Primer premi de narrativa 3r i 4t

Anna Alcarraz García

La platja, meravellós lloc per caminar, gaudir, deixar els teus sentiments volar, ser lliures, encara que sigui per un instant, desfer-te dels problemes. Respirar fort i omplir els pulmons d’alegria, tranquil·litat i energia. Passejar per la vora de la costa mentre les ones vénen i van. Mirar-te els peus i endinsar els dits dins la sorra i treure’ls a poc a poc, notant com les pedretes llisquen i fan pessigolles. Trobar una petxina petita, tan innocent. Agafar-la i posar-te a buscar-ne més. Recórrer tota la platja sencera buscant aquella petita alegria i no parar de trobar-ne. Omplir una bossa de petxines i moure-la per escoltar el relaxant soroll que fan quan xoquen entre elles.

Agafar la bossa un dia avorrit, tancada a casa i amb ganes d’alliberar-te. Moure-la suaument i escoltar el so de la platja. Omplir-te d’alegria i voler omplir d’alegria tota la gent. Agafar les petxines i omplir-ne petites bosses i lligar-les amb un llaç delicat.

Regalar a cada persona especial en la teva vida una de les bossetes amb un gran somriure a la cara. Dir-li que cada cop que mogui la bossa, el món es pararà per un moment i els errors que s’han comès s’arreglaran. Veure’ls sacsejar la bossa i escoltar-la, i imaginar-te veure volar tots els problemes i veure’ls escapar pel cel.

Gaudir del màgic moment de tornar a la platja i omplir bosses i bosses de bons desitjos i amor. Regalar més bosses a la gent i veure-la feliç. Feliç per aquell regal inesperat. Feliç per haver pensat en ells. Feliç per tot.

Veure apropar-se a la gent emocionada i que t’expliquin com de genial els va la vida gràcies al teu regal. Sentir-te bé per donar il·lusió a persones que, potser, l’havien perduda tota.

Continuar regalant vida a la gent i caminar ple de bossetes plenes de petxines fins al capdamunt. A cada pas escoltar el xoc de les petxines i cada cop trepitjar més fort perquè se sentin més alt i acabar donant salts pel carrer.

Regalar una bosseta als veïns, i veure la veïna més vella omplir-se de felicitat. Veure com els ulls se li omplen de llàgrimes i com no pot evitar que n’hi regalimi una per la galta suau. Abraçar-la ben fort i sacseja la bossa davant seu, recordant-li que aquell petit regal omplirà de joia la seva vida.

Que tot allò amb què pensaves, que tot el que havia fet feliç a tantíssimes persones acabi sent un no res. Veure les delicades flors deixades a la porta de la veïna i deixar caure unes llàgrimes quan la recordes.

Passar-te un dia tancat a casa, pensant en tot. Veure la bossa de petxines i llençar-la al terra, donant un cop sorollós. Deixar totes les petxines escampades pel terra, pensar que ja res no té sentit.

Rebre, pocs dies després, una carta de la veïna. Llegir els seus últims pensaments. Descobrir que aquella bosseta, al contrari del que pensaves, li havia donat forces per trucar al seu fill, amb el qual no parlava des de feia temps. Descobrir que aquella bosseta era el millor regal que li havien donat mai, i somriure.