Laios i Iocasta eren els reis de Tebes, una ciutat on coses desagradables succeïen des de temps remots. Un dia van tenir un fill, Èdip, però la felicitat del nouvingut va durar poc, ja que un endeví els va dir que el seu fill mataria al seu pare i que es casaria amb la seva mare. Per tal que aquesta profecia no es complís, van decidir donar el nen a un criat de confiança i que aquest l’abandonés a les muntanyes del Citeró. Però el criat va tenir compassió del nen i va donar-lo a un pastor que va trobar per les muntanyes. Aquest pastor va portar al nen a la seva ciutat, Corint, i el va donar als reis d’ allí, Pòlib i Mèrope, que  el van adoptar perquè no tenien fills. El van anomenar Èdip, que significava peus inflats. Anys després, quan Èdip va créixer, un endeví va dir-li que el seu destí era matar al seu pare i casar-se amb la seva mare. El jove, horroritzat, va decidir marxar de la ciutat i anar cap a Tebes, però en el camí va matar a un grup d’homes, entre els quals es trobava el seu pare. Més tard, com que Èdip va matar  l’Esfinx, el poble de Tebes va concedir-li la mà de la reina Iocasta i els dos es van casar. La profecia s’havia complert. Anys després, quan la veritat es va rebel·lar a la ciutat, Iocasta es va penjar i Èdip es va treure els ulls per no veure més tots els mals que havia provocat.

Aquest és el resum de l’obra Èdip Rei que vam veure els alumnes de Grec fa unes setmanes. Personalment, la representació em va agradar bastant, encara que vaig preferir l’obra que venia després,  Els germans. El que em va cridar més l’atenció va ser l’actor que interpretava a l’endeví Tirèsias, perquè es notava que tenia molta experiència en el món del teatre i que gaudia del seu peculiar personatge.  Especialment crec que la seva veu i com entonava les frases van ajudar a perfeccionar Tirèsias.

Al haver-me agradat tant aquest personatge, que ja havia estudiat prèviament a Llatí al llibre d’Ovidi Les Metamorfosis, vaig decidir indagar una mica sobre Tirèsias. Vaig descobrir que un dels meus poetes preferits, T. S. Eliot, té un poema dedicat a aquest personatge, anomenat The Fire Sermon. Aquí teniu  adjunto el poema complet en anglès.

Els meus versos preferits del poema són els següents (en castellà perquè no l’he trobat en català):

A la hora violeta, cuando los ojos y la espalda
se alzan del escritorio, cuando el motor humano espera
como un taxímetro espera palpitando,
yo, Tiresias, aunque ciego, palpitando entre dos vidas,
viejo con arrugados senos de mujer, puedo ver
a la hora violeta, esa hora del atardecer que nos empuja
hacia el hogar y envía del mar a casa al marinero,
la mecanógrafa, ya en casa a la hora del té, levanta la
mesa del desayuno, enciende
su estufa y prepara su comida de conservas.

Maria Urgell Andújar Nieto