EL QUE SENTO, EL QUE DIC, EL QUE PENSO 

Neus Creixell Maeso  2nC      Primer Premi Poesia

M’amago en el meu racó

pensant en les coses,

en el món.

En el meu santuari privat

escric coses que mai ningú vol sentir,

em guardo les coses per a mi.

Potser algun dia ho deixaré anar

però de moment tot es guarda,

tot és reservat.

No mostro emocions,

no mostro sentiments,

la meva cara és freda com el ciment.

Només amb una persona em puc obrir,

quan la veig el cor em va a mil.

No és només el meu millor amic

també és algú molt especial per a mi.

Compartim junts moltes activitats,

amb ell les hores passen volant.

Els secrets es queden entre ell i jo

no surten, no entren,

enveja profunda els altres senten.

Tenir una persona així al teu costat és increïble,

però molt més si el que sents cap a ell és irreversible.

El problema és que el secret més gran que tinc no l’hi puc explicar,

per això ho escric en un paper,

per això aquí ho puc expressar.

No dir-li un secret és molt difícil per mi,

tard o d’hora l’hi hauré de dir.

Crec que sospita del meu amor,

però és que el seu germà està tan bo!