UN SER DE PERÒS I DESITJOS

Quique Molina Barberà 2n A       Primer premi Narrativa

Aquesta és la història d’un nen que va néixer vell, però que desitjava ser com els altres: vells que naixien nens.

Al contrari dels altres que creixien i es feien vells amb el temps, ell es feia nen. Era un home ben plantat, amb arrugues que reafirmaven la seva saviesa, que ja posseïa des del primer moment, però que, de moment a moment, anava perdent.  Ell ja sabia el que era la vida i la mort, el mar i la muntanya, el temps, l’amor i el desamor, la dependència i la independència, el cuidar i ser cuidat, els problemes i les solucions, les fites i el treball que porten rere seu. Era madur; no obstant, tota aquesta saviesa que posseïa, com a bon savi que era, sabia que no li serviria per a res, perquè l’aniria perdent amb el temps. En comptes de progressar, empitjorava.

El dia del seu aniversari, va desitjar ser com els altres. El seu desig es va fer realitat i va tornar a néixer, però aquesta vegada era un nen per envellir.

Ara no sabia res de res. Havia d’aprendre a entendre el que li deien i a expressar-se, parlant, llegint i escrivint.  Hauria d’estudiar per saber com actuar, sent culte, treballar i sobreviure a la vida. Arribar a ser el que volia. I així ho va fer. Va aprendre tot el que se li va ensenyar, amarrat als que el cuidaven i protegien. Però a l’hora de cuidar-se ell mateix, va veure que era un camí dur de recórrer. Així doncs, desitjava ara ser nen per sempre. I el dia del seu aniversari així ho va desitjar i així se li va complir.

Ara era nen per sempre; no era savi, però tampoc ignorant.  Estava dolçament enamorat d’una petita nena d’ulls safir i cabells daurats. Amb el temps la nena s’anava fent dona, envellint. Mentre, ell seguia sent nen per sempre, veient com tots es feien grans i eren feliços.

Únicament li quedava un desig que es podria fer realitat. I és que, rere tot el que havia viscut en cada una de les seves vides, ha aprés que empitjorant, defallint i no afrontant les coses dolentes per aconseguir les bones, un no és feliç. Ara, tenia el seu desig molt clar. 

Començar sense res, per acabar amb tot. Perquè cada etapa de la vida serveix per arribar a ser feliç. Si treus els problemes del passat, treus la saviesa del present. No s’ha de perdre mai l’esperança, no s’ha de deixar mai de somiar per molt impossible que sembli de realitzar. I no ser infeliç pel que no tinguis sinó ser feliç amb el que tens. Viure cada moment i agrair-te a tu mateix pel que has aconseguit.

Ara, aquest ser ple de peròs i desitjos havia madurat per fi. Ara, ell era la seva pròpia fada que es complia els seus propis desitjos.