Segon premi de poesia de 2n de batxillerat / Sant Jordi 2011

Anna Celda

Blau, groc, verd, vermell…
I unes galtes ben rosades
que, sobre una carrossa vella,
s’asseuen mirant el paisatge
de pins i d’aigües clares.

El cant, la seva veu i l’harmonia
del camí ens demostren la valentia
d’aquell que creix, viu i somia
en l’arribada d’un nou despertar.

Xiscla, balla i salta,
que els cascavells seran la música
dels teus dies i la claror de la lluna,
l’arribada de les teves nits.

Digue’m: com ànima solitària,
de les rialles, en farà màscares eternes
i de les romances, records d’infants?
Jo tan sols sóc i sento.

Per aguantar-me dempeus, les estrelles
fan el camí que em condueix cap
un nou destí, només per un instant…

Jo vull viure del so d’una ràfega
d’aire que m’impulsi a seguir endavant,
deixant enrere la dolçor de les muntanyes
i la mirada tènue d’un infant.

I quan el gèlid hivern arriba,
cuques de llum sobre el seu cos.
I tanca els ulls i somia
en la primavera, enlluernat.