TU NO; SÍ LA PLUJA  

Maria González Olea    4tA    Primer Premi Poesia

Per què ara te’n vas?

“Només són deu dies”.

La pluja hi vindrà,

veurà les ferides.

I el mal que tu em fas

marxant de seguida

no l’esborraràs.

Ni tu ni la pluja.

 

Jo ja m’he cansat

de pluja burleta

que m’ha visitat

els dies d’espera.

Des d’aquell comiat

somio que tornis.

Segur que ho faràs?

Tu no; sí la pluja.

 

Els dies ja passen

i tu no has vingut.

Les pluges s’empassen

el que m’has deixat.

Les pors no escridassen

la vida i els somnis.

Poc a poc m’oblido,

de tu i de la pluja.

 

Quan per fi començo

a entreveure el sol;

quan per fi no hi penso

ni en tu ni en la pluja;

quan per fi em convenço

que no tornaràs;

és quan tu retornes.

Tornes tu i la pluja.