Jocs Florals 2010

Primer premi al Districte de Nou Barris

Si pogués triar, em convertiria en vent per volar lliure i errant pel cel infinit, blau o tempestuós. De seguida faria fora els núvols, ben lluny, per tenir un cel clar i  poder fruir de l’alegria del sol. Gronxaria els arbres, que, agraïts, ballarien la dansa més preciosa…; crearia marees movent les ones, guiant-les cap a la costa, on banyarien la sorra platejada i la farien brillar; jugaria amb el blat creant muntanyes que van i vénen en els camps d’or…

Em podria convertir en un vent càlid i fer fora l’hivern, donant pas a la primavera, quan tot és verd, els ametllers floreixen i els ocells canten; o bé en un vent fred i refrescar les zones càlides, vèncer la calor per donar pas a un temps en què les fulles marrons cauen i els nens petits hi juguen… Bonic de veure, oi?

Podria transportar partícules de sorra del desert més calorós al desert més fred, i també vapor d’aigua. Elevar globus de mil colors, fer volar per primera vegada un ocell ajudant-lo a planejar i fruir del meravellós paisatge que ens ofereix la natura, i viatjar amb ell i els seus companys per tot el món sobrevolant ciutats, països, continents, oceans…; veient, així, la bellesa i la lletjor d’aquest planeta, i la desigualtat que hi ha.

Tindria el poder destructor per castigar els dolents, també el benefactor per premiar la bona gent. D’una sola bufada, fins una casa podria tirar; d’una sola bufada, separaria la palla del blat, per poder ajudar aquells que ho necessiten.

Podria ser testimoni dels canvis fonamentals: l’evolució de la vida fins a la destrucció del planeta, amb la qual arribaria la meva fi; però només en cert sentit, perquè sempre viuria en el record del no-res. Això és el que em faria ser immortal, i viure  per sempre.

Seria una vida tranquil·la, la meva. Un somni fet realitat.

Andrea Bonilla