La música ha sigut al llarg del temps una manera tant de relatar histories com de transmetre sentiment, una forma d’expressió que malgrat la seva antiguitat ha arribat als nostres dies. Per aquesta raó he volgut escriure sobre el rol de aquest art a l’Antiga Grècia.

La música en aquella època, com actualment, és un art molt present en la societat. Aquesta formava part tant de funerals com del teatre i poemes èpics; igualment podies trobar música en els Jocs Olímpics o en activitats més lúdiques, sempre lligada amb la mitologia.

Per exemple, dins aquest últim cas veiem que es celebraven uns concursos musicals durant algunes festivitats i entre virtuosos.

Apol·lo deu de les arts amb la seva líra acompanyat de una de les nou muses.

 Un escrit que s’ha conservat fins ara ens mostra una representació anomenada pý thikon on es descriu la lluita entre Apol·lo i Pitó, aquesta peça es podria considerar musica programàtica, és a dir, que té com a objectiu evocar idees o imatges extra musicals.
La tragèdia grega era en gran part musical: en ella cantaven els cors, sobretot en els seus orígens, com per exemple en les obres d’ Èsquil. A Atenes, les representacions de tragèdies eren cerimònies oficials i festes populars en les que tota la ciutat prenia part.

Tant la lírica com la dansa estaven també associades a la música, les obres líriques dels antics poetes eren escrites per ser cantades mentre que la dansa, que s’allunya molt de la nostra concepció de ball, era una dansa on el moviment de les mans i les actituds del cos jugaven un paper més gran que els passos de ball, era dansat per un cor de ball solament format per homes.
Tornant a la música i ja havent vist on es desenvolupava anem a veure com.
Principalment existien tres categories d’instruments: corda, vent i percussió. A continuació posaré algun exemple:

Apol.lo
Museu: Delphi Archaeological Museum, Delphi

  • La lira constava d’ una caixa (solia ser closca de tortuga) i set cordes i es tocava per acompanyar altres instruments, o bé per si mateixa per recitar cançons.
  • La flauta de Pan, també coneguda com siringa (en grec συριγξ), es basava en el principi de la ressonància acústica en un tub taponat. Consistia en una sèrie de tubs de longitud variable que es polia tallant els tubs a la longitud desitjada. El so es produeix bufant a través de l’única obertura del

    Flauta de Pan

    tub. Actualment ens recordaria a una harmònica.

  • La corneta o trompeta apareix en diverses ocasions a l’ Eneida de Virgili. Hi ha testimonis gràfics de l’ús per part dels grecs d’una mena de trompetes de metall anomenades sàlpiges.

Per acabar parlar una mica sobre el so ja que els grecs tenien el que van anomenar lleis de la música, el qual no es més que un sistema harmònic que relaciona característiques de caràcter emocional i espiritual amb diferents modes ( organitzacions de 7 sons des de més greu a més agut, per exemple: Mode dòric(mi′–mi″) ).                                                            Aquests modes portaven el nom de un poble o tribu ja que se’ls relacionava amb el temperament i les emocions dels llocs fent així que cada un tingui un so únic. Plató va insistir en la necessitat de l’ús adequat dels modes depenent de si pertanyen a una escala menor o major: escala menor, melancolia mentre que escala major, alegria i heroïcitat.
Es conserven una seixantena de fragments musicals grecs, malauradament molt incomplets, transmesos essencialment en papirs d’època grecorromana trobats a Egipte. Han sobreviscut poques peces íntegres, com l’Epitafi de Seikilos (segle II aC), alguns Himnes de Mesomedes – músic habitual del emperador romà Adrià, ja en època romana.
Entre les peces fragmentàries, les més importants són els Himnes de Delfos, un dels dos que es van trobar és l’anomenat Himne d’Apol·lo, que es creu que és la peça musical notada més antiga conservada. Estava inscrit a una pedra al santuari de Delfos i sembla que està pensat per ser interpretat amb una cítara( instrument semblant a la lira). Probablement va ser escrit per lloar el déu Apol·lo als jocs pitis.

Ara us invito a escoltar dues recreacions de com sonava la música en l’antiga Grecia:

Ancient Greek Music – Paean and Processional

Second Delphic Hymn to Apollo.

Un últim descobriment, en una zona del sud de Russia on s’ha trobat una de les més antigues arpes gregues.

Júlia Roura, 1 Bat. H .