A la novena jornada, el júnior A masculí, es desplaçava a Sant Pere de Ribes per enfrontar-se a un dels equips de la zona alta. Calia donar continuïtat a la bona imatge oferida la jornada anterior davant del líder, tot i la derrota. Però calia sobretot, que l’orgull que es va mostrar durant aquell últim quart enfront el Manresa, fos present durant tot el partit a Sant Pere. Sense desconnexions, amb constància. La constància, coratge i orgull que han de convertir-se en el signe d’identitat d’aquest equip.
L’inici del partit no va ser gens esperançador. L’equip va sortir adormit, sense ànima. Una defensa totalment descentrada i un atac col·lapsat per la defensa rival i per la falta de moviment i joc col·lectiu va provocar el pitjor inici de la temporada (m5. 15-2). En busca d’una reacció, i obligats per la imatge i el parcial que s’estava produïnt (m4. 11-2), els visitants van demanar un temps mort per reactivar als seus. La reacció però, no es va produïr fins que van arribar els canvis i sota un parcial que ja espantava (15-2). L’equip va començar a treballar en defensa, en el rebot (gràcies a la bona tasca d’en Sayols) i va aprofitar la velocitat que Domi i Degis aportaven a l’atac (el primer, 8 punts i 3 faltes rebudes en 5 minuts). Al final del primer quart, l’equip s’havia refet i havia respós al parcial inicial amb un contundent 8-19, reduïnt així la diferència a 2 punts (23-21). I el més important, es començava a jugar amb orgull i coratge. Hi hauria constància?
Un segon quart jugat de tu a tu, constant, sense complexes, i amb un Degis que anotava amb facilitat (14 punts al descans), va deixar el partit igualat al descans (43-43).
La segona part s’iniciava amb la mateixa tensió i passió que el segon quart. L’equip continuava entregant-se i lluitant, mostrant un joc i un coratge que no havia mostrat fins aleshores en cap partit, en cap moment. Alternances en el marcador i un Degis espectacular que es posava l’equip a l’esquena. A falta de 2 minuts per finalitzar el període, el marcador reflexava 58-62 i obligava als locals a demanar un temps mort per frenar el joc dels maristes. Amb la quarta falta personal de Degis que l’obligava a marxar a la banqueta, els locals empataven i donaven la volta al marcador (66-62). Una cistella de Dani en l’últim segon del tercer quart, trencava el parcial local i deixava el partit en un puny a falta de 10 minuts per a la fí (66-64).
El Basquet Ribes va dominar l’últim quart, però no va poder distanciar-se en el marcador fins al minut 6, gràcies al seu millor jugador (25 punts), que va aconseguir 7 punts consecutius en un minut per distanciar al seu equip a 8. A falta de 2 minuts pel final, la diferència era de +10 (85-75). Els maristes però, no van tirar el partit, van continuar creient i lluitant. Aquesta fé els va portar a ficar-se de nou en el partit. Tres triples i una defensa agressiva van permetre recuperar pilotes i acostar-se a tan sols 2 punt amb un parcial d’1-9 (86-84) a falta de menys d’un minut per a finalitzar el partit. Amb aquest resultat, Valldemia va tenir el partit a les mans, però un 1/4 en llançaments lliures continuava deixant l’equip a sota en el marcador (86-85) i amb l’obligació de forçar falta. Als locals també els hi va tremolar el canell (2/6 en tirs lliures), i no van poder sentenciar en un final d’infart. A falta de 6 segons, els maristes van tenir l’última possessió i l’opció de forçar la prorroga (88-85). Fons en camp defensiu, moviment i passada llarga, pilota que es palmejada un parell de cops per diversos jugadors, la recull Borja i en l’intent d’aconseguir el tir final realitza unes pases que, passés el que passés amb el tir, no faría moure el marcador final.
Per primera vegada es va veure un equip que va creure en ell fins el final, un equip que va lluitar fins l’últim segon, fins l’últia pilota. Un equip amb ànima i identitat, un equip que va viure el partit intensament, com mai! Un equip que va fer que tots aquells que el segueixen el visquessin orgullosos i de forma apassionada.
La imatge dels pares aplaudint d’enpeus al final del partit ho diu tot. Nois, AIXÒ ÉS BÀSQUET! Feia temps que ho buscavem i ara ho hem trobat!
