Per ser feliços necessitem…

L’últim dia abans de les vacances de Nadal, cadascuna de les classes de l’institut Antoni Torroja de Cervera va dissenyar un cartell relacionat amb aquestes dates i a més a més, havia de contenir un enigma.

Així, l’alumnat de 1r ESO C, molt il·lusionat, es va posar a treballar conjuntament i va enlairar aquest grapat de bones intencions!

O

Mural de 1r ESO C (imatge propietat MGG).

Però, quin va ser el procés que vam seguir?

Imagen1

Alumnat treballant (imatge propietat MGG).

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Alumnat treballant (imatge propietat MGG).

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Alumnat treballant (imatge propietat MGG).

Alumnat treballant (imatge propietat MGG).

Finalment, tots i totes ens vam fer una instantània per al record amb la nostra gran producció!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

L’obra d’art i els seus creadors (imatge propietat MGG).

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Jornada de Convivència

Dies abans de les vacances de Nadal, ja es vivia un ambient diferent pels passadissos i aules del Torroja. És un fet generalitzat, en aquest institut i en altres, que l’alumnat demani al professorat organitzar algun tipus d’acte de germanor com ara un pica-pica, l’amic invisible, etc.

Davant les prediccions, no ens vam equivocar. L’alumnat de 1r ESO C també ho va demanar. La seva primera opció va ser fer l’amic invisible i aquesta no va agradar massa al professorat ja que implica una despesa econòmica sense cap fi educatiu. Potser, si s’haguessin marcant unes directrius bàsiques com ara la utilització de materials reciclats, regals fets a mà, etc. si que s’hagués pogut portar a terme.

La seva segona opció va ser fer un pica-pica entre tots. L’alumnat ens va explicar que cadascú podia portar una mica de menjar i entre tots i totes tindríem un bon esmorzar. Aquesta idea va tenir una bona acollida entre el professorat i a més a més, podia tenir una vessant eductiva.

Vam conversar i conversar… el pica-pica va prendre format: seria una JORNADA DE CONVIVÈNCIA en la qual l’alumnat portaria una mostra d’un plat típic del seu país. A més a més, les seves famílies estarien convidades a venir al centre, conèixer la seva aula i compartir l’experiència. Per tant, el que es volia crear era un espai multicultural on tothom tingués el seu espai i gaudís d’aquest.

També, cal destacar que abans de tirar endavant la idea es va realitzar una petita reunió amb la directora de l’institut en la qual se li va presentar la idea i en que consistiria. Finalment, Blanca ens va donar el vist-i-plau i ens va encoratjar a fer-ho.

Així, només quedava decidir la data. La veritat és que fou una qüestió difícil ja que podien ser dos dies: el 19 o el 22 de desembre. Després de fer balanç, el professorat va decidir que encara que el dia 19 era prou abans de la data de finalització de les classes era el millor dia ja que tot l’alumnat podia assistir i es valorava la seva presència.

D’aquesta manera, va arribar el dia 19 i a l’hora de l’esbarjo l’alumnat de 1r ESO C va començar a preparar l’aula per a la Jornada de Convivència.

IMG_0866 - copia

Alumnat preparant la taula (Imatge propietat Mireia Gonell).

Al mateix temps, les famílies van començar a arribar i l’alumnat va començar a ensenyar els diferents racons de l’aula.

Arribada

Famílies arribant i alumnat mostrant aula (Imatge propietat Mireia Gonell).

IMG_0874 - copia

Inici Jornada de Convivència (Imatge propietat Mireia Gonell).

Tot seguit, l’alumnat es va presentar, també va presentar la seva família (si aquesta havia vingut), va compartir les seves aficions i va explicar que havia portat.

Segons Cabrera (2009:1) l’educació és una tasca compartida entre pares i educadors, l’objectiu del qual és la formació integral dels nens i nenes. La línea d’acció ha de portar-se a terme de manera conjunta, tant el professorat com les famílies tenen la responsabilitat de fer-los partícips als altres i facilitar-los tota la informació necessària per a que l’institut i la família es sentint units i per tant, responsables del procés educatiu dels nens i nenes. A més, afegeix per que a portar a terme una educació integral de l’alumnat es necessita que existeixin canals de comunicació i l’acció conjunta i coordinada de la família i el centre educatiu, només així es produirà el desenvolupament intel·lectual, emocional i social dels nens i nenes en les millors condicions. Aquesta acció estimularà en el nen i nena la idea de que es troba en dos espais diferents però complementaris.

També, destaca que estudis sobre la participació de pares i mares en la vida escolar assenyalen que una participació activa es materialitza en una major autoestima de l’alumnat, un millor rendiment acadèmica, millors relacions i actituds més positives dels pares cap a l’escola. Per descomptat, la realització d’aquesta jornada tenia com objectius cadascun dels punts destacats anteriorment.

Aquí us deixem un recull del que va ser la Jornada de Convivència. Esperem que us agradi!

Finalment, ens agradaria donar les GRÀCIES a totes les persones que ens van visitar en un dia tan assenyalat per a nosaltres com fou el dia 19 de desembre.

Tots

Visites que vam tenir (imatge propietat de MGG).

Referències:

Cabrera, M. (2009). “La importància de la colaboración familia-escuela en la educación”, Revista digital Innovación y Experiencias Educativas, núm. 16.

Publicat dins de Celebracions, Convivència, Jornada de Convivència | 1 comentari

De quin color és la tinta negra?

Avui l’enigma que han de desxifrar els alumnes de 1r ESO C és: de quin color és la tinta negra? Per poder contestar a aquesta pregunta cadascun d’ells i elles ha portat un retolador negre. A més, se’ls ha donat un potet amb aigua i uns trossos de paper de filtre. Amb un dels papers han fet un canut i en un altre han pintat una taca negra amb el seu retolador. Posteriorment, han fet un forat al mig de la taca i han passat per aquest el canut de paper i l’han introduït dintre del potet amb aigua.

Sin título

Muntatge (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).

Miraculosament la taca negra s’ha com destenyit i han començat a aparèixer molt colors!!!

IMG_0837

Cromatogrames (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).

IMG_0838

Cromatograma (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).

IMG_0839

Cromatograma (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).

IMG_0840

Cromatograma (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).

IMG_0841

Cromatogrames (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).

IMG_0842

Cromatograma (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).

IMG_0843

Cromatograma (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).

IMG_0844

Cromatograma (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).

La cromatografia circular, utilitzant com suport paper de filtre corrent, és un experiment adequat per realitzar en qualsevol nivell d’ensenyament bàsic, amb objecte que els alumnes comprovin que els components d’una mescla es poden separar per procediments físics. Compleix totes les característiques d’un experiment ideal des del punt de vista didàctic: no comporta risc, el material és barat i el resultat molt espectacular pel que els alumnes gaudeixen fent-los. A més a més, permet l’aprenentatge des de la sorpresa.

Pel que fa al fonament teòric, la cromatografia plana és un tipus de cromatografia en la qual la fase estacionària està estesa sobre la superfície d’un plànol i la fase mòbil flueix a través d’ella. La fase mòbil sempre és un líquid, mentre que la fase estacionària pot ser un líquid suportat en un sòlid (cromatografia de partició) o un sòlid sorbent (cromatografia d’adsorció, canvi iònic o exclusió). El flux de la fase mòbil es produeix per capil·laritat (cromatografia horitzontal i ascendent) o per capil·laritat i gravetat (cromatografia descendent).

En la cromatografia plana, la dissolució de la mostra a separar se situa sobre el plànol que conté la fase estacionària en forma de taca, o de vegades de banda, a curta distància d’un dels extrems de dita plana. Una vegada asseca la taca o banda, l’extrem del plànol proper a la mateixa es posa en contacte amb la fase mòbil, mantenint tot el sistema cromatogràfic en una càmera tancada. La separació es produeix per la migració diferencial dels components de la mostra en la direcció en què es mou la fase mòbil.

El nostre treball va quedar recollit també en aquestos escrits:

Referències:

  • Valcárcel Cases, M. (1988): Técnicas analíticas de separación, Editorial Reverté, Barcelona.
  • Martínez Sánchez, MªT. et altri (2003): Cromatografía en el aula con alumnos de ESO, Anales de la Real Sociedad española de Química, Julio-Septiembre pp. 56-57.
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Un aspecte molt important: l’AVALUACIÓ

Durant bona part del primer trimestre hem treballat les normes de convivència ja que el nostre primer objectiu era aconseguir que la nostra classe fos una BONA CLASSE. No obstant, a la professora li preocupava com avaluar el procés d’ensenyament-aprenentatge del seu alumnat i que al mateix temps, aquestos i aquestes fossin conscients de la seva evolució.

Per aquest motiu, es va pensar en portar a terme una avaluació formativa i participativa basada en dues activitats.

La primera d’elles va consistir en una avaluació entre iguals.

Tots

Alumnat de 1r ESO C posat en el lloc dels altres (Imatge propietat de Mireia Gonell Gómez).

Mireu quina sorpresa! El col·lectiu BASURAMA he fet un joc com el nostre, però en aquest cas ells representen a la societat. Per saber-ne una mica, Basurama és un col·lectiu dedicat a la recerca, a la producció i a la gestió cultural des de 2001 que ha centrat la seva àrea d’estudi i actuació en els processos productius, la generació de deixalles que aquests impliquen i les seves possibilitats creatives. Si voleu saber-ne més, podeu consultar la seva web.

basurama

Col·lectiu Basurama

Tornant al tema de l’avaluació, segons González, Navarro, Fernández, Heliz, Llopis, Gilar, Sánchez i Botella (2013:6) aquesta avaluació pot entendre’s com una forma específica d’aprenentatge col·laboratiu en ella els aprenents realitzen una valoració sobre el procés o producte d’aprenentatge d’algun estudiant o grup d’estudiants. Es pot pensar que aquest tipus d’avaluació és una de les formes més efectives per promoure la col·laboració i cooperació entre els estudiants, sobretot, perquè incrementa la seva intencionalitat formativa i fomenta el diàleg, la interacció enriquidora i la creació de significats comuns amb els altres companys i fins i tot amb els docents. Així mateix, destaquen que són conscients que si l’alumnat coneix amb exactitud les característiques de les habilitats a avaluar i els indicis que ha d’observar per justificar la correcta consecució d’una competència, dirigirà millor el seu aprenentatge, a l’adquisició dels seus objectius d’aprenentatge.

D’aquesta manera, l’activitat que es mostrarà a continuació tenia dos objectius: evidenciar l’assoliment del treball realitzat a l’aula i empoderar a l’alumnat en un procés tan important com és l’avaluació.

Així, a cadascun dels alumnes se li va donar una graella per avaluar a un company/a. Per garantir que el procés d’avaluació fos el més objectiu possible, només la persona avaluadora sabia el nom del company/a avaluat.

Imagen1

Graella d’avaluació entre iguals (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).

En aquesta graella hi havia tres columnes a emplenar amb les diferents normes treballats durant el trimestre i la seva aplicació. Per aspectes negatius s’entenien aquelles normes que no estaven sent ben utilitzades. En procés corresponien aquelles que inicialment no es realitzaven i ara ja i finalment, els aspectes positius inclourien totes les normes ja assolides.

Una vegada l’alumnat va acabar amb l’avaluació va ser la professora qui també va avaluar. Aquesta avaluació va consistir en comprovar si l’alumne/a avaluador havia estat crític en la pressa de decisions i en donar el vist i plau a la feina feta. Com que era la primera vegada que participaven en una activitat d’aquest tipus va generar molta incertesa. No obstant, les respostes foren molt curoses i encertades.

El dia següent, cadascú ja amb la seva avaluació a les mans va poder analitzar a través els ulls d’algun company/a quins eren els seus aspectes forts i quins havia de millorar. No obstant, com que volíem que tothom fos conscient de la seva evolució ens faltava fer-ho públic. Per aquest motiu, vam fusionar una icona de la vida quotidiana com és el semàfor amb les matemàtiques i el resultat fou la construcció d’un diagrama de barres de l’evolució de cada alumne/a. Per fer-ho havien de contar el nombre d’ítems de cada columna i representar-ho amb barres de colors. El color vermell indicava els aspectes negatius, en taronja el procés i en verd els aspectes positius.

Copia  de IMG_0820

Alumnat avaluant la seva evolució (Imatge propietat de Mireia Gonell Gómez).

IMG_0823 - copia

Alumnat avaluant la seva evolució (Imatge propietat de Mireia Gonell Gómez).

Ara quan mirem el suro ja sabem quins és el nostre proper objectiu. Encara que el color vermell ens agrada… hi ha que eradicar-ho de la nostra vista. Per tant, el propòsit per al 2015 serà portar-nos MOLT BÉ ja que és un aprenentatge per a la vida.

IMG_0868 - copia

En tornar de les vacances la canviaré (no és veu massa bé).

 

Publicat dins de Avaluació, Normes de convivència | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Empoderament de l’alumnat

Jové, Bertrián i Farrero (2013:208) han analitzat molts anys de treball a l’escola Príncep de Viana (Lleida) i afirmen que “la escucha activa de las Voz del Alumnado (VA) en interacción con los miembros de la comunidad para la toma de decisiones curriculares en la reconstrucción de los dos proyectos ha contribuido a que esta escuela sea cada vez más inclusiva (Betrián, 2012). El objetivo de nuestra contribución es mostrar cómo escuchando la Voz del Alumnado y la de todas las personas que forman parte de la comunidad educativa nos permite desarrollar prácticas educativas inclusivas que favorecen la construcción del sentimiento de pertenencia a la escuela y a la comunidad educativa. De este modo favorecemos la identidad terrenal y la educación planetaria”.

Aquest és un dels pilars que fonamenten l’assignatura de Variable a Mida dels alumnes de 1r ESO C de l’institut Antoni Torroja. No obstant, no és l’únic. La incorporació de les noves tecnologies per generar i evidenciar el nostre procés d’aprenentatge. Per aquest motiu, sempre que sigui possible se’n farà ús d’aquestes.

Actualment tenim dos fronts oberts. Un d’ells és la redacció consensuada de les normes de convivència de la classe i l’altra, és prendre cura d’una Calandiva. Cal destacar que en ambdues experiències les noves tecnologies tenen un paper rellevant ja que engresquen l’alumnat a treballar i a més, evidencien tota la feina realitzada.

Què estem fent?

En el cas de les NORMES DE CONVIVÈNCIA, inicialment, l’alumnat va decidir quines eren les normes que caldria seguir. Aquestes van quedar recollides en un document digital que posteriorment serà imprès i penjat a l’aula. No obstant, com que aquesta activitat ja l’havien fet l’any passat, aquest any se’ls va proposar fer un pas més enllà. Aprofitant un dels murals que hi ha a una de les parets de l’aula (veure part esquerra de la fotografia), es va proposar a l’alumnat utilitzar el LLENGUATGE VISUAL per fer el producte final del procés.

O

Aula de 1r ESO C (imatge propietat Mireia Gonell).

D’aquesta manera, es va introduir a l’aula una càmera de fotos i un trípode per a que els alumnes fossin els directors de les diferents escenes que representarien cadascuna de les normes dissenyades.

Així, se van repartir les normes entre tots els alumnes i van deixar brollar la seva imaginació. Prèviament a la posada en escena havien d’escriure en un full com ho portarien a terme i quins companys/es farien d’actors o actrius.

Redacció de les normes (imatge propietat Mireia Gonell).

Aquest dimecres passat van acabar de fer les fotografies i van començar a fer la producció que quedarà exposada a l’aula. Entre tots van decidir que volien fer un mural on apareix un títol (“Les normes de 1r ESO C”) i les diferents fotografies que representen les normes.

Alumnat de 1r ESO C treballant en el mural (imatge propietat Mireia Gonell).

Si tot va bé, el proper dimecres el penjarem a la paret de l’aula que tenim reservada.

No obstant, l’experiència encara no ha acabat ja que queda el més difícil: aplicar-ho! Com que no volem que l’activitat sense rellevància sinó que aquesta esdevingui una meravellosa experiència, cadascun dels alumnes ha llegit en veu alta la norma que ha preparat i l’hem enregistrada amb l’Audacity.

Moment d’engeristrament de la veu (imatge propietat Mireia Gonell).

Posteriorment, hem sincronitzats aquestos audios amb les corresponents imatges de les normes i ens ha quedat un vídeo molt xulo que hem compartit al Youtube!

Finalment, ens quedarà compartir el nostre aprenentatge amb la resta de professors de l’equip docent. Per aquest motiu, l’alumnat de 1r ESO C redactarà un correu electrònic comú i per parelles l’enviaran. A més a més, en aquest correu adjuntaran el document digital amb les normes i l’enllaç del bloc. D’aquesta manera, tots i totes seran conscients del procés que han seguit.

Avaluació

Aquest treball tindrà un pes molt important de la nota d’aquest trimestres i l’avaluarem conjuntament seguint aquesta rúbrica:

Rúbrica

Rúbrica avaluació (imatge propietat Mireia Gonell).

Per la vostra informació, al fer aquesta tasca estem treballant la COMPETÈNCIA DIGITAL en les següents dimensions:

Dimensió instruments i aplicacions

Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i d’aprenentatge

Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

Competència 6. Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.

Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració

Competència 7. Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació

Competència 8. Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu

Dimensió ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital

Competència 11. Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC, tot considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.


Referències:

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament (2013). “Competències bàsiques de l’àmbit digital”. Recuperat de: http://www.xtec.cat/web/curriculum/competenciesbasiques/ambitdigital

Jové, G., Bertrián, E. i Farrero, M. (2013). “Los ojos hacia el planeta: la voz de los que aprendemos en la comunidad educativa”, Revista de Educación Inclusión, 6 (1), 202-216.

 

Publicat dins de Normes de convivència | Deixa un comentari

Una mica de monosíl·labs

Com a homenatge al títol d’aquest bloc: “Una mica de…” en aquesta primera entrada comparteixo la Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart, on amb una mica de monosíl·labs constitueixen un meravellós poema. Així, l’objectiu d’aquest bloc és amb una mica de… construir un espai d’aprenentatge.

Déu

I tu, què vols?

Jo

Doncs jo sols vull

-ei, si pot ser-:

Un poc de fam

i un xic de pa.

Un poc de fred

i un poc de foc.

Un xic de son

i un poc de llit.

Un xic de set

i un poc de vi

i un poc de llet.

 

I un poc de pau.

 

Un poc de pas,

un poc de pes

i un poc de pis.

 

I un xic de niu.

 

Un xic de pic

i un poc de pac

-o un xic de sou

i un xic de xec.

 

I un poc de sol

i un poc de sal.

I un poc de cel.

 

Un xic de bé

i un xic de mal.

Un poc de mel

i un poc de fel.

 

I un poc de nit

i un xic de por,

i un poc de pit

i un xic de cor

i un poc de crit.

 

I un xic de llum

i un xic de so:

un poc de llamp

i un xic de tro.

 

Un poc de goig

i un xic de bes

i un poc de coit.

I un xic de gos.

 

I un poc de gas.

 

Un poc del fort

i un poc del fluix.

I un poc de rom

i un poc de fum.

 

Un poc de lloc.

 

I un poc de joc

-tres reis, dos nous.

 

I un poc de groc

i un xic de gris

i un xic de verd.

I un xic de blau.

 

Un poc de tren

i un poc de nau;

i un xic de rem.

 

Un xic de vent.

I un poc de neu.

I un poc de rou.

 

I un poc de veu

-i un poc de vot.

I un poc de cant.

I un xic de vers.

I un xic de ball.

 

I d’art. I d’or.

 

Un poc de peix.

I un poc de greix.

 

I un xic de feix.

I un poc de gruix.

I un poc de carn

i un poc de sang;

i un poc de pèl.

I un poc de fang

i un xic de pols.

 

Un xic de flam

i un poc de gel.

 

Un poc de sant

i un xic de drac.

Un xic de risc

i un poc de res

-i un poc de rus.

 

I un tros de camp

i un xic de fruit;

un tros de clos

prop de la llar

amb aus i flors.

I un poc de bosc

amb pins i brins.

 

I un xic de font.

I un xic de riu

i un poc de rec

i un poc de pont.

I un poc de gorg.

 

I un poc de mar

i un xic de port.

 

I un poc de llor.

 

Un xic de lli

i un poc de cuir

i un poc de pell

i un xic de fil.

 

Un poc de lluc

i un xic de suc.

 

I un poc de porc.

 

I un xic de parc.

 

Un poc de gust

i un xic de rang.

 

I a més del meu

un poc del seu

i un xic del llur.

 

Vull ser: ruc? clerc?

bell? lleig? dret? tort?

gras? prim? llest? llosc?

nou? vell? ferm? flac?

bla? dur? buit? ple?

dolç? tosc? sec? moll?

greu? lleu? curt? llarg?

fosc? clar? xaix? fi?

Un poc de tot.

 

I a més, què vull?

 

Un xic de seny.

 

I un poc de temps.

 

I un xic de món.

 

I un poc de sort.

 

I un poc de mort.

 

I un poc de Vós.

 

Ei, si pot ser.

Publicat dins de General | 1 comentari