Irena Luszcak

Tercer premi de narrativa de 1r

—Estic farta de tu! —li vaig dir al meu germà Sergi—. Sempre em fas igual!

—Perquè ets una pringada…

Així va començar el matí a casa meva, quan el meu germà em va posar el despertador un dissabte a les set del matí. Li vaig tancar la porta als morros i em vaig estirar al llit. No podia dormir. Vaig començar a pensar que m’agradaria més tenir un gos que no un germà així d’inútil.

—I tant que m’agradaria tenir un gos! I no tenir germans! Ni un! —vaig dir en veu alta—. Desitjaria, per un temps, tenir un gos en comptes d’un germà!

Ell cridava, s’estirava, s’encongia… feia de tot. Es va passar cinc minuts així, fins que es va convertir en un gosset ben petitó i maco. Va venir corrents i em va parlar:

—Què coi m’has fet?!

—Res! Només m’he enfadat amb tu, i he desitjat tenir un gos en comptes d’un germà…

—Aaah! Estupend! Gràcies, generosa! —deia fent ironia.

—De res…

Sincerament, jo devia estar com un tomàquet.

—He sentit un dolor terrible, saps? Primer he notat com se m’estirava la columna, em feia mal el cap, les orelles les tenia tapades i… de cop i volta, ja era un gos!

—Ho sento… Espera…, a veure si funciona —vaig dir amb l’esperança que funcionés—. No vull tenir un gos, ja n’estic farta, del gos! Es pixa per tot arreu! Vull tenir un germà com el que tenia!

Però no va passar res.

—És veritat! —va dir el meu germà, sense gaires preocupacions—. Em puc pixar on vulgui!

—Per què parlo? —em penedia d’haver-ho dir…—. Sergi! Podem fer una cosa! Mira, veig que t’agrada molt ser un gosset, veritat?

—Sí, molt!

—Doncs, el que podem fer és que tu et quedis així per sempre, però que no em molestis més! I et fas els passeigs tu sol. Acceptes?

—Accepto, però amb la condició que tu no em molestaràs a mi, que quan vulgui jugar em tiraràs la pilota i tindré menjar tot el dia… Però no pinso!, sinó menjar del de casa!

—Fet!

Així va quedar tot. Jo estava contenta de tenir un gosset i el meu germà estava content de ser-ho. Des del dia que es va transformar en gos, ens avenim millor, ja no em molesta ni jo el molesto a ell.