Fatxenda: m. i f. Persona que tot ho fa per presumpció, per fer-se veure. [font: DIEC]
Normalment, els fatxendes van pel món presumint, ficant-se amb els altres. Es pensen que són els reis de la classe, els reis de l’institut o, fins i tot, els reis del seu barri o del poble sencer. Però, generalment, quan surten d’aquest hàbitat, d’aquests llocs on es pensen que són els millors, d’aquest entorn que controlen i que els fa sentir segurs i segures d’elles mateixes, canvien el caràcter, s’encongeixen i ja no fatxendegen tant. Sovint, aquesta gent té poca cultura: han sortit poc del seu entorn més proper i això fa que es pensin que controlen el món quan, en realitat, només controlen una petita i minúscula parcel·la (que, això sí, els fa sentir els amos).
Només se sent amo del món aquella persona que té un món (interior) petit.
A l’August li passa una cosa semblant, però, evidentment, amb una causa molt i molt diferent.
“M’encanta el meu barri, i per això se’m feia tan estrany anar caminant per aquells carrers amb la sensació que de cop i volta tot era nou”. [pàg. 55]
Quan l’August surt de la seva zona de confort, de la zona en què se sent segur, ho passa fatal.
Això també li passa al fatxenda: quan surt del seu hàbitat, del seu món petit, es pot trobar un altre fatxenda amb un altre món petit, i, pot perdre el seu poder, el seu confort.
