Primer premi de narrativa de 1r de batxillerat / Sant Jordi 2011
Irene Vivó

Primer premi de narrativa als Jocs Florals del Districte de Nou Barris 2011

En homenatge a Salvador Espriu,
autor del conte “Tereseta-que-baixava-les-escales”

Capítol 1
Òndia, que bufona! Sort que el conjunt que li he comprat és de color groc perquè, si li arribo a comprar blau… I dius que s’assembla més al pare, Maria? No ho crec pas! Té la fesomia de la seva mare i, a més, té característiques de la família materna: ulls blaus, rossa i amb un nas d’allò més bonic. A la padrina Mariona, se li nota d’una hora lluny que està enamorada de la seva nova néta, va cantant als quatre vents que li han posat el seu nom, al nou angelet de la casa. Mira, mira, Maria! Quina carona acaba de posar! Segur que serà molt entremaliada. Quan dintre de dos dies comenci a caminar, ja veuràs com no pararà! No siguis tossuda, Maria, que et dic que serà així. No veus com està? Té els malucs típics d’un nadó, però la carona, primeta. Ja ho veuràs, quan tingui més primaveres, serà més espavilada que tu i jo juntes! Au, tira! Que només fem que molestar a la seva mare. Anem corrents a la plaça Major a explicar la notícia als del casal! Som-hi, afanya’t, que encara farem tard!

Capítol 2
Mariona, no tens per què estar trista. Potser estan a una estrella o són els rajos del sol que t’acaricien cada matí, vés a saber. Però segur, que siguin on siguin continuaran pensant en tu. Confia en mi, estaran bé. Clar que sí! Per què t’hauria de mentir jo? Si et porto estimant des que estaves a la panxa de la mare! Eres tan bufona… I saps qui va ser la que se’n va alegrar, de veure’t per primer cop!? Sí, estava tan contenta! Ho anava escampant a tot el poble, que li havien posat el seu nom. Veus com t’estimava molt. I segur que ho continua fent, com el padrí. Així, doncs, eixuga’t aquestes llàgrimes i anem a fer una volta d’aquelles que t’agraden tant a tu, amb bicicleta! Però m’has de prometre que m’ho explicaràs tot, del noi aquell que t’agrada tant. No t’escapis ara! Explica-m’ho o et tiro dins la font de la plaça Major! Riu, riu, que quan t’enxampi… Què faria sense tu, germaneta? Segur que el teu amor, Carles es deia, oi? Doncs segur que el Carles em té enveja per estar al teu costat i veure aquest somriure que tens!

Capítol 3
No puc parar de plorar… Estàs preciosa, Mariona! Qui ho hauria de dir, com passa el temps! Fa dos dies et tenia entre els meus braços i ara… No, no! Tu no et moguis d’aquí, que, si no, en comptes d’anar amb un vestit blanc, aniràs de color gris. Ja m’agafo jo el mocador, tranquil·la. Té, Mariona, una cosa vella: la medalla de la padrina; una cosa nova: la teva forqueta; una cosa prestada: l’anell de la teva germana, i alguna cosa blava: la lliga. Ja veuràs com tot anirà bé, però no estiguis nerviosa. Tu intenta no plorar, perquè, si no, la pintura dels ulls s’escamparà per tota la cara. No, estaré al teu costat durant tot el dia amb el teu pare, d’acord? No pateixis. Ara, anem corrents al cotxe, que el pare ens està esperant per anar a l’església. Una cosa és arribar tard per tradició i l’altra passar-nos! Recorda filla, després de la missa, anem al banquet que, per sort, al final es fa on tu volies: a la plaça Major. Agafa’t fort del braç del teu pare i vinga, sortim! Que els invitats ja ens esperen i el Carles està molt impacient a l’altar. Ànims, preciosa, n’estic molt orgullosa, de tu. Aprofita el teu dia. Tots estem pendents de tu, bufona.

Capítol 4
Mireu-la quin canvi ha fet… Rega les plantes com si tot seguís igual. Que la deixi? Però si jo només dic el que tots penseu, o tu hauries fet el mateix que ella? Veus?, doncs ja està! No, no! Es va comprar la casa aquí, a la plaça Major, amb els diners de l’herència de la seva mare i també la casa del seu costat, la de color groc, la veus? Doncs la va regalar a la seva germana per controlar-la millor. Segur que està embolicada amb el món de les drogues i totes aquestes tonteries! Que no em creus!? Mira, no ho he vist, però la meva intuïció mai falla. Xafardera, jo? Sí? Doncs au, me’n vaig a fer el dinar per la meva néta, que m’esteu inflant el cap dient que m’ho invento tot! Ja veureu, ja… D’aquí dos dies tot canviarà! Què has dit? Que la seva germana només vol estar allí pels records de la infantesa? Potser si…