Hola a totes!
Torno enrere per comentar coses de la 1a part, concretament al capítol “Armariets amb combinació“.
M’agradaria comentar l’actitud del Henry.
1r: comparteix cadira amb un altre alumne.
2n: quan la professora l’envia al costat de l’August, com sense voler, deixa caure la motxilla a la taula per quedar separat, per fer barrera.
3r: no sap obrir el cadenat, i la frontera que ell ha creat, li impedeix rebre l’ajuda de l’August, que es mostra molt més hàbil en aquesta habilitat.
Conclusió: tothom és bo en alguna cosa; sempre hi ha algú més bo que nosaltres en alguna cosa; puc aprendre de tothom, per molt diferent de mi que siguin; perquè, al final, la vida et torna el que li dónes! Si jo sóc amable, la vida em tractarà amablement. Si escupo a la vida, tothom m’escupirà a mi.
La vida és un mirall. Jo sóc el mirall dels altres.
“El mirall em respondrà sempre el que jo li envio!”
Què us sembla? És com un precepte això? Hi esteu d’acord? Què en penseu?
