Com bé diuen els autors del llibre Pirineos en esquís, de l’editorial Desnivel, el Costa Pubilla, a la serra de Montgrony, és un cim ideal per fer quan hi ha neu a la vall. Per això decidim anar-hi, per fer un cim tranquil·let i amb bona neu.
Cal dir que la nevada ha estat generosa, especialment al Montseny, on sembla que es monta un cacao de nassos per la quantitat de gent que hi va. Nosaltres passem de llarg i anem cap a Nevà, on comencem l’itinerari.
Fem la pujada per prats, entremig de bestiar a la part baixa, i saltant algun vailet. Seguim unes traces per una neu pols que brilla com cristall. Unes quantes voltes maria i arribem al coll de Remoló. Allà hi ha traces que pugen cap al Pedra Picada. Decidim anar-hi més tard, abans, però, cal assolir el nostre objectiu, el Costa Pubilla. Anem fent carena: pugem al cim de l’Emperadora i baixem al coll de la Bona. En aquest tram ens creuem amb la persona que ens ha obert la traça. La que ha deixat de baixada fa presagiar un bon descens. Del coll de la Bona accedim al Roc dels Llamps i finalment al Costa Pubilla. Ens hi estem una bona estona, el dia és bo i la vista, immillorable. Estem sols, només quan marxem veiem arribar una colla que puja a peu pel vessant del santuari de Montgrony.
![]() |
![]() |
Doncs som-hi, que ve baixada! Glups!, no hi ha base…!, així que de tant en tant notem com una pedra ratlla la nostra ànima… La neu és fonda, cal fer força de cames per surar-hi, però la traça deixada sembla gairebé de professional. Apurem la baixada i tornem a posar pells per remuntar fins al coll de la Bona. Allà flanquegem per sota el cim de l’Emperadora i accedim, novament, al coll de Remoló. Ara sí, enfilem cap al Pedra Picada. Les traces que seguim no hi arriben, nosaltres continuem fins a trobar el cim, marcat amb una fita jeroglífica.
Ara sí, encetem la baixada definitiva. Ja és migdia i el sol comença a baixar. La neu és més humida. Anem fent buscant sempre el pendent més bo. En arribar a la pista, el bestiar ha fet feina i ens ha deixat la neu com una tartera. Arribem al cotxe cansats, però satisfets per haver-la encertat un cop més.
Sortida realitzada pel Manel, l’Albert, el Xavi, la Mar i jo mateixa.


