Jocs Florals 2009
Narrativa / Categoria A (1r i 2n d’Ensenyament Secundari)
TERCER PREMI

Em vaig despertar i, després de menjar-me un entrepà, vaig fer camí cap a l’institut on treballo. Enyorava el meu passat, comptant pedres i veient el dur treball que feien els altres. I és que tinc un problema. I molt gros!

Quan em va passar, jo era al carrer, amb la meva roba, i sentia veus que deien:

-Aquest senyor es pensa que encara estem a carnaval.

-O potser és pobre…

I em van tirar una cosa metàl·lica i rodona amb gravats estranys.

-Per què no l’agafes? -em va dir una senyora.

-I per què hauria d’agafar una cosa que no sé el que és?

Em van dir que eren diners i que servien per comprar coses i menjar. Com que a terra n’hi havia una bona pila, vaig agafar els que podia i vaig anar a comprar-me roba d’un tipus semblant a la de la gent. Després vaig anar a comprar menjar.

Quan vaig saber a l’any que estàvem, quasi em desmaio. I és que aquest era el meu problema: era a l’any 2009.

Un temps més tard, vaig aconseguir un treball molt fàcilment. No era el més ben pagat, però em servia i de sobres per sobreviure: era escombriaire. Després d’uns mesos, vaig veure que m’agradava molt passar per l’escola. Veia una classe atenta amb un professor que explicava coses de l’Antic Egipte. Com que jo sabia molt bé com era, em vaig plantejar fer-me professor. I tant que ho sabia bé, no sabeu el que hi vaig passar allà…

Em vaig acomiadar de la feina i vaig anar a la Universitat. Tothom es sorprenia de com feia l’escriptura dels jeroglífics. En pocs anys, vaig acabar els estudis i vaig trobar feina a un institut. Hi faltava un professor especialitzat en Història Antiga.

El “Bon dia, Arkh” de tots els alumnes em va despertar de les meves ganes de tornar. Després de la feina, vaig anar a casa.

Encara que m’ho passava bé, tenia ganes de tornar a casa. De cop i volta, em vaig desfogar:

-Vull tornar a Egipte!!! Vull tornar al passat!!!

En un obrir i tancar d’ulls, no sé com, era a Egipte amb un papir i una ploma a la mà, veient com milers d’homes estaven treballant molt dur amb unes pedres blanques construint una piràmide. Ja era a casa!!! Em va agradar el futur, però Egipte… encara més!!!

Miguel García Dalmau