Un grup de nois d’uns quinze anys estan ingressats a la planta d’oncologia d’un hospital. Durant la seva estada actuen com a adolescents: juguen, s’escapen de l’habitació, s’enamoren, celebren festes, fan curses, prenen el sol, participen en competicions de bàsquet… Gracies al llaços d’amistat tant forts que creen entre ells afronten amb sensibilitat i bon humor la malaltia, la por, la solitud i la mort.
M’ha agradat moltíssim aquesta pel·lícula, perquè parla de la gent que té càncer i no es poden curar i també parla que hi ha que tractar a tothom igual.
El que no m’ha agradat es que el doctor els va dir que el que ells volien ser de gran no hi arribarien perquè estarien a punt de morir i també que els digui que al seu amic ho han enviat al pavelló es a dir a quiròfan perquè no hi pudien fer res mes amb ell és a dir que es moria.