Segon premi de narrativa de 1r / Sant Jordi 2011

Fátima Fellahi

Hola, em dic Isabel. Tinc 13 anys i visc en un poble anomenat Vall dels Àngels. Avui us explicaré una història que em va passar fa uns mesos.

Jo anava a l’escola, tranquil·la, un dia serè i assolellat, i llavors vaig ensopegar amb una pedra i vaig caure a terra. Em va semblar que tenia una ferida al genoll, vaig mirar-m’ho, però no hi tenia res. Vaig sentir un breu alleujament, però tot d’una, em vaig adonar que, al terra de ciment, hi havia sang. Em vaig quedar parada, ja que semblava que la sang acabava de caure allà, però el meu genoll estava bé, així que vaig decidir d’oblidar-me’n.

Poc després va tornar a passar una cosa inusual. Un diumenge de bon matí, em vaig despertar i vaig anar a buscar una poma per menjar-me-la. Tots a casa estaven dormint. Eren el meu germà, el Matt, la meva mare i el Jimmy, el nòvio de la meva mare. Quan vaig agafar la poma per tallar-la, en fer el tall, també em vaig tallar el dit. Era un tall profund i, és clar, em feia molt de mal. Vaig ordenar-li al meu dit; “Cura’t! Au, va, cura’t!” Vaig anar a corre-cuita a buscar un tovalló, quan em vaig adonar que el tall havia desaparegut. Al meu dit, ara només hi havia pell llisa i suau. Però era estrany, perquè la meva sang encara era a la poma. Vaig anar-me’n una altra vegada a dormir, pensant que potser tenia febre o estava marejada.

L’endemà, el meu germà Matt va arribar a casa amb el colze ferit. Vaig anar a veure com tenia la ferida i, quan la hi vaig tocar, va desaparèixer. Ell, com que en aquell moment no mirava, no se’n va adonar. Però jo vaig arribar a la conclusió que tenia poders màgics. Em vaig posar molt contenta; tanta eufòria en mi no era normal.

Amb el temps vaig aprendre a dominar els meus poders, i ara, amb ells, ajudo a l’altra gent.