ENTRE LA BOIRA ESPESSA HI HA UN XIC D’ESPERANÇA

 Núria Mediavilla Martínez    1rD    Segon Premi  Poesia

Esclaten les bombes,

disparen els fusells,

cossos caient com figures de paper.

Xiscles d’horror,

tot vermell,

peus descalços,

fugint d’un infern.

Ulls impassibles que no fan res,

mentre la gent mor als carrers.

Bramulen les panxes,

ploren els nens,

somien amb bols

plens d’aliment.

Les mares s’angoixen,

al camp no hi ha blat;

els seus fills

moren de fam.

Ulls impassibles que no fan res,

 mentre la gent mor als carrers.

Bateguen els cors,

s’il·luminen els ulls

amb propòsits comuns.

Intenten salvar un planeta,

colpit per fam i guerra,

de les urpes d’uns manaires

cosits d’or,

sense escrúpols

ni cor.

Els ulls han vist la realitat

i decideixen actuar,

demanen igualtat

entre rics i necessitats.