TIC

L’home es passeja pel carrer, vaga sense rumb. Arrossega un carro de la compra, on  guarda els ferros i les peces que d’altres han llençat a les escombraries. Al carrer no hi ha ningú, només la gent que el mira amb menyspreu i evita apropar-s’hi.

TAC

L’home està assegut a la butaca, es relaxa. Es col·loca bé la nova corbata i procura anar ben empolainat. A la casa hi ha els fills i la dona que expliquen contes a la llar de foc.

TIC

L’home s’atura davant d’un contenidor i s’hi aboca, tot buscant uns cartrons que puguin ser la seva manta aquesta nit. Ara ha trobat una bossa amb restes del dinar, l’obre i en selecciona els plats per al seu sopar.

TAC

L’home es mira al mirall i busca les imperfeccions al seu rostre. No en té, els cirurgians se’n van ocupar. Entra a la cuina, la criada prepara el menjar. Ell tasta els plats i exigeix millores al menú.

TIC

L’home busca un lloc per dormir. Camina per un camí fosc. Uns joves el veuen passar. Fan un cercle al seu voltant, l’insulten, l’amenacen i li escupen. L’home corre cap a la sortida i s’amaga en un caixer automàtic.

TAC

L’home espera els convidats. Truquen a la porta. Amics i familiars són ben rebuts. S’abracen, es fan petons i riuen. Es reuneixen tots al menjador i esperen el sopar.

TIC

L’home sopa al caixer. De primer plat peix podrit i algunes espines, de segon menja unes restes de pollastre que s’han barrejat amb el líquid d’un iogurt. No menja postres,  encara té gana. Ja no hi ha més menjar. Construeix un llit improvisat en una cantonada i intenta dormir.

TAC

L’home sopa amb els seus amics. De primer, rap fresc amb unes espècies, de segon, pit de pollastre amb salsa de bolets i per postres un pastís i uns bombons. Ja no té més gana, ha quedat ben tip. Abans que els convidats marxin, s’asseuen al sofà i es relaxen mentre prenen cava.

TIC

L’home es desperta. Els joves d’abans l’observen i riuen. Un diu que li donarà una pallissa i els altres ho aproven. El carrer és buit, no hi ha testimonis. L’home crida mentre els punys i els peus dels joves s’enfonsen a la seva panxa. L’home no ho suporta més. Es desmaia.

TAC

L’home s’acomiada dels amics. Està cansat. Llegeix un conte als seus fills i es retira al llit. Mira la televisió per adormir-se. Fan una comèdia. L’home passa estones rient fins que la son pot amb ell. L’home s’adorm.

TIC

És de dia. La gent que entra el caixer observa l’home ajagut a terra. L’esquiven mentre treuen ràpidament els diners i marxen sense donar-hi importància. No hi ha sang, però l’home ha patit danys interns. Ningú no hi dóna importància, però, l’home és mort.

TAC

És de dia. L’home es lleva i es vesteix. La dona i els fills el saluden. Agafa el cotxe i va cap a la feina. És ben rebut i tothom l’admira, té molta importància. L’home és feliç i ho transmet als altres. L’home llegeix el diari. Passa de pàgina, la notícia no li interessa. El titular: un captaire mor apallissat.

Arnau Gallén Millán