Dong! Primera campanada.

El ministre de defensa, a casa seva, amb tots els luxes, com un rei. S’ho passa d’allò més bé amb la seva dona i els seus fills.

Dong! Segona campanada.

Un soldat al campament base, a la seva tenda, parlant de les seves famílies amb els seus companys.

Dong! Tercera campanada.

Hora de sopar, els criats porten el menjar, amb plats caríssims, caviar, angula fresca, marisc, i per postres torrons de pastisseria, tot acabat de fer.

Dong! Quarta campanada.

Toca la trompeta, hora de sopar, el menjador està guarnit amb llums de Nadal, algunes bombetes estan foses. El menjar és millor que d’altres dies, sopa calenta i carn arrebossada, per postres fruita.

Dong! Cinquena campanada.

Acaben de sopar, parlen una mica sobre què demanaran per reis. Es posen a jugar a la vídeo-consola amb jocs exclusius d’Estats Units.

Dong! Sisena campanada.

Acaben de sopar, el coronel els parla de l’atac que faran demà. En finalitzar les instruccions, se’n van a jugar amb unes cartes velles, mig estripades.

Dong! Setena campanada.

El ministre truca al seu fill gran, que fa d’ambaixador d’Espanya a Brussel·les. Es feliciten mútuament l’any nou, parlen de treball.

Dong! Vuitena campanada.

El soldat truca a la seva nòvia que avui fa festa a l’estació de servei on treballa. Ell li diu que d’aquí dos mesos podrà estar amb ella, ella està a punt de parlar, però de cop es talla la comunicació.

Dong! Novena campanada.

Acaba de parlar amb el seu fill. Acompanya les seves filles petites a dormir. Quan estan adormides, se’n va a la festa del seu creuer.

Dong! Desena campanada.

El soldat ha de fer guàrdia, puja per unes escales brutes fins a la torre de guaita. La nit és freda, hi ha boira, no és veu res més enllà de la porta de la base, només unes ombres a la llunyania, res d’especial.

Dong! Onzena campanada.

La festa és fantàstica, cambrers de luxe, tots els convidats amb vestits de marca, plens de joies per fer valer la seva riquesa. De fons se sent un televisor a punt d’indicar l’any nou.

Dong! Dotzena campanada.

Es tornen a veure les ombres, ara amb més precisió, sembla que portin alguna cosa a les mans. Està a punt d’avisar el seu oficial quan… BANG!… se sent enmig de la nit, el soldat cau al terra fred com el gel, mort, immòbil. En una ràdio se sent de fons: feliç 2010.

Jaume Gil