Llegir és una Meravella Perpètua

Discriminar: 1 1 v. tr. [LC] Marcar una distinció, diferenciar. 1 2 v. tr. [LC] Distingir, discernir. 2 tr. [LC] [SO] Donar un tracte d’inferioritat (a algú). [Font: DIEC]

Normalment, considerem que el fet de discrimar algú és negatiu. Perquè “discriminar” és sinònim de “marginar”, també.

Però, últimament, està de moda entre persones que, com la Summer, intentem posar-nos a la pell dels altres fer el que es coneix com a discriminació positiva. Resumint, us diria que practicar la discriminació positiva és tractar diferent algú (estem fent diferències, també!), però essent conscients que està essent discriminat, li valorem les coses de manera positiva.

Per exemple, és el que fa la mestra, la senyora Petosa, després d’aquell silenci incòmode del que hem parlat a l’article anterior:

“Somreia a tothom, però crec que a mi més“.

Per saber-ne més: http://ca.wikipedia.org/wiki/Discriminaci%C3%B3_positiva

Em sembla molt fort la situació que ha de suportar l’August cada dia de la seva vida.

Per exemple, el primer dia de classe, durant les presentacions, diu que la professora encara no l’ha vist.

“Encara no s’havia fixat en mi.

-Ara el que vull és que pareu de parlar i… -M’acabava de veure-. I que deixeu les motxilles a terra i feu silenci“. [Wonder, pàg. 58]

Quina pausa més dramàtica, no? Això li deu passar sempre quan algú el veu per primera vegada. I, segurament, encara que vulguem ser com la Summer, també ens passaria a nosaltres.

Us ha passat mai una cosa similar?Estàveu en la situació de la professora o de l’August, és a dir, sense adonar-vos-en heu fet un silenci quan heu vist algú estrany, diferent; o bé, algú ha deixat de parlar un moment quan us ha vist? Què en penseu?

Instants després, la mestra fa seure un noi al costat de l’August: “li va assenyalar la taula del meu costat. Tot i que no el vaig mirar directament, per la manera com va arrossegar la motxilla per terra mentre es canviava de lloc, com si es bellugués a càmera lenta, vaig notar que no li feia cap gràcia. A més després va deixar caure la motxilla damunt la taula, de manera que fes com de paret entre ell i jo.”  [Wonder, pàg. 59]

A l’hora de dinar, ningú vol compartir taula amb l’August. Només la Summer. L’Auggie ens diu que porta una samarreta marró amb el signe de la pau morat.

Per més informació sobre el símbol de la pau, http://ca.wikipedia.org/wiki/Pau (sobretot l’apartat dels símbols; també hi ha coses interessants dels hippies)

Sembla que la Summer no té prejudicis, sembla que no té por (potser el fet que porti aquesta samarreta no és casualitat), sembla com si l’haguessin educada molt bé: és tolerant, és respectuosa, és oberta, és atrevida, no té prejudicis,…

I sobretot, té empatia, és a dir, que és capaç de posar-se a la pell de la persona que ho està passant malament.

Però, creieu que una persona és així perquè ja ha nascut així o perquè li han ensenyat a ser així? Ah!, quina pregunta, eh! Es pot ensenyar a ser així? Se’n pot aprendre? O és quelcom innat?

INNAT: 2 adj. [LC] [FS] Que no prové de l’experiència. Idees innates. [font DIEC]

La primera pel·lícula de la franquícia, Una nova esperança, es va estrenar el 25 de maig de 1977 (jo només tenia un any!). Eventualment, va passar a convertir-se en un fenomen de la cultura popular a nivell mundial i la seva influència ha estat reconeguda per nombrosos cineastes. L’èxit de la pel·lícula va fer que hi hagués dues seqüeles que van completar l’anomenada «trilogia original», L’Imperi contraataca i El retorn del jedi, que van ser estrenades en intervals de 3 anys.

Setze anys després va arribar als cinemes L’amenaça fantasma, la primera pel·lícula d’una nova trilogia centrada en els anys previs a l’anterior, amb nous actors i amb la presència d’alguns actors de la trilogia original. L’atac dels clons i La venjança dels sith, estrenades novament en intervals de tres anys, van completar una saga que va recaptar aproximadament 5.510 milions de dòlars nord americans entre les sis pel·lícules, convertint-la en la tercera franquícia més rentable de tots els temps per darrere de les franquícies de James Bond i Harry Potter.

L’octubre de 2012, es va anunciar la producció d’una nova trilogia cinematogràfica, la primera pel·lícula de la qual s’estrenarà a 2015.

[font: viquipèdia: ca.viquipedia.org]

Fatxenda: m. i f.  Persona que tot ho fa per presumpció, per fer-se veure. [font: DIEC]

Normalment, els fatxendes van pel món presumint, ficant-se amb els altres. Es pensen que són els reis de la classe, els reis de l’institut o, fins i tot, els reis del seu barri o del poble sencer. Però, generalment, quan surten d’aquest hàbitat, d’aquests llocs on es pensen que són els millors, d’aquest entorn que controlen i que els fa sentir segurs i segures d’elles mateixes, canvien el caràcter, s’encongeixen i ja no fatxendegen tant. Sovint, aquesta gent té poca cultura: han sortit poc del seu entorn més proper i això fa que es pensin que controlen el món quan, en realitat, només controlen una petita i minúscula parcel·la (que, això sí, els fa sentir els amos).

Només se sent amo del món aquella persona que té un món (interior) petit.

A l’August li passa una cosa semblant, però, evidentment, amb una causa molt i molt diferent.

“M’encanta el meu barri, i per això se’m feia tan estrany anar caminant per aquells carrers amb la sensació que de cop i volta tot era nou”. [pàg. 55]

Quan l’August surt de la seva zona de confort, de la zona en què se sent segur, ho passa fatal.

Això també li passa al fatxenda: quan surt del seu hàbitat, del seu món petit, es pot trobar un altre fatxenda amb un altre món petit, i, pot perdre el seu poder, el seu confort.

[poema visual de Joan Salvat Papasseit] Veieu les formigues fent ruta?

[http://bibliocanroca.blogspot.com.es/2008/11/les-formigues-de-salvat-papasset.html]

“¿O sigui que és d’aquells nens que es comporten d’una manera diferent davant dels adults que davant de nens?”

Coneixeu exemples de gent jove que es comporta diferent davant d’adults o de nens? Trobeu que a vegades és normal? En podeu posar algun exemple?

I, si no n’heu parlat abans, com veieu el comportament del Julian?

Com veieu el tracte que rep l’August d’aquests tres companys i companyes?

I què us sembla l’opinió que té l’August dels nens?

Recordeu que diu: “Quan era petit no em feia res conèixer nens nous […]. El que més mola dels nens petits és que no diuen les coses amb mala intenció, encara que de vegades sí que diguin coses que et fan mal. Però no són conscients del que diuen. Els grans, en canvi, sí que són conscients del que diuen. I això sí que no em fa gens de gràcia. Una de les raons per les quals em vaig deixar créixer els cabells l’any passat va ser que m’agrada que el serrell em tapi els ulls: m’ajuda a tapar les coses que no vull veure”.

I una mica més endavant, ja ho trobareu, dirà: “Intento evitar carrers on hi hagi molts nens pul·lulant”.

Heu tingut alguna experiència amb nens i nenes petites en què diguessin una veritat incòmoda?

Encara que l’Auggie diu que el serrell l’ajuda a tapar les coses que no vol veure, ho veu tot (veu com el mira el del costat, veu com l’observen pel passadís…). Què us sembla: serveix per alguna cosa el serrell?

És curiós! Un pòster situat en una cantonada, cosa estranya, ens fa aturar a mirar-lo. En canvi, un homeless (un sense sostre) jove assegut a la mateixa cantonada, ens fa caminar més de pressa, per allunyar-nos ràpidament del que no ens agrada veure.

[font: facebook]

Fugim del que no ens agrada veure, com alguns fugen de l’August.

Fugim de la diferència, perquè ens fa por. I la ignorància, ens fa males persones. Què sabem d’aquesta persona per jutjar-lo anticipadament? Què sabrem de l’August si en fugim el primer cop que el veiem? Què sabrem de la gent d’altres cultures si els prejutgem abans de conèixer-los?

En canvi, el saber ens farà lliures! Atrevim-nos a escoltar! I a obrir els ulls!

[font: productesdelaterra.cat]

A partir de la paraula “cul”, podem formar noves paraules.

Mitjançant la derivació, afegint-hi el sufix diminutiu “-et”, obtenim la paraula “culet”, cul petit.

I, a través de la composició, crear una paraula composta, unint-la amb la paraula “gros”: “culgròs”, que s’accentua perquè és àtona acabada en vocal+s.

Però, “gros” no s’accentua! Algú recorda el perquè?

I també té molts sinònims: “pandero”, “darrere”, i se’n fan expressions com “anar de cul”.

Algú en sap més?