Sí, que és un cas!

Mireia Pérez Vilamajó

Segon premi 2013 / Curs 4t

—Òndia! Quant de temps sense veure-la, senyora Montse! Com li han anat les notes al seu fill Pol? Era d’esperar, amb els treballs que fa i les notes que treu als exàmens… Ell sí que és un bon minyó. El meu? El meu sí, que és un cas perdut, es pot creure que fins i tot ha suspès educació física? Sí, dona, sí, ha sentit bé.

Ui, si li expliqués, jo, els problemes que em dóna i quin gandul que està fet. Sí, l’Aleix no tenia mòbil fins ara fa poc, i això que ja en té 17. Li vaig dir que, si aprovava, li compraria un mòbil, però a ell tant li fa. A l’Aleix, ja li està bé estar-se sense. Ai, sí! No surt de festa i gairebé de casa tampoc, si no és per anar a classe; “és que, si surto de festa, em fa pal haver-me de canviar de roba, arreglar-me i aquestes parides”, diu. Jo ja no sé què dir-li; a més, les vegades que surt amb els amics, m’estranya que no m’avisi algun veí queixant-se, dic veí com puc dir la policia; no es pensi, que de bon noi ho és… El que passa és que si m’avisen que ha tirat ous a Cala Pepa, que si ha ruixat un cotxe amb un extintor i després l’han envoltat amb paper de lavabo, que si ha pujat a un semàfor i l’ha tirat…, doncs ja no sé què pensar. És un cas! Imagini’s si, d’aquestes gamberrades, me n’entero, no sé si vull saber-ne cap de les que no m’he assabentat.

Fins i tot una nit d’estiu, quan l’Aleix, si no recordo malament, tenia 15 anys, doncs es veu que van anar cap a la piscina del poble, van saltar la tanca, suposo, si no, no sé per on deurien entrar…; el cas és que, tan tranquils, s’hi van banyar, i com que des de gairebé qualsevol casa del poble es veu la piscina, doncs algun veí va avisar que havia vist moviment, i així van baixar cap a la piscina l’alcalde acompanyat de dos cotxes més. Després va arribar la policia i, esclar, els nois, al veure el cotxe de policia, van començar a córrer i van baixar per un barranc que anava a parar a un camp. Quan va arribar a casa, jo no em vaig adonar que anava mullat ni de res perquè estava dormint; va ser l’endemà quan m’ho va explicar, però no ell, sinó la veïna del cantó. Ai, quan me’n vaig enterar! La de crits que vaig deixar anar, que Déu em perdoni, però és que em treu de polleguera! Ell, què va dir? Res, a ell tant li fan els càstigs i els crits que li dirigeixi.

També va haver-hi una nit que els va donar per tirar ous als cotxes que passaven; quina una que en van muntar! Va passar un cotxe i, per descomptat, l’Aleix i una amiga seva van tirar un ou cadascun. Quan l’ou va impactar contra el vidre, el cotxe va fer una forta frenada i va anar marxa enrere fins girar per on havien marxat corrent. El cas és que el conductor va anar a perseguir l’Aleix perquè l’havia vist tirar l’ou. Ell, amb els llums arran de cames, va girar per un camí ple d’arbustos. Llavors el cotxe va haver de parar; però aquí no s’acaba tot, el senyor va baixar, pel que em van dir era baixet però forçut i anava fumant un cigarret. L’Aleix es va tirar a un arbust, però el senyor era darrere; va seguir corrent, però anava caient i cada vegada l’home era més a prop. I en una d’aquestes caigudes, va anar a parar on hi havia amagats dos nois i una noia del grup. Per mala sort, l’home els va veure per culpa de l’Aleix, però l’Aleix no se’n va adonar fins que es va girar i va veure que l’home ja no li anava al darrere. Ell va seguir corrent, però l’home es va parar, va agafar la noia pel braç i l’estirava cap al cotxe, mentre per l’altre extrem l’estiraven els nois. La noia cridava que la deixés, però ell no parava de maleir-los i de dir que podria haver tingut un accident i que el seu fill era al vehicle. En el moment que ell estava dient a la noia que pugés al cotxe o forçant-la-hi, no ho sé ben bé, es trobaven davant la casa d’aquesta noia. Llavors va sortir la mare i l’home li va preguntar que si era sa filla; i així la va deixar anar tot dient que així ja s’ho faria… Una vegada dit això, va pujar al cotxe amb tot l’ou regalimant per les finestres i va marxar.

Sí, me’n vaig assabentar per la mare d’aquesta noia; la història la sabia perquè la seva filla la hi va explicar, però no es pensi que ell no m’explica res perquè, si l’hi pregunto, ben sincer que és, el que passa és que, si no li pregunto res, no em diu res, però és que a vegades… té pebrots! Perquè ho reconeix tan tranquil i algun dia em farà explotar de nervis. Millor paro, ja que em poso negra!, negra em poso! Bé, em sembla que ja se’n pot fer una idea amb això, m’equivoco? Però jo no deixo de repetir que és un bon noi, perquè ho és.

Escolti, senyora Montse, que haig d’anar a comprar al mercat, ja ens veurem, que vagi bé! Adéu-siau.