On l’August diu: “l’única persona al món que veu que sóc normalíssim sóc jo” (pàg.12).
L’amor de les mares fa que es fixin en les nostres coses bones: “la mare […] diu que quan va tenir al davant per primera vegada la meva carona aixafada l’únic que va veure és que tenia uns ulls preciosos” (pàg. 17).
I a vosaltres? La publicaré aquí mateix quan me l’envieu a comentaris d’aquest article.
Quant a acarre34
Hola nois i noies! Sóc l'Àngel Carrera. Vaig nèixer a Artés (com Artés no hi ha res; a Artés, tot hi és), a la comarca del Bages, al cor de Catalunya (que només d'arribar ja el sento bategar). Vaig fer la carrera de Filologia Catalana a la Universitat de Lleida (UdL) i, mentre estudiava i fins que he arribat a ser professor, he treballat de moltes coses, he passat per molts tipus de feina.
Aquest article ha estat publicat en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
