Després d’haver voltat per aquesta zona amb bicicleta no fa gaire, ara hi hem tornat amb esquís. Aquest és un cim difícil de fer amb esquís, ja que ha d’haver nevat a cotes baixes i en quantitat. Aquest any està sent generós en aquest aspecte i l’hem pogut fer en condicions força òptimes. Així, doncs, el dia 21 de desembre ens hi hem arribat aprofitant una petita pausa meteorològica de bon temps.
Sortim de les pistes de Pleta de la Vila. Neu arran de cotxe. Enfilem per la carretera nevada (reconeixem el lloc on vam parar per esmorzar quan vam passar per aquí amb la bici) i al cap de cinc minuts ens desviem pel torrent que condueix cap a la font Freda. El torrent es converteix en una petita gimcana que posa a prova la nostra habilitat amb les pells. Drets com són alguns trams i impossible com és de fer voltes maria, el pendent i la força de gravetat juguen inexorablement en contra nostra, per tant, la pujada es fa “dureta”, però això sí, l’entorn és captivador. Durant la pujada avencem diversos aplecs que pugen, també, amb dificultats (aquí caic, aquí m’aixeco). Un cop sortim del bosc i assolim el llom de la serra d’Ensija veiem ja el nostre objectiu i enfoquem els pendents suaus que ens hi conduiran.

Dalt del cim assistim a una cantada de Nadales per part d’un dels molts aplecs que hi han pujat. Bon rotllo, que és Nadal! Nosaltres, un mos i cap avall. Neu gelada a la part alta, flanqueig amb remada final fins a l’entrada del bosc, i a partir d’allà, fes-t’ho com puguis, però procura no encastar-te amb cap arbre (demà mateix em compro un casc!). En ple torrent la baixada és massa arriscada. Ens treiem els esquís, baixem més ràpid i més segurs. Ens els tornem a posar a la sortida del bosc.
Arribem al cotxe engrescats i satisfets.
Sortida realitzada pel Manel, l’Albert i jo mateixa