Avui l’enigma que han de desxifrar els alumnes de 1r ESO C és: de quin color és la tinta negra? Per poder contestar a aquesta pregunta cadascun d’ells i elles ha portat un retolador negre. A més, se’ls ha donat un potet amb aigua i uns trossos de paper de filtre. Amb un dels papers han fet un canut i en un altre han pintat una taca negra amb el seu retolador. Posteriorment, han fet un forat al mig de la taca i han passat per aquest el canut de paper i l’han introduït dintre del potet amb aigua.
Muntatge (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).
Miraculosament la taca negra s’ha com destenyit i han començat a aparèixer molt colors!!!
Cromatogrames (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).
Cromatograma (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).
Cromatograma (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).
Cromatograma (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).
Cromatogrames (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).
Cromatograma (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).
Cromatograma (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).
Cromatograma (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).
La cromatografia circular, utilitzant com suport paper de filtre corrent, és un experiment adequat per realitzar en qualsevol nivell d’ensenyament bàsic, amb objecte que els alumnes comprovin que els components d’una mescla es poden separar per procediments físics. Compleix totes les característiques d’un experiment ideal des del punt de vista didàctic: no comporta risc, el material és barat i el resultat molt espectacular pel que els alumnes gaudeixen fent-los. A més a més, permet l’aprenentatge des de la sorpresa.
Pel que fa al fonament teòric, la cromatografia plana és un tipus de cromatografia en la qual la fase estacionària està estesa sobre la superfície d’un plànol i la fase mòbil flueix a través d’ella. La fase mòbil sempre és un líquid, mentre que la fase estacionària pot ser un líquid suportat en un sòlid (cromatografia de partició) o un sòlid sorbent (cromatografia d’adsorció, canvi iònic o exclusió). El flux de la fase mòbil es produeix per capil·laritat (cromatografia horitzontal i ascendent) o per capil·laritat i gravetat (cromatografia descendent).
En la cromatografia plana, la dissolució de la mostra a separar se situa sobre el plànol que conté la fase estacionària en forma de taca, o de vegades de banda, a curta distància d’un dels extrems de dita plana. Una vegada asseca la taca o banda, l’extrem del plànol proper a la mateixa es posa en contacte amb la fase mòbil, mantenint tot el sistema cromatogràfic en una càmera tancada. La separació es produeix per la migració diferencial dels components de la mostra en la direcció en què es mou la fase mòbil.
El nostre treball va quedar recollit també en aquestos escrits:
Referències:
- Valcárcel Cases, M. (1988): Técnicas analíticas de separación, Editorial Reverté, Barcelona.
- Martínez Sánchez, MªT. et altri (2003): Cromatografía en el aula con alumnos de ESO, Anales de la Real Sociedad española de Química, Julio-Septiembre pp. 56-57.
