Marc Fernández Dolz

Segon premi de narrativa de 1r

Era de nit i jo estava arrupit al llit. S’hi estava calentó. Se sentia el vent. De sobte, vaig notar fred a les mans. Després a les cames. Per no tenir tant fred, em vaig fregar les cames i… en tenia quatre! Eren peludes i acabaven en peülles en lloc de peus! Vaig notar una altra vegada el fred. Vaig encendre el llum. Em vaig mirar al mirall i… no m’ho creia ni jo! M’havia transformat en un centaure!

Com ja he dit abans, tenia quatre potes peludes i acabades en peülles. Tenia una cua negra i llarga. Tenia tot el cos com el d’un cavall, menys a partir del que seria el coll. On començava el coll del cavall començava el meu cos. El meu cos era de l’abdomen al cap. Com que era centaure, tenia pèl al pit. També els braços eren peluts. Tenia més cabell del normal i barba. Tenia el nas el doble de gran. Les orelles les tenia punxegudes i llargues. La boca era més carnosa i els ulls, a diferència de les altres parts del cos, els tenia petits. Tenia unes celles poblades. Les mans eren grosses. Tenia els dits llargs i prims. Al final, tenia ungles afilades. Jo ja sabia per què m’havia transformat. Jo tinc un llibre sobre la màgia dels centaures i, en una pàgina, hi surten les paraules màgiques per transformar-s’hi. Aquell dia vaig pronunciar les paraules màgiques. Em vaig escapar de casa durant unes quantes hores.

Tot el que he escrit fins ara us deu semblar una petita aventura, però l’aventura de veritat estava a punt de començar. Quan vaig sortir de casa tot era fosc. Gairebé no m’hi veia. Vaig endinsar-me bosc endins i, quan era ben lluny de casa, vaig sentir unes veus. Vaig mirar amb cautela i… eren camells! Però no camells dels que trafiquen, sinó els animals! I parlaven! Em vaig ajuntar amb ells. Al veure’m, ja sabien què m’havia passat, perquè els centaures no existeixen. Però també ho sabien perquè a ells els havia passat el mateix. Somiaven tant en camells que s’hi van transformar. Ens vam fer amics. Vam passejar els quatre pel bosc.

Abans he dit que ara començava l’aventura de veritat, però el cert és que no va passar res interessant perquè fos una aventura. Només vam parlar, riure i fer-nos mal al caure perquè no hi estàvem acostumats. Allò ho he dit per posar un punt d’interès. Tot i que sí que va passar una cosa paranormal. Vam arribar a un castell en ruïnes i les parets que faltaven, de cop, van aparèixer transparents, com si fossin parets fantasmes, però eren sòlides. L’explicació era que al ser animals i no persones, teníem diferents visions, sobretot jo que era un animal mitològic. Total, a part d’allò, només vam passejar. Vaig tornar a casa i vaig mirar-me el llibre de la màgia dels centaures i vaig fer el que deia: “per tornar a ser humà, pronuncia les paraules màgiques al revés”. Ho vaig fer. A l’acabar, vaig notar el contrari d’abans: vaig notar calor.