Narració

Categoria A (1r i 2n) 

2n premi

Pseudònim: Pastu

Autora: Núria Cadefau Fabregat

Hi havia una vegada una noia anomenada Núria que vivia en un poble amb la seva àvia. La seva àvia sempre li estava explicant històries. Llavors, la Núria va començar a escriure llibres, que es van fer famosos arreu del món.

El director de l’editorial Novabarca li va oferir un tracte: treballaria en exclusiva per a l’editorial Novabarca i, així, guanyaria molts diners. Com que ella era pobra, ho va acceptar.

      El director de l’editorial va obligar la Núria a treballar en un despatx de l’editorial, però ella no s’hi trobava gens a gust i estava molt trista; tant trista que no era capaç d’escriure: havia perdut la imaginació perquè el director no la deixava ni sortir a passejar. Llavors, va començar a plorar i, de les llàgrimes que vessava, es va formar un bassal a terra. Va començar a pensar en el seu poble i, de tant pensar-hi, el va veure reflectit a l’aigua del bassal. En aquell instant va recuperar la imaginació i es va veure de nou capacitada per escriure: va agafar immediatament paper i bolígraf i va començar a escriure un llibre sobre aquell magnífic paisatge.

      Al cap d’unes hores, el director va entrar i, en veure que estava escrivint un llibre, el va començar a llegir. Li va agradar tant, que no el podia deixar. Quan la Núria va haver acabat el llibre, el director se’l va endur al seu despatx.

      Poc temps després, el llibre va sortir al mercat i va tenir molt d’èxit. Es va traduir de seguida a totes les llengües que puguin existir arreu del món. Se’n van vendre milions i milions d’exemplars, però enlloc constava el nom de l’autora. L’original el tenia el director ben guardat en el seu despatx, i la gent es pensava que aquell llibre l’havia escrit el director de l’editorial.

      La Núria, tota enfurismada pel que havia passat, va robar la clau del despatx del director i, a la nit, va agafar la clau i es va emportar l’original del llibre. La noia es passava hores i hores, al seu despatx, llegint-lo i rellegint-lo. Però el director de l’editorial, tot enfadat, va començar a buscar qui li havia pres l’original del llibre. En veure que el tenia la Núria, la va acusar de robatori i la fer tancar a la presó.

      Llavors el director li va dir que, si volia sortir de la presó, li havia d’escriure un llibre igual d’extraordinari que l’altre. Però la Núria, en aquell lloc tan fosc, no tenia imaginació i no podia escriure. Llavors el director es va veure obligat a alliberar-la, i li va dir que li deixaria el llibre original un dia a la setmana, el dimecres, si es comprometia a escriure un altre llibre.

      El primer dimecres la Núria va començar a llegir el llibre, peròi li va caure una llàgrima a la pàgina que estava llegint: la va escampar per tota la pàgina i, immediatament, hi va poder veure reflectit el seu poble i, també, la seva àvia. Va tancar els ulls i, amb tota la seva força i la seva ràbia, va aconseguir entrar dins del llibre.

      Quan va retrobar-se amb la seva àvia, li va explicar tot el que havia passat. L’àvia va anar a denunciar a la policia el director de l’editorial per estafador i per robar el llibre original de la Núria.

      Van tancar el director a la presó, i l’àvia va ser la nova directora de l’editorial Novabarca. La Núria va seguir escrivint i va publicar llibres preciosos que van tenir èxit arreu del món.

      Com que es va fer molt famosa, ella i la seva àvia van guanyar molts diners, tants que en van poder donar una bona part als pobres, perquè la Núria havia viscut de petita sent pobra i sabia que no era gens agradable; era una bona noia i no pensava en els diners, sinó en la felicitat de tothom.