Passejant pel Montseny

amb un llarg raig de Sol,

vaig veure com brillava

l’aigua que rajava

d’un blau i estret rierol.

Aquella llum em va sorprendre

i al rierol jo vaig preguntar:

“Com és que brilles així, de sobte?”

I el rierol em contestà:

“Gràcies al Sol, aquest que em mira,

gràcies al nen que es banya en mi,

gràcies a Déu que em cuida

gràcies a tu que estàs aquí.”

En sentir aquelles paraules,

jo em vaig emocionar.

I encara avui recordo

l’alegria que aquell dia

la Natura em va donar.

David Martínez Herrera