Jocs Florals 2009
Narrativa / Categoria B (3r i 4t d’Ensenyament Secundari)
SEGON PREMI

Els soldats estaven esperant el senyal. Tenien una missió vital.

-Eh, quan és el senyal? –va dir l’Àlex, un d’ells.

-Jo què sé. Nosaltres seguim en Jordi, el llest –va contestar en Joan.

-M’avorreixo –es va queixar Àlex.

-Com pots avorrir-te amb la poca vida que et queda!? –va exclamar en Joan–. Jo al·lucino amb tu.

De sobte, el senyal es va deixar sentir i tots els soldats van sortir cap a un lloc ple de perills i desconegut. El camí era llarg i es cansaven de tant nedar.

-Jordi, cap a on hem d’anar? –van preguntar en Joan i l’Àlex.

-L’objectiu és una esfera enorme; quan la vegem, no tindrem cap dubte. Però compte! No ens deixaran arribar fàcilment –va contestar.

De sobte, els van llençar àcid. Com que estaven entrenats, van fer un cercle per protegir-se. Els soldats que estaven més enfora, van morir. Van continuar atacant amb àcids i els soldats anaven caient. Van nedar ràpidament cap al túnel: allà no podrien llençar àcids. Per fi, van arribar. Havien sobreviscut més de la meitat. El túnel era molt fosc.

De cop i volta, es van parar tots. En Jordi, en Joan i l’Àlex anaven a la part del darrere i no veien el que passava.

-Joan, puja damunt meu i mira què passa –va dir en Jordi-. Veus alguna cosa? –va preguntar amb la veu forçosa.

-Déu meu, envien la infanteria! Van vestits de blanc, armats –va respondre en Joan.

-Són caníbals; se’ns menjaran! –va cridar Jordi.

Tots els soldats van començar a nedar, però els enemics els anaven agafant i eliminant. Només van aconseguir escapar l’Àlex, en Joan i en Jordi.

De sobte, la van veure. Era una gran esfera preciosa. Quasi estaven tocant el seu futur. Ja estaven arribant al seu destí quan un gran soldat, amb espasa, els va impedir el pas.

-Arribeu al vostre destí, sou més ràpids que jo. El distrauré –va dir en Jordi.

-No, no ho facis! –va negar-se Joan.

L’Àlex va agafar-lo i se’n van anar. No van mirar enrere, però sabien que en Jordi no tornaria.

-Avui és un dia històric i tothom ens recordarà, amic –va dir l’Àlex.

-Sí, però a en Jordi i els altres també, per haver-se sacrificat –va dir, trist, Joan.

-En Jordi estaria orgullós de nosaltres –va animar-lo l’Àlex.

-Sí -va dir en Joan.

Estaven davant de l’esfera. Sabien que només un del dos entraria.

-Passi el que passi, m’ha agradat molt haver-te conegut –va dir l’Àlex.

-El mateix et dic, amic –va dir en Joan.

Els dos amics van nedar fins a l’esfera. Van tancar els ulls dedicant el seu triomf a tots els seus companys i aleshores… un dels espermatozoides va entrar a l’òvul.

Anna del Castillo Ferro