El Jack Will, el Julian i la Charlotte (pàg. 33)

Com veieu el tracte que rep l’August d’aquests tres companys i companyes?

I què us sembla l’opinió que té l’August dels nens?

Recordeu que diu: “Quan era petit no em feia res conèixer nens nous […]. El que més mola dels nens petits és que no diuen les coses amb mala intenció, encara que de vegades sí que diguin coses que et fan mal. Però no són conscients del que diuen. Els grans, en canvi, sí que són conscients del que diuen. I això sí que no em fa gens de gràcia. Una de les raons per les quals em vaig deixar créixer els cabells l’any passat va ser que m’agrada que el serrell em tapi els ulls: m’ajuda a tapar les coses que no vull veure”.

I una mica més endavant, ja ho trobareu, dirà: “Intento evitar carrers on hi hagi molts nens pul·lulant”.

Heu tingut alguna experiència amb nens i nenes petites en què diguessin una veritat incòmoda?

Encara que l’Auggie diu que el serrell l’ajuda a tapar les coses que no vol veure, ho veu tot (veu com el mira el del costat, veu com l’observen pel passadís…). Què us sembla: serveix per alguna cosa el serrell?

Quant a acarre34

Hola nois i noies! Sóc l'Àngel Carrera. Vaig nèixer a Artés (com Artés no hi ha res; a Artés, tot hi és), a la comarca del Bages, al cor de Catalunya (que només d'arribar ja el sento bategar). Vaig fer la carrera de Filologia Catalana a la Universitat de Lleida (UdL) i, mentre estudiava i fins que he arribat a ser professor, he treballat de moltes coses, he passat per molts tipus de feina.
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *