La cirereta

Després de treballar la cirera no hi ha res millor
que acabar amb una divertida cançó:

La cirereta

I aquella roja cirera
encisadora, tan petonera,
deixa que et doni, nineta,
i una estimada a ta boqueta.

I que ha de fer una nineta
enamorada i boniqueta
més petons, nina, et faria
que fruit tindria cap cirerer.

Quan la nit de Sant Joan n’és arribada
no hi ha noia que no estigui enamorada
si és que el Jove que la vol
busca estar-ni amb ella, sol
per a dir-li ple d’amor a l’estimada.

No dormo nina Formosa, i és de veres
que et faria més petons que té cireres
el més gran dels cirerers
i quan ja no pogués més
pregaria que ta boca me’ls tornés.

Un petó no va mai sol quan és de veres
per això diuen que els petons i les cireres
després d’un en venen molts,
després d’un en vénen molts,
noies si no voleu pols no aneu a l’era.


Accions

Informacions

Cap resposta

2 respostes a “La cirereta”

16 04 2012
Pau Sarrate (20:46:07) :

Alfons, a mi m’agrada molt la cançó de la cirereta. La trobo molt divertida.

17 04 2012
Xènia (19:37:50) :

Ja que hem fet aquest treball de la cirera, és xulo que ho hagis posat al bloc.

Deixa un comentari

Podeu utilitzar aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>