En el primer capítol que relata la Via, en el primer paràgraf diu:
“pels seus ullets de gossa no hi ha gaire diferència entre la cara de l’August i la resta de cares humanes. Per la Daisy tots tenim la mateixa cara, plana i pàl·lida com la lluna“.
Per què els humans jutgem la gent per la cara? Us atreviu a respondre aquesta pregunta? Per què no som capaços de jutjar la gent pels seus fets?
Quant a acarre34
Hola nois i noies! Sóc l'Àngel Carrera. Vaig nèixer a Artés (com Artés no hi ha res; a Artés, tot hi és), a la comarca del Bages, al cor de Catalunya (que només d'arribar ja el sento bategar). Vaig fer la carrera de Filologia Catalana a la Universitat de Lleida (UdL) i, mentre estudiava i fins que he arribat a ser professor, he treballat de moltes coses, he passat per molts tipus de feina.
Aquest article ha estat publicat en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
A vegades és pel seu aspecte. És més fàcil…, però moltes vegades ens equivoquen. Penso que no està bé, no som ningú per jutjar a ningú, ni pel seu aspecte ni pels seus fets!!
Perquè depèn de quines persones.
-Critiquen les persones per com són (el seu aspecte, la seva cara …).
-Per la seva nacionalitat (d’on vénen).
-Per la roba que vesteixen.
I tot això i més sols per no ser igual que ells.