Bé, la d’avui ha estat una d’aquelles rutes que només tens ganes de fer un cop de tant en tant, bàsicament quan has aconseguit oblidar com et vas cansar la darrera vegada.
La ruta té uns 38 km. No són molts, però és força trencacames. Nosaltres la fem sortint de Rasos de Peguera, des d’on baixem fins al portell dels Terrers. Allà seguin el GR 107 i després el 107.1 fins a Bonner.

D’allà continuem seguint el GR i finalment la pista asfaltada que ens porta a la carretera de Gòsol a Saldes, que prenem justament en direcció a Saldes. Deixem la carretera per agafar la desviació que va a la pleta de la Vila i el coll Pradell i que ens porta al trencall que permet continuar fins al coll de Fumanya. D’allà anem al pla de Fumanya i al poble de Peguera, des d’on retornem al portell de Terrers i als Rasos de Peguera pel camí d’anada.
Pel que fa al tipus de pistes, fins a Bonner abunden les pistes pedregoses que exigeixen certa tècnica i equilibri dalt la bicicleta. En aquest tram és gairebé tot baixada, però les característiques del terreny no permeten anar gaire ràpid. A més cal anar amb els cinc sentits ben atents. A partir d’aquí predomina l’asfalt i alguna pista en bon estat. La pujada és forta (10%) i continuada fins al coll Pradell, on s’assoleix la mateixa alçada del punt d’inici, a Rasos de Peguera. Però la perds de nou, i cal remuntar de valent una altra vegada per arribar al coll de Fumanya. Tornes a perdre alçada i tornes a remuntar més endavant per arribar al pla de Fumanya. Baixada i remuntada per arribar al poble de Peguera i d’aquí, remuntada final fins als Rasos de Peguera, on arribes amb els turrons més que acabats…

Avui hi havia fang en quantitat, aigua a dojo, grans bassals per atravessar i unes bones vistes de muntanyes nevades: la Gallina Pelada, el Pedraforca, el Cadí, el Puig Llançada i la Tossa d’Alp.
Esperem que nevi més perquè ja tenim ganes d’anar a esquiar.