Jocs Florals 2009
Narrativa / Categoria A (1r i 2n d’Ensenyament Secundari)
SEGON PREMI

Durant el meu darrer any al l’institut, Repton, la mare em va preguntar a quina universitat voldria anar. Jo li vaig dir que volia anar a treballar a l’Àfrica o la Xina. I vaig aconseguir un lloc de treball a l’Àfrica, a Egipte concretament.

Durant un temps vaig ser un del empresaris més importants de l’Àfrica, perquè vaig estudiar a molts centres importants. Quan vaig sortir d’Egipte i vaig anar a Etiòpia, vaig veure la pobresa que hi havia en aquell país; llavors em vaig unir a una ONG contra la pobresa per ajudar els pobres.

Llavors va venir un dictador a Etiòpia, que es dia Bacumba, que els feia treballar tot el dia sense parar sense res a canvi, i a la gent de la nostra ONG ens va empresonar per voler ajudar els pobres. Cada dia ens feia treballar i només ens donava menjar una vegada cada dos dies.

Jo, un dels dies que em tocava anar a treballar a fora de la presó, em vaig escapar, i tots els guàrdies em buscaven. Jo ne n’havia anat a un poblat a prop, on hi havia els treballadors. Durant les tres setmanes que vaig ser allà, Bacumba va conquerir tot l’Àfrica menys Egipte. Quan els guardians van venir a aquell poblat, em van trobar i em van empresonar a Tànger, una ciutat del Marroc, al costat del mar Mediterrani. Em vaig informar que els meus companys de la ONG van morir per excés de treball i desnutrició.

Bacumba em va visitar i em va dir que estaria eternament a la cel·la. Faltaven dues setmanes per l’aniversari de Bacumba, i vaig estar pensant que es celebraria una bona festa i els guàrdies no ens tindrien tan vigilats. Va arribar el dia i em vaig tornar a escapar, però aquella vegada no m’agafarien. Vaig tornar en un vaixell al meu país, Espanya. Aquí vaig tornar amb la meva mare i li vaig explicar tot el que havia passat. Ella em tenia ben amagat perquè no em descobrissin.

A la televisió vaig veure que Bacumba m’estava buscant, i vaig començar a establir els contactes necessaris per crear un grup per enderrocar Bacumba. Vaig trucar la meva empresa d’Egipte i també vaig aconseguir suport per enderrocar el dictador.
Un dels Egipcis es va infiltrar a Etiòpia i li va donar una microcàmera a un dels treballadors perquè pogués gravar el tracte que Bacumba donava a la gent, i així poder denunciar-lo davant la resta del món.

Quan vam obtenir les imatges, vam portar la gravació a un dels millors jutjats del món, i es van adonar de les injustícies i els maltractaments als quals Bacumba tenia sotmesos els africans.

Van condemnar en Bacumba a cadena perpètua i els africans van tornar a ser lliures, sense cap dictador. Aquell dia els africans el van anomenar ‘el dia de la llibertat’, perquè els havia salvat d’un dictador. Des de llavors vaig tornar a ser un gran empresari, vaig tornar a Egipte, i vaig tornar a crear una ONG per continuar ajudant la pobresa del països africans.

Ulrich Panadés Pabón