Category Archives: TRADICIONS

TOT PARLANT DE BRUIXES…

Com ja sabeu, anirem de colònies a Vallgorguina, la Vall de les Bruixes…

També ja sabem que Burriac és el nostre castell medieval. Allà s’ha descobert un grup de “bruixes” que segurament són cosines de les de Vallgorguina (que ja coneixerem durant les colònies…).

Les voleu conèixer vosaltres?

LA MONA DE PÀSQUA

monaLa mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat.
Origen:
El nom prové de munus, que significa regal en grec. Altres estudiosos afirmen que el seu origen pot provenir del terme àrab munna que significa “provisió de la boca”, regal que els moriscs feien als seus senyors. Tanmateix, al diccionari “Gazophylacivum Catalano-Latinum”, de Joan Lacavallería, publicat a Barcelona l’any 1696, mona té una definició purament zoològica, però el Diccionari de la llengua castellana, de la Reial Acadèmia, ofereix en la seva edició de l’any 1783 la següent definició: “Catalunya, València i Múrcia. La coca o rosca que es cou al forn amb ous posats en ella amb closca per Pasqua de Flors, que en altres parts de la Península Ibèrica anomenen hornazo. ”  Segons el Costumari Català de Joan Amades, la mona ja es citada amb aquest nom en el segle XV.

Elaboració i varietats:

Actualment, les mones presenten una gran diversitat, encara que abans generalment eren rodones. Inicialment, la mona era una massa de coca elaborada amb sucre, i d’altres llaminadures, amb ous durs a sobre, tal com es veu al dibuix de la dreta del segle XIX, però amb el temps els ous es van tornar de xocolata i a la fi van esdevenir la base de la mona. Tradicionalment s’elaborava amb tants ous com anys tenia l’infant, encara que la mona mai no superava els dotze ous, car només es regalava fins que els nens feien la primera comunió (antany s’efectuava els 12 anys).

La mona tradicional, a Catalunya i la Franja de Ponent, té generalment forma de tortell. Hi ha varietats més senzilles fetes de pa de pessic, gemma, xocolata, etc., en forma de tortell només amb ous, aguantat per unes tires de pasta -per tant en aquest cas es cou tot junt al forn- i, si convé, pintades (Montsià, Baix Ebre, comarques de Castelló, Franja de Ponent etc.). La presència de l’ou de Pasqua, és present a tot Europa, des d’Anglaterra fins a Ucraïna, com a símbol de la resurrecció primaveral.

Tradició:
Al Principat de Catalunya és tradició que el padrí o l’avi regalin la mona al seu fillol i néts el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida, en principi després de missa, tot i que actualment no sempre es va a la missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d’amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el qual no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.

Gairebé a tot el Principat i al País Valencià és tradicional que el padrí o l’avi obsequiïn el fillol amb la mona, en la qual sempre hi ha l’ou. Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols, i el nombre d’ous que tenia la mona corresponia amb l’edat del nen fins que arribava a 12 anys. En aquest moment, potser com a punt final d’aquests obsequis, el nombre d’ous era de tretze.[4] El pastís que els acompanyava era una confecció senzilla de rebosteria, coneguda com coca de Pasqua, i podia agafar diverses formes d’animals o d’objectes, com passava a l’Estat francès amb els “pains d’épice”.

La tradició de la mona de Pasqua s’aparella amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata, i és des de mitjan del segle XIX que les mones perden llur senzillesa inicial i la seva presentació es fa més complicada, ja que s’ha d’enriquir amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures, crocant, anissos platejats i, naturalment, els ous de Pasqua pintats; tot això coronat per figures de porcellana, fusta, cartó o tela.

23 D’ABRIL: SANT JORDI

Sant Jordi és el patró de diverses territoris i nacions, entre els quals hi ha Catalunya, Aragó, Càceres, Portugal, Anglaterra, Rússia, Grècia, Geòrgia, Bulgària, Etiòpia, Djibouti, etc. Així mateix el sant és protector de les ciutats d’Alcoi, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Friburg, Hannover, Amersfoort, Istanbul, Beirut, etc.

Quant a les relíquies del sant, en trobem a Alcoi, on es conserven dues falanges de la mà dreta del sant, Conques (a França) i Gènova, Venècia (San Giorgio Maggiore) i Roma (San Giorgio in Velabro). De Venècia, una petita relíquia del crani fou cedida a la capella del Palau de la Generalitat de Barcelona.

Patronatge a sant_jordiCatalunya

A Catalunya, comencen a estendre’s les llegendes segons les quals sant Jordi intervé en batalles al costat dels comtes catalans: Borrel II, Jaume I, etc.; també és invocat pels almogàvers enmig de les lluites. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers a la Corona d’Aragó es deu a l’ajut que va donar el sant al rei Pere I d’Aragó l’any 1096. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar la batalla d’Alcoraz que va implicar la reconquesta d’Osca contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per a agraïr la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa de la Corona D’Aragó.

A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja s’esmenta a començament del mateix segle XV. (Corts de Barcelona, de 1454 que estableixen la festivitat al Principat).

23 D’ABRIL: DIA DEL LLIBRE I DE LA ROSA

llibreirosa

El Dia Internacional del Llibre és una festivitat celebrada a nivell internacional amb l’objectiu de promoure la lectura, que té el seu orígen en la Diada de Sant Jordi celebrada a Catalunya, on ha estat tradicional des de l’època medieval per als homes per donar roses a les seves amants, i des de 1925 per a la dona a donar un llibre a canvi. A nivell internacional és promoguda per la UNESCO, qui la va promoure per primer cop el 1995.

La elección del dia 23 de abril como día del libro y del derecho de autor, procede de la coincidencia del fallecimiento de los escritores Miguel de Cervantes, William Shakespeare e Inca Garcilaso de la Vega en la misma fecha en el año 1616, aunque realmente no fuese en el mismo día, debido a que la fecha de Shakespeare corresponde al calendario juliano, que sería el 3 de mayo del calendario gregoriano y que Cervantes falleció el 22, siendo enterrado el 23. También coincide con la fecha de fallecimiento de William Wordsworth (1850) y de Josep Pla (1981). La propuesta fue presentada por la Unión Internacional de Editores a la Unesco, con el objetivo de fomentar la cultura y la protección de la propiedad intelectual por medio del derecho de autor. El 15 de noviembre de 1995 la Conferencia general de UNESCO aprobó la propuesta en París, a partir de lo cual el 23 de abril sería el “Día Internacional del Libro y del Derecho de Autor”.libro-harry-potter

 

LA PASSIÓ

Una altra de les nostres tradicions és la representació de La Passió de Jesús durant la Setmana Santa:

La Passió és la representació teatral de la vida, mort i resurrecció de Jesucrist, basada en els evangelis. Als Països Catalans, i sobretot al Principat de Catalunya, les primeres representacions de la Passió de Jesús es remunten al segle XV. Però hi ha una evolució cap un llenguatge actual i modern, i d’aquesta manera en les diferents representacions s’hi barreja avantguarda i tradició, aspecte que fa de les passions un muntatge teatral original, impactant i sorprenent.

Les representacions de la Passió tendeixen a un format espectacular per arribar a tot tipus de públic: religiós, turístic i teatral. Els textos –molt acurats– s’han vestit i decorat per atraure cada vegada més adeptes. Els actes sacramentals de Setmana Santa es van convertir en peces teatrals, i de les esglésies van passar a les places públiques, per acabar en espais teatrals. Avui, quan s’assisteix a una representació de La Passió no només s’hi va a veure un espectacle sumptuós, generós i d’impacte visual, sinó que es crea un emotiu ambient pel sentit dramàtic de l’acció.

Aquí teniu un fragment de La Passió a Mataró…

ELS ARMATS DE MATARÓ

Com ja sabeu, durant la Setmana Santa són típiques a Mataró les desfilades dels Armats. Coneixeu la seva història?

L’origen d’aquesta tradició és llegendària. Segons s’explica, Ponç Pilat envià una guarnició de legionaris la mateixa nit de la mort de Jesús per comprovar si, tal i com el Mesies havia dit, ressuscitava o no. Aquest fet, posteriorment voldria ser recreat amb les desfilades d’uns homes vestits de soldats romans, els armats.Qualsevol grup d’armats o manaies se sol compondre de dues seccions bàsiques, els soldats amb llança i una banda de percussió, tot i que els grups més nombrosos han arribat a incorporar bandes de vent o fins i tot soldats a cavall. A més a més però, els diferents grups consten d’un capità -sovint anomenat centurió o capità manaies que pot ésser acompanyat o no d’una guàrdia personal- i d’un o més estendards que poden prendre la forma d’estendard de tela o del clàssic signi romà. En aquests estendards, és tradicional penjar unes cintes commemoratives de les diferents trobades d’armats i manaies que s’organitzen arreu del país.Pel que fa a les desfilades i exhibicions en si, podem destacar les diferents formes com alguns grups piquen la llança al terra -sempre al ritme de la percussió- mentre caminen al pas així com les diferents exhibicions de maniobres de la tropa, anomenades figures o quadres, en què es destaca la perfecta sincronia de tots els components. Un bon exemple de figura o quadre és la de l’estrella, molt comuna per tot arreu de Catalunya.També caldria esmentar, en el terreny de la banda, el fet que tot grup d’armats consta de dues marxes per desfilar, la lenta -la més típica de Setmana Santa- i la ràpida -que té uns aires més militars-

armats

 

 

 

5è A LA BIBLIO

Com que aquest curs la Diada de Sant Jordi ens agafarà de vacances de Setmana santa, ens hem avençat i hem anat avui a la Bilblioteca de la Caixa Laietana a veure les novetats de llibres per enguany.

Alguns, a més a més, han trobat “coses” curioses…

Mireu, mireu…