Atenció, pregunta:
Quina d’aquestes paraules està mal escrita? Per què?
O, quines són correctes? Per què?
Ho sento, però no hi ha premi!
En el primer capítol que relata la Via, en el primer paràgraf diu:
“pels seus ullets de gossa no hi ha gaire diferència entre la cara de l’August i la resta de cares humanes. Per la Daisy tots tenim la mateixa cara, plana i pàl·lida com la lluna“.
Per què els humans jutgem la gent per la cara? Us atreviu a respondre aquesta pregunta? Per què no som capaços de jutjar la gent pels seus fets?
Aprofito aquest impàs sense connexió per avisar a aquelles persones que entrin el bloc per primera vegada que
LA MANERA DE LLEGIR UN BLOC ÉS COMENÇANT PER L’ENTRADA MÉS ANTIGA,
QUE ÉS LA QUE SE SITUA MÉS AVALL.
Com que ja hi ha moltes entrades, haureu de COMENÇAR PER LES DEL MES DE JUNY/JULIOL.
Salut!
Hola noies i nois,
per problemes amb el servidor del bloc (xtec.cat) durant uns quants dies, he penjat alguns articles sobre Wonder a un altre bloc que tinc: http://sagetadefocverslinfinit.blogspot.com
Aquí hi trobareu 9 articles.
A partir d’ara, amb el servidor actiu una altra vegada, continuaré penjant els articles aquí.
“– Per què he de ser tan lleig, mare? – vaig xiuxiuejar.
– No, amor meu, tu no ets lleig…
– Sí que ho sóc.
Em va fer petons per tota la cara. En aquests ulls mal posats que tinc. En aquestes galtes que sembla qeu me les hagin enfonsat d’un cop de puny. En aquesta boca de tortuga.
Em va dir paraules tendres que jo sé que eren per ajudar-me, però les paraules no em poden canviar aquesta cara.”
Buff!, quin fragment més dur i emotiu! Ha de ser molt fort saber com és la teva cara, saber que no tens culpa de tenir-la, saber que sempre et mirarà tothom i fer “veure” que no ho saps o que no t’importa, perquè, en el fons, ho saps.
La família i amics de l’August el tracten de manera normal, però, com ell mateix diu en l’última línia d’aquest capítol: “les paraules no em poden canviar aquesta cara”.
Sòcrates va ser un filòsof grec molt important que va viure al segle V aC.
(em va tocar estudiar-lo als 17 anys. Fa pensar!)
Aquesta frase no és seva, sinó que estava inscrita a l’entrada del temple de Delfos (hi vaig anar durant el meu viatge a Grècia i en vau veure alguna foto!). Sòcrates va convertir aquesta inscripció en la més important del seu filosofar.
Per trobar la veritat cal començar per conèixer-nos a nosaltres mateixos. El primer que descobrirem serà la pròpia ignorància. Després serem conscients que cal un esforç de reflexió profunda. Cal perseguir amb esforç la veritat.
Sócrates va ser jutjat, entre altres coses, per:
1r, no creure en els déus grecs
2n, fer pensar massa la joventut
Ell deia que “només sabia que no sabia res”. I quan va preguntar a l’oracle de Delfos qui era l’home més intel·ligent, va respondre que era ell. Com podia ser, si ell “només sabia que no sabia res”? Llavors, va començar a fer preguntes a la gent i es va adonar que la majoria no era pas tan llestos, sinó que feien veure que sabien moltes coses (per manar, per estar per sobre dels altres, per sentir-se important, per semblar responsable…)!
Total, que els acabava ridiculitzant, només amb preguntes, mai intentant tenir la raó (recordeu que ell “només sabia que no sabia res”). Mai es va considerar un mestre, però molta gent l’escoltava i el seguia.
En el judici fou condemnat. Ell, a la presó, va prendre un verí, la cicuta, i va morir.
Fou tan cèlebre que, fins i tot vint segles després, encara podia inspirar alguns pintors, com ho demostra el quadre que teniu ací.
La mort de Sòcrates, de Jacques-Louis David (1787). [FONT: Viquipèdia]
“SI HAS DE TRIAR ENTRE TENIR RAÓ I SER CONSIDERAT,
TRIA SER CONSIDERAT”.
Precepte: 1 regla d’acció o de conducta especialment moral. 2 Fórmula que ensenya el que cal fer.
El Ramon ha comentat que això dels preceptes li ha agradat molt, i es demanava per què no ho fan tots els profes. La veritat és que estaria molt bé, no us sembla?
De moment, què us sembla aquest primer precepte? Li podríem aplicar al Julian?
El Julian vol mostrar a l’August que el rebutja.
Li cal marcar distàncies amb la falta de respecte i una actitud molt poc solidària.
Com si no cal entendre que demani a l’August si li agrada el Darth Sidious i mirar-lo?! [Podeu veure’n la foto a l’enllaç Guia Visual de Wonder (el trobareu a la columna de la dreta, sota el títol Blogroll]
Creieu que canviarà, a mesura que avanci el curs?
Hola a totes!
Torno enrere per comentar coses de la 1a part, concretament al capítol “Armariets amb combinació“.
M’agradaria comentar l’actitud del Henry.
1r: comparteix cadira amb un altre alumne.
2n: quan la professora l’envia al costat de l’August, com sense voler, deixa caure la motxilla a la taula per quedar separat, per fer barrera.
3r: no sap obrir el cadenat, i la frontera que ell ha creat, li impedeix rebre l’ajuda de l’August, que es mostra molt més hàbil en aquesta habilitat.
Conclusió: tothom és bo en alguna cosa; sempre hi ha algú més bo que nosaltres en alguna cosa; puc aprendre de tothom, per molt diferent de mi que siguin; perquè, al final, la vida et torna el que li dónes! Si jo sóc amable, la vida em tractarà amablement. Si escupo a la vida, tothom m’escupirà a mi.
La vida és un mirall. Jo sóc el mirall dels altres.
“El mirall em respondrà sempre el que jo li envio!”
Què us sembla? És com un precepte això? Hi esteu d’acord? Què en penseu?
Hola a tothom!
Ja he arribat a la segona part (vaig més lent del que em pensava; he estat molt ocupat),
Compte, perquè en aquesta la Via és la narradora.
És a dir, que, així com a la primera part qui explicava la història era l’August,
ara qui se n’encarregarà serà la Via, la germana del nostre protagonista.
En conclusió, passem d’un narrador en 1a persona (jo sóc l’Auggie i jo explico la meva vida),
a una narradora en 3a persona (ella, la Via, ens explicarà com veu l’Auggie -suposo!).
Apa, esperant els vostres comentaris, us deixo amb més articles.
