La Via torna de passar quatre setmanes amb la seva àvia i, al travessar la porta…
“vaig veure l’August que venia corrent a abraçar-me. Durant una mil·lèsima de segon no el vaig veure com l’havia vist sempre, sinó com el veia la resta de la gent. Va ser només un flaix, un moment de res, però em va impactar molt perquè no me l’havia mirat mai d’aquella manera. I tambpoc no havia sentit mai el que vaig sentir en aquell moment: un sentiment d’odi cap a mi matiexa per haver tingut aquell flaix. […] Només va durar un segon: així que el vaig sentir riure amb aquella rialleta aspra, tot va tornar a ser com abans. Però s’havia obert una porta. Un forat per on mirar”.
Què us sembla aquesta declaració de la Via?
Trieu una o dues de les frases que us semblin més impactants i anoteu-les.
Reflexió: és possible veure sempre una persona amb amor, li passi el que li passi o passi el que passi?
