LA FOSCOR DE MITJANIT

Maria Casanovas Royo   3rA     Segon Premi Narrativa

Era mitjanit en una  carretera secundària a massa quilòmetres de cap lloc. Una foscor terriblement horripilant i absoluta embolcallava l’ambient. Un cel totalment negre lluïa sol, ni la lluna ni cap estrella s’havien atrevit a sortir, cosa que no m’estranya. El que feia d’aquell lloc el més tenebrós i misteriós que algú es pugui imaginar era el silenci. Aquell silenci que sembla que et crida i a la vegada no et diu res. Aquest seria el típic lloc on podria aparèixer un fantasma, un esperit o un vampir, però  aquella nit en aquella tenebrosa, solitària i fosca carretera secundària va aparèixer un cotxe, trencant aquell fort silenci amb aquella música electrònica.

Dins d’aquell vehicle hi viatjaven quatre joves.

 En Marcos era el conductor. El típic noi guapo que cada nit va amb una noia diferent. Ulls negres, penetrants i pentinat modern. Vestia amb una samarreta ajustada per marcar els seus treballats músculs de gimnàs. Seguia el ritme de la música donant cops  al volant i cridava la lletra de la tornada.

La Victòria viatjava de copilot. La típica noia guapa que cada nit va amb un noi diferent (no cal ser gaire llest per saber que aquella nit la Victòria era la parella de nit d’en Marcos). Reia escandalosament, ballava mentre observava l’espectacle que estava muntant en Marcos i es treia els talons per fer descansar els peus adolorits per tota una nit de festa.

Als seients de darrere del cotxe hi havia en Josep, el millor amic d’en Marcos i la Inés, la millor amiga de la Victòria. En Josep i la Inés, tímids com eren i obligats pels seus respectius millors amics, es trobaven a la part del darrera d’un cotxe amb una persona desconeguda al costat sense saber de què parlar. <<Ha fet calor avui al migdia>>  <<Molta calor, però ara s’ha girat vent…>>. I llargs silencis incòmodes.

Entre música, rialles i converses la foscor semblava menys inofensiva, però de sobte:

–Nyiiiiic!!!

Un soroll ben estrany va ressonar dins del cotxe. Els quatre nois es van mirar interrogativament uns segons. Però van seguir el camí ja que no van trobar cap resposta a aquell sorollet.

Tres minuts més tard, el Marcos va exclamar preocupat:

-Ei, nois, estem als límits de benzina, no crec que el cotxe tiri ni vint quilòmetres més.

Murmuris per part dels nois de darrere i exclamacions i crits per part de la noia del davant van omplir els deu segons següents, però tots van callar en sentir un:

–Nyiiiiic, nyiiiiic!!!

-Però què punyetes és això? -va cridar la Victòria.

Aquella pregunta es va quedar en l’aire. Ningú en sabia la resposta i això era el que més nerviosos els posava. Van decidir seguir, fins que quedés benzina; en aquell moment ja veurien què feien.

Aquells minuts van ser de silenci total, tots sabien que s’acabaria en algun moment o altre. El cotxe es va parar, sense que ningú ho pogués impedir.

-Nyiiiiic, nyiiiiic, nyiiiiic!!! – cada cop més fort, aquell soroll els estava tornant bojos.

Els quatre nois, com si estiguessin sincronitzats,  es van aixecar dels seus seients del cotxe i van sortir fora, a la fosca i temible nit. Quin gran error van cometre aquells joves sortint d’aquell cotxe que els mantenia amb vida!

-Nyiiiiic, nyiiiiic, nyiiiiic, nyiiiiic!!! – van sentir per últim cop.

Va sortir el sol i aquell terrible lloc es va convertir en un altre totalment diferent. Lluminós, amb un cel blau, el típic dels contes de fades. Per aquella solitària carretera ara hi circulaven tractors que anaven cap als camps, a conrear-los. Si no recordo malament, era temps de la collita del cereal. I des d’un tractor groc, bastant vell, que ja devia portar diverses generacions en aquella família, se sentia la veu del locutor de ràdio de les notícies del matí:

<<Bon dia, Catalunya! Tenim una notícia d’última hora! Aquesta nit ha desaparegut un grup de joves, dos nois i dues noies que anaven junts en el cotxe, tornaven de la discoteca “Violet” de Barcelona i es dirigien cap a Tarragona. Un camioner ha trucat a la policia en trobar un cotxe sense conductor al mig de la carretera secundària que uneix l’autopista AB amb “Sant Feliu de Dalt” i la policia ha pogut identificar que el cotxe era d’un d’aquests joves. Si algú en sap res, per poca cosa que sigui, que truqui ràpidament a la policia local>>.