Oh, nineta somiadora que em recordes el cel blau,

i que explores amb recança un món que no existeix,

però amb somnis i il·lusions tu el podràs recrear

si l’imagines amb força, allí ens podrem trobar.

Quan es faci fosc i es llevin estrelles,

dormirem plegades fins que el Sol surti de nou.

Llavors et faria corona de roses

perquè fossis reina del meu cor.

Oh, si igual que tu, nineta, aquest món pogués jo imaginar,

estendria ales roges solcant el mantell blau.

O m’embarcaria lluny, enllà fins l’horitzó,

de la mirada de la nina en aquella maror.

Quan es faci fosc i es llevin estrelles,

dormirem plegades fins que el Sol surti de nou.

Llavors et faria corona de roses

perquè fossis reina del meu cor.

Anna Vaqué