Sòcrates va ser un filòsof grec molt important que va viure al segle V aC.
(em va tocar estudiar-lo als 17 anys. Fa pensar!)
Aquesta frase no és seva, sinó que estava inscrita a l’entrada del temple de Delfos (hi vaig anar durant el meu viatge a Grècia i en vau veure alguna foto!). Sòcrates va convertir aquesta inscripció en la més important del seu filosofar.
Per trobar la veritat cal començar per conèixer-nos a nosaltres mateixos. El primer que descobrirem serà la pròpia ignorància. Després serem conscients que cal un esforç de reflexió profunda. Cal perseguir amb esforç la veritat.
Sócrates va ser jutjat, entre altres coses, per:
1r, no creure en els déus grecs
2n, fer pensar massa la joventut
Ell deia que “només sabia que no sabia res”. I quan va preguntar a l’oracle de Delfos qui era l’home més intel·ligent, va respondre que era ell. Com podia ser, si ell “només sabia que no sabia res”? Llavors, va començar a fer preguntes a la gent i es va adonar que la majoria no era pas tan llestos, sinó que feien veure que sabien moltes coses (per manar, per estar per sobre dels altres, per sentir-se important, per semblar responsable…)!
Total, que els acabava ridiculitzant, només amb preguntes, mai intentant tenir la raó (recordeu que ell “només sabia que no sabia res”). Mai es va considerar un mestre, però molta gent l’escoltava i el seguia.
En el judici fou condemnat. Ell, a la presó, va prendre un verí, la cicuta, i va morir.
Fou tan cèlebre que, fins i tot vint segles després, encara podia inspirar alguns pintors, com ho demostra el quadre que teniu ací.
La mort de Sòcrates, de Jacques-Louis David (1787). [FONT: Viquipèdia]
