Sant Jordi és el patró de diverses territoris i nacions, entre els quals hi ha Catalunya, Aragó, Càceres, Portugal, Anglaterra, Rússia, Grècia, Geòrgia, Bulgària, Etiòpia, Djibouti, etc. Així mateix el sant és protector de les ciutats d’Alcoi, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Friburg, Hannover, Amersfoort, Istanbul, Beirut, etc.

Quant a les relíquies del sant, en trobem a Alcoi, on es conserven dues falanges de la mà dreta del sant, Conques (a França) i Gènova, Venècia (San Giorgio Maggiore) i Roma (San Giorgio in Velabro). De Venècia, una petita relíquia del crani fou cedida a la capella del Palau de la Generalitat de Barcelona.

Patronatge a Catalunya

A Catalunya, comencen a estendre’s les llegendes segons les quals sant Jordi intervé en batalles al costat dels comtes catalans: Borrel II, Jaume I, etc.; també és invocat pels almogàvers enmig de les lluites. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers a la Corona d’Aragó es deu a l’ajut que va donar el sant al rei Pere I d’Aragó l’any 1096. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar la batalla d’Alcoraz que va implicar la reconquesta d’Osca contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per a agraïr la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa de la Corona D’Aragó.

A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja s’esmenta a començament del mateix segle XV. (Corts de Barcelona, de 1454 que estableixen la festivitat al Principat).

El Dia Internacional del Llibre és una festivitat celebrada a nivell internacional amb l’objectiu de promoure la lectura, que té el seu orígen en la Diada de Sant Jordi celebrada a Catalunya, on ha estat tradicional des de l’època medieval per als homes per donar roses a les seves amants, i des de 1925 per a la dona a donar un llibre a canvi. A nivell internacional és promoguda per la UNESCO, qui la va promoure per primer cop el 1995.

La elección del dia 23 de abril como día del libro y del derecho de autor, procede de la coincidencia del fallecimiento de los escritores Miguel de Cervantes, William Shakespeare e Inca Garcilaso de la Vega en la misma fecha en el año 1616, aunque realmente no fuese en el mismo día, debido a que la fecha de Shakespeare corresponde al calendario juliano, que sería el 3 de mayo del calendario gregoriano y que Cervantes falleció el 22, siendo enterrado el 23. También coincide con la fecha de fallecimiento de William Wordsworth (1850) y de Josep Pla (1981). La propuesta fue presentada por la Unión Internacional de Editores a la Unesco, con el objetivo de fomentar la cultura y la protección de la propiedad intelectual por medio del derecho de autor. El 15 de noviembre de 1995 la Conferencia general de UNESCO aprobó la propuesta en París, a partir de lo cual el 23 de abril sería el “Día Internacional del Libro y del Derecho de Autor”.

 

Una altra de les nostres tradicions és la representació de La Passió de Jesús durant la Setmana Santa:

La Passió és la representació teatral de la vida, mort i resurrecció de Jesucrist, basada en els evangelis. Als Països Catalans, i sobretot al Principat de Catalunya, les primeres representacions de la Passió de Jesús es remunten al segle XV. Però hi ha una evolució cap un llenguatge actual i modern, i d’aquesta manera en les diferents representacions s’hi barreja avantguarda i tradició, aspecte que fa de les passions un muntatge teatral original, impactant i sorprenent.

Les representacions de la Passió tendeixen a un format espectacular per arribar a tot tipus de públic: religiós, turístic i teatral. Els textos –molt acurats– s’han vestit i decorat per atraure cada vegada més adeptes. Els actes sacramentals de Setmana Santa es van convertir en peces teatrals, i de les esglésies van passar a les places públiques, per acabar en espais teatrals. Avui, quan s’assisteix a una representació de La Passió no només s’hi va a veure un espectacle sumptuós, generós i d’impacte visual, sinó que es crea un emotiu ambient pel sentit dramàtic de l’acció.

Aquí teniu un fragment de La Passió a Mataró…

Com ja sabeu, durant la Setmana Santa són típiques a Mataró les desfilades dels Armats. Coneixeu la seva història?

L’origen d’aquesta tradició és llegendària. Segons s’explica, Ponç Pilat envià una guarnició de legionaris la mateixa nit de la mort de Jesús per comprovar si, tal i com el Mesies havia dit, ressuscitava o no. Aquest fet, posteriorment voldria ser recreat amb les desfilades d’uns homes vestits de soldats romans, els armats.Qualsevol grup d’armats o manaies se sol compondre de dues seccions bàsiques, els soldats amb llança i una banda de percussió, tot i que els grups més nombrosos han arribat a incorporar bandes de vent o fins i tot soldats a cavall. A més a més però, els diferents grups consten d’un capità -sovint anomenat centurió o capità manaies que pot ésser acompanyat o no d’una guàrdia personal- i d’un o més estendards que poden prendre la forma d’estendard de tela o del clàssic signi romà. En aquests estendards, és tradicional penjar unes cintes commemoratives de les diferents trobades d’armats i manaies que s’organitzen arreu del país.Pel que fa a les desfilades i exhibicions en si, podem destacar les diferents formes com alguns grups piquen la llança al terra -sempre al ritme de la percussió- mentre caminen al pas així com les diferents exhibicions de maniobres de la tropa, anomenades figures o quadres, en què es destaca la perfecta sincronia de tots els components. Un bon exemple de figura o quadre és la de l’estrella, molt comuna per tot arreu de Catalunya.També caldria esmentar, en el terreny de la banda, el fet que tot grup d’armats consta de dues marxes per desfilar, la lenta -la més típica de Setmana Santa- i la ràpida -que té uns aires més militars-