TROS DE CEL

Clàudia Widmer Asensio    3rA    Primer Premi  Poesia

Milers d’espigues d’or

apuntant a l’infinit,

m’han travessat el pit,

i el cor m’han ben posseït.

Quins formosos camps de blat,

emmurallen el meu paradís.

Mentre no sigui segat,

el meu cos hi flotarà feliç.

Aquesta és la meva gent,

ells són el meu al·licient,

He esperat tot un any,

per retrobar el meu campament.

Són el paraigües en els dies de tempesta,

són les serpentines de la meva millor festa,

són l’alè en el meu pitjor crit,

són les llàgrimes quan el meu cor es veu ferit.

Tinc ganes de tornar-hi, per respirar aire pur,

fer una rotllana i que mil cançons,

flotin per tots els racons,

i vencin d’un cop els malsons.

Quins dies d’estiu m’esperen,

amb la motxilla i el sac penjant,

quinze dies de llibertat,

sense ningú que m’estigui manant.

El compte enrere, adéu al  fred passat.

Hola, present, quin sol més lluent!

Aquest lloc envoltat de camps de blat,

és la clau de la meva felicitat.

És la meva casa de colònies,

però la puc compartir amb tu.

Et convido a venir,

i  sabràs què és ser feliç.