A vegades a les aules hi apareixen personatges d’allò més sorprenents. A l’aula 32, a l’hora de grec, va visitar-nos una aranyeta. El descobriment el va fer en Younes i això va ser el punt de partida per fer camí cap als mites i parlar de la jove Aracne i la ira d’Atena. Aquesta història és una de les narracions que apareixen a Les metamorfosis d’Ovidi, una obra cabdal de la literatura llatina i de la literatura occidental. No és per passió per l’obra que li atorgo l’adjectiu ‘cabdal’ sinó per la constatació de la influència que ha tingut al llarg dels segles. Ha servit d’inspiració a pintors, escultors, escriptors i músics. És prou viva la seva influència com per esdevenir un dels motors de l’aventura d’una altra jove, Junil, que fuig a peu amb tres esclaus més enllà de la frontera de l’Imperi romà. La novel·la, publicada el setembre del 2021, Junil a les terres dels bàrbars, ha estat escrita per Joan-Lluís Lluís. Però tornem a Aracne i Atena.
Qui era Aracne? On vivia? A què es dedicava? Per què es discuteixen Aracne i Atena? Quines conseqüències té la discussió? Què t’ha portat a reflexionar aquesta història? On es veu la història en el quadre Las hilanderas de Velázquez? A quins altres artistes ha inspirat Ovidi i les seves Metamorfosis?
Las hilanderas. Velázquez.
Mireia Ferran Visa
Aracne forma part de la mitologia grega i era la filla del vidu Idmón, un comerciant i artesà. Vivien en un petit poble anomenat Hipepa al regne de Lidia (actual Turquia). Des de bé petita, és coneguda per mostrar una habilitat excepcional com a teixidora. Va generar grans admiradors que solien apinyar-se al seu voltant per veure-la treballar.
Un dia, l’orgull s’apodera de la jove Aracne, i nega que la deessa Atena va ser la que li va ensenyar l’art de teixir i proposa que Atena s’havia d’enfrontar contra ella, per demostrar qui de les dues era la millor teixidora. Per una banda, Atena va decidir teixir la història dels déus i deesses de l’Olimp. En canvi, Aracne va decidir representar la història dels humans, especialment de les dones ferides.
Aquest fet va provocar que Aracne s’avergonyís i posés fi a la seva vida amb un nus a la seva gola.
Aquesta història m’ha portat a reflexionar que l’orgull és un sentiment molt dolent, que porta a fer coses que realment no vols. Penso que, sempre s’ha d’intentar ser humil amb els altres. I no presumir de totes les coses.
La història en el quadre de Las hilanderas de Velázquez es veu com Aracne està teixint i al seu voltant es troben les les seves admiradores.
Arnau
Qui era Aracne? Aracne, nascuda a Lidia i filla del tintorer Idmó, era, segons la mitologia grega una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler.
On vivia? Vivia a Lidia
A què es dedicava? Era una teixidora
Per què es discuteixen Aracne i Atena? Perquè Aracne feia uns tapissos molt bonics i la comparaven amb Atena i això va irritar a la deessa.
Quines conseqüències té la discussió? Atena perd el concurs i llença a Aracne la llançadora. Aquesta, embogida, se suïcida penjant-se des d’un arbre
Què t’ha portat a reflexionar aquesta història? Que no has de creure’t el millor
On es veu la història en el quadre Las hilanderas de Velázquez? Hi ha dones teixint. Una d’aquestes és Aracne
Kevin Jose Orekhova
Aracne, nascuda a Lidia i filla del tintorer Idmó, era, segons la mitologia grega una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler.
Vivien en un petit poble anomenat Hipepa al regne de Lidia (actual Turquia).
Era una teixidora.
Atena teixeix un tapís on apareixen els dotze déus de l’Olimp i representa les derrotes que pateixen els humans quan s’enfronten als déus.
Al tapís que primorosament teixeix Aracne apareix el déu Zeus conquerint altres noies.
Atena s’ofèn i converteix Aracne en aranya i l’obliga a passar teixint fins a l’eternitat.
Ana Cano
Aracne era la filla d’Idmón de Colofón, era coneguda com una de les millors teixidores de tota Grècia, ja que, vivia allà.
Aracne i Atenea discuteixen perquè Aracne va retar a Atenea a veure qui teixia un tapís més bonic, doncs , en el tapís que va fer Aracne sortia el déu Zeus conquistant a altres noies i llavors Atenea es va sentir ofesa. Atenea a castigar a Aracne convertint-la en aranya i obligant-la a teixir fins l’eternitat.
En el cuadre podem veure a Aracne teixint i a Atenea vestida d’anciana, en el fons veiem el cuadre que va teixir Aracne.
Mauri
Qui era Aracne?
Una dona que teixeix.
On vivia?
El Regne de Lidia.
A què es dedicava?
A teixir.
Per què es discuteixen Aracne i Atena?
Perque Atena estava gelosa de Arcane.
Quines conseqüències té la discussió?
Transforma a Aracne en una aranya.
Què t’ha portat a reflexionar aquesta història?
Que m’he de llegir el Metamorfosi de Franz Kafka.
On es veu la història en el quadre Las hilanderas de Velázquez?
En el quadre.
A quins altres artistes ha inspirat Ovidi i les seves Metamorfosis?
La metamorfosis de Franz Kafka.
Carla Baca
Aracne era una de les millors teixidores de tota Grècia, els seus brodats eren tan meravellosa que la gent comentava que les seves habilitats li havien estat concedides per Atena, deessa de la saviesa i patrona dels artesans.
Aracne vivia en un petit poble anomenat Hipepa al regne de Lidia (actual Turquia).
Aracne era molt hàbil i bella, però tenia un gran defecte: era massa orgullosa. Per això, en un moment d’inconsciència, va desafiar la deessa, que per descomptat va acceptar el repte. Primer, se li va aparèixer a la jove en forma de dona gran i li va advertir que es comportarà millor amb la deessa i li va aconsellar modèstia.
Aracne, orgullosa i insolent va desatendre els consells de l’anciana i li va respondre amb insults. Atena va esclatar la còlera, es va descobrir davant de l’atrevida joveneta i la competència va iniciar. Al tapís de la deessa, màgicament brodat es veien els dotze déus principals de l’Olimp en tota la seva grandesa i majestat.
Aracne va representar els amors deshonrosos dels déus, com el de Zeus i Europa, Zeus i Dànae, entre molts més. L’obra era perfecta, però Atena enfadada per l’insult fet als déus, va agafar la llança, va trencar el meravellós tapís i va donar un cop a la jove. Aquesta sense comprendre, se sent totalment humiliada i deshonrada, per la qual cosa embogeix i acaba per penjar-se.
Tot i això, Atena no va permetre que morís sinó que la va convertir en una aranya, perquè continués teixint per l’eternitat.
Penso que molts cops no ens podem deixar portar pels impulsos, ja que ens pot portar conseqüències molt grans encara que no ho pensem.
En el quadre es veu l’escena del concurs d’Aracne contra Atena. Aquest mateix mite surt al llibre d’Ovidi amb altres com la metamorfosis de Kafka, la metamorfosis de Filemó i Baucis, la metamorfosis de Pigmalió i Galatea, la d’Apol·lo i Dafne que és molt coneguda o Eco i Narcís.
Laia Montserrat
Aracne era filla del tintorer Idmó i una gran teixidora, vivia al regne de Lidia a l’actual Turquia.
El mite diu que Aracne i Atena discuteixen, ja que Aracne era molt egocèntrica dient que ella era la millor teixidora i com a conseqüència el que fa Atena és reptar-la per veure qui és la millor teixidora pel fet que estava gelosa d’Aracne. Finalment, Atena converteix a Aracne en aranya i va ser condemnada a teixir de per vida perquè el teixit d’Aracne era ofensiu pels déus.
Al quadre es veu les teles d’Aracne i dones teixint.
Al llibre d’Ovidi surten tots els mites que tinguin metamorfosi.
Als mites de Filemó i Baucis, Apol·lo i Dafne entre d’altres hi ha presència de transformacions (metamorfosis).
Sira Clot
Aracne era una dona teixidora, famosa per la seva habilitat al teler.
Vivia al regne de Lídia, va fer un tapís tan bo, que tothom li deia que era molt bona, fins i tot millor que Atena.
Atena gelosa es va transformar en una velleta per millorar-la, no va funcionar enfadada li va proposar a un concurs per veure qui feia el millor tapís i el presentarien els deus, en el tapís d’Aracne surt Zeus violant o raptant diferent dones, Atena gelosa va decidir trencar el tapís i la va matar, després la va tornar en una aranya a ella i a les seves companyes.
M’ha portat a reflexionar que no pots deixar que la gelosia et controli les emocions.
En el quadre surten dones teixint, que haurien de representar a Aracne i les seves companyes teixint.
júlia
Aracne és un ésser mític, és una mortal.
Vivia a Grècia.
Era una teixidora, coneguda per les seves extraordinàries habilitats de teixir i brodar.
Es van barallar perquè Aracne va desafiar Atenea a veure qui podia teixir el tapís més bonic.
Atenea es va sentir ofesa en veure que Aracne va representar a Zeus conquerint altres noies, i la va castigar convertint-la en una aranya per teixir per a tota la vida.
Que facis el que facis algú et tindrà enveja sempre.
Es veu com dues dones estan amb fils, teles i més material.
–
Lisbeth
Aracne era una de les millors teixidores de tota Grècia, els seus brodats eren tan meravellosos que la gent comentava que les seves habilitats li havien estat concedides per Atenea, deessa de la saviesa i patrona dels artesans. Aracne era molt vanitosa i molt arrogant, va arribar a comparar-se amb la deessa Atenea. Es passejava el dia llançat desafiaments a la deessa i convidant-la a participar en un concurs per veure quina de les dues teixia millor. La deessa Atenea va acceptar el repte i va baixar des de l’Olimp a la Terra per acceptar el repte. Va començar el concurs, Aracne i Atenea van estar teixint durant tot un dia. Atenea va representar els déus en tota la seva esplendor. Per contra la tela d’Aracne mostrava a Zeus amb les seves amants. La deessa immediatament es va mostrar ofesa, en un segon va trencar la tela. Aracne va veure que la seva feina va ofendre molt a la deessa, no va poder aguantar més i va trencar la tela. Aracne va sentir molta por i va fugir, es va intentar suïcidar penjant-se d’una biga del sostre, però la deessa la va veure i la va salvar. La deessa Atenea la va castigar i la va convertir en aranya, la va condemnar a teixir per a la resta dels temps. En el quadre ens mostra la hora que la Deessa i Aracne estaven en el concurs. Ovidi va inspirar que es fessin altres obres com Metamorfosis de Kafka.
Alba Achata
Aracne va ser una teixidora, famosa per la seva habilitat en la seva feina. Filla del tintorer Idmó, vivia a un petit poble anomenat Hipepa en el regnat de Lidia.
Un fet important de la seva vida, va ser una exhibició que va fer d’un tapís el qual estava tan ben treballat, que tothom (inclòs ella, que era molt orgullosa), opinava que la seva destresa superava fins i tot la de la deessa Atena. Aquesta va baixar a la terra per, primerament en forma de velleta, dir-li a Atena que hauria de ser menys orgullosa, ja que era un pecat gravíssim. Això no obstant, Aracne no va fer cas i Atena va tornar a la seva forma, i totes dues participen en un concurs de tapissos. Els dos tapissos són diferents, però el d’Aracne és perfecte i la seva rival, l’Atena li trenca el tapís donant-li un cop amb la llançadora. Causa del suïcidi d’Aracne al moment de què Atena trenques el tapís. Atena es va adonar que tot el que havia fet ho havia fet per gelosia i va decidir convertir a Aracne i els seus descendents teixir per sempre.
La història es veu representada en el quadre Las hilanderas de Velázquez, ja que es veu el procediment de fer els tapassos a partir de les llançadores.
Per últim Ovidi i les seves Metamorfosis, compten amb diversos mites com: Filemó i Baucis, Eco i narcís, Pigmalió i Galeta o altres. En aquests mites hi ha una transformació, com la que passa en aquesta història.
Allison
Aracne va ser filla d’Ídmon i va ser un personatge mitològic conegut per la seva habilitat a l’hora de teixir i, també, bastant coneguda pel seu desafiament amb la deessa Atena. Així doncs, Aracne era una de les millors teixidores de tota Grècia i, a més a més, era molt segura d’ella i sempre deia que era la millor. Consegüentment, una vegada va comparar-se amb Atena, la qual cosa va introduir la còlera d’Atena, pel fet que va desafiar-la per veure qui era la millor teixint.
Més tard, Atena va disfressar-se d’una dona de tercera edat perquè Aracne i demanés disculpes a la divinitat Però la gran teixidora no va acceptar i va dir que el destí volia que ambdues batallin per obtenir el títol de la millor teixidora.
Finalment, els dos personatges van començar la competició. Aracne va decidir representar els déus amb els seus teixits, però va fer-ho d’una forma ofensiva que va fer que Atena s’enfadés i que la converteixi en aranya.
Aquesta història m’ha ajudat a comprendre que no és bo presumir amb exageracions de les teves habilitats, ja que pot sortir malament, sigui per enveja d’altres o perquè realment no ets tan bona com creus.
En el quadre Las hilanderas de Velázquez es veu representat el mite d’Aracne i Atena, pel fet que surten dos personatges que estan teixint i es pot intuir que es tracta d’una competició com la dels dos personatges mitològics.
Per concloure, podem trobar aquest mite representat en obres com a En el río, cançó de Vetusta Morla, on al principi de la cançó podem trobar una referència a Atena i a Aracne.
Carla
Per començar, Aracne era una figura de la mitologia grega, filla del vidu Ídmon, un comerciant i artesà especialitzat en el comerç de Focea.
D’altra banda, Aracne vivia en un petit poble anomenat Hipepa, el qual es trobava en el regne de Lídia, és a dir, l’actual Turquia.
Des de la seva edat més primerenca, ella va mostrar una habilitat excepcional com a teixidora. Per tant, es dedicava a teixir i a brodar. A més, els seus treballs eren tan delicats i elaborats que rebia encàrrecs de totes les parts del món.
Dissortadament, la fama i els comentaris positius cap a Aracne, van fer que aquesta jove es cregués la millor en el seu ofici, inclòs encara millor que Atena, deessa de la saviesa, l’artesania i la protectora de filadores i brodadores. A causa d’això, un dia Aracne va decidir desafiar a la deessa per tal de veure quina de les dues era la millor teixidora tenint en compte quina faria el tapís més bonic.
Atena, que en principi sentia estima per la jove Aracne, la va mirar amb pena i va decidir donar-li una oportunitat. Doncs, va baixar a la Terra en forma d’una dolça vella amb l’objectiu d’advertir-la, és a dir, es va camuflar en forma d’anciana i va visitar a Aracne, per tal d’expressar-li que ofendre als déus podria ser perillós. Tanmateix, la jove teixidora no s’ho va prendre seriosament. Després d’això, la deessa es va enfadar i, va transformar-se en la seva forma real.
A partir d’aquí, les dues dones van començar a teixir i a brodar el tapís. Per un costat, Atena va teixir l’escena de la seva victòria sobre Posidó. Altrament, el seu tapís mostrava el poder dels déus de l’Olimp i el terrible destí que podien patir els humans si els retenien. En canvi, en la creació d’Aracne es podia observar els déus amb forma d’animal cometent diverses infidelitats. D’aquesta manera, va voler plasmar als déus en situacions ridícules.
Per tant, a partir d’aquí, és quan va començar una mena de discussió entre la deessa i Aracne. Per una banda, Atena es va prendre aquest fet com una burla, encara que, no va poder negar la gran habilitat de la jove. Però, Aracne no va aturar en cap moment de presumir el seu treball com a teixidora, la qual cosa va acabar d’enfadar del tot a la deessa de la saviesa. D’aquesta manera, Atena amb tota la seva fúria va decidir destruir per complet l’obra de la jove. A partir d’aquí, Aracne va decidir fugir avergonyida amb l’objectiu de posar fi a la seva vida.
Tanmateix, això va commoure a la deessa de l’artesania i la saviesa i, per tant, va impedir la seva mort convertint-la en aranya. Així doncs, la jove es va convertir en un insecte com a conseqüència de la discussió amb Atena. Doncs, l’ordre d’Atena consistia en el fet que Aracne no podia parar de teixir fins a la seva mort.
Després de llegir i investigar aquest mite, la història m’ha portat a reflexionar a què la supèrbia és capaç de portar-nos cap a la prepotència, arrogància i, falta de respecte, aspectes que poden generar greus conseqüències. Per tant, és molt important tenir humilitat per tal d’intentar evitar imprudències i errors, de la mateixa manera que li va succeir a Aracne. A més, hem de ser respectuosos cap a tothom i, no tenir la necessitat ni l’objectiu de sentir-nos superiors davant dels altres. Així doncs, considero que no hem de presumir sobre el que tenim o sobre el que som.
Per un altre costat, la història d’Aracne es pot veure en diverses situacions en el quadre Las hilanderas de Velázquez. D’una banda, Velázquez ha volgut representar el taller d’Aracne. En primer pla es veuen cinc dones que preparen les llanes per a la fabricació de tapissos. Entre aquestes dones es pot veure a la deessa Atena, la qual es fa passar per una anciana, amb un mocador blanc i, Aracne, la jova artista, donant l’esquena a l’espectador.
D’altra banda, al fons, en segon escenari, Velázquez pinta de nou als personatges enfront del tapís que va brodar Aracne. Com s’ha mencionat anteriorment, aquest tapís és el resultat de l’ofensa cap a Atena, discussió que acaba amb el convertiment d’Aracne en una aranya. A més, en l’any 1948 es va descobrir que aquest tapís és la representació d’un quadre de Ticià, pintor del renaixement italià, sobre El rapte d’Europa, és a dir, la mateixa escena que Aracne havia realitzat en el seu teixit. En ell es pot veure la transformació del déu Zeus en un bou per tal de raptar a Europa. A més a més, en aquest segon pla, veiem a la deessa Atena amb un dels seus atributs, l’armadura i, això pot estar representant que té la intenció de transformar a la jove Aracne en una aranya.
Per tant, en aquest quadre es pot veure la història d’Aracne en la imatge que apareix ella teixint, juntament amb altres noies i Atena, convertida en una dona vella. Mentre que, al fons, es veu un quadre amb una mostra d’un dels aspectes que va voler demostrar Aracne en el seu tapís, per tant, un episodi mitològic. D’aquesta manera, tenim diverses escenes en només una sola, succés que fa al·lusió a un joc típic del Barroc.
En últim lloc, a part de Velázquez, Ovidi i les metamorfosis també han inspirat a molts altres artistes, els quals mencionaré alguns a continuació, ja que Ovidi es considera que és l’autor més influent en el món occidental.
D’una banda, ha inspirat a diversos pintors com ara a Ticià, anomenat anteriorment, a Peter Rubens amb el “naixement de la Via Lactea”, a Bernini o a Picasso.
En música, destaquen les 6 Simfonies conservades de Carl Ditters von Dittersdorf o a Joseph Haydn.
Finalment, pel que fa a la literatura, Cervantes es classifica a si mateix com a “Ovidi espanyol”. Això és degut al fet que la fantasia de Don Quixot transforma a tots i a tot en alguna cosa diferent del que realment són.
Nerea Carmona Martín
La història d’Aracne és una altra mostra de la rivalitat dels humans i els déus.
Aracne era la filla d’un comerciant que s’havia quedat vidu, conegut com a Idmó. Els dos vivien al regne de Lidia, a la petita regió d’Hipepa. Aquesta nena va demostrar ben aviat que posseïa un talent excel·lent teixint, que va derivar en una fama pel territori. Això era perquè Aracne filava amb una naturalitat i velocitat dignes d’admiració, i les seves produccions sempre acabaven sent perfectes i precioses. Ella mateixa reconeixia el seu talent, però mai va actuar amb supèrbia i va saber aprofitar el do que se l’havia atorgat.
Un dia, però, Aracne va negar que aquell art li havia estat ensenyat per Atena. Aquell orgull va causar el descontentament de la nomenada deessa, que es va presentar davant de la noia disfressada d’anciana. Allà li va recomanar a Aracne que es disculpés per l’ofensa, però Aracne es va mantenir ferm i no va fer cas. De fet, li va preguntar a l’anciana com és que Atena encara no s’havia presentat. En aquell moment, la deessa es va desfer de la seva disfressa i va començar una competició entre les dues dones.
Cadascuna va realitzar una producció distinta: Atena va teixir la història dels déus mentre que Aracne va teixir la història de dones perjudicades pels déus com Europa o Antíope. Atena va reconèixer la majestuositat de l’obra d’Aracne i allò la va enfadar. La noia, temorosa de la fúria de la deessa, va agafar una soga i es va fer un nus a la gola, intentant suïcidar-se abans de patir un càstig. Atena va ser més ràpida i li va ruixar amb una poció. Aracne es va convertir en una aranya i la maledicció li va quedar de manera que ella i els seus descendents quedaven condemnats a teixir per sempre. Addicionalment, Atena va fer que Aracne no pogués fer obres boniques amb sentit.
Trobo personalment que aquesta història és una mostra del temor que se li tenia a superar els déus. En qualsevol art o habilitat hi havia un límit que no s’havia de superar mai. Per a aquells ambiciosos era una desgràcia. Com poder arribar a ser el millor quan hi ha un límit preestablert? No s’està tallant les possibilitats de les persones? Si es té por d’ofendre els déus, per què continuar? Seguint en aquesta línia, actualment també hi ha molta gent que abandona els seus somnis per l’existència d’algú millor. Però, encara que trobo que la competència és una motivació per a seguir endavant, s’ha d’estimar allò que fas més enllà de superar els altres.
Pel que fa al quadre de Velázquez, justament al fons es pot veure un tapís amb una imatge que, aparentment, representa una escena mitològica. Les dones estan treballant per a completar una peça, precisament el mateix que feia Aracne. El quadre és una referència directa a les produccions tèxtils amb imatges que s’expliquen en el mite. És un primer pla de la competició entre Atena i Aracne.
Aquest mite també ha inspirat moltes altres històries. Aracne apareix tant a obres clàssiques, com és La divina comèdia de Dante Alighieri, com a produccions actuals com la sèrie estatunidenca Supernatural. És clar que els clàssics sempre estan presents en els nostres dies i l’art sovint agafa temes antics per utilitzar-los en un context d’actualitat. Aquesta és la màgia de l’art en la història.
Cati Giménez
Qui era Aracne? Era una jove teixidora, vivia en Hipepea i va retar a la deessa Atena a veure que teixia millor.
On vivia? Vivia en Hipepea en el Regnat de Lidia, actualment és Turquia.
A què es dedicava? Era de les millors teixedores de tota Grècia.
Per què es discuteixen Aracne i Atena? Quines conseqüències té la discussió?
Discuteixen perquè, com era de les millors teixedores de Grècia, la gent comentava que aquestes habilitats havien sigut atorgades per la deessa de la de la saviesa i dels artesanats, Atena. Degut a aquest comentaris un dia Aracne no va poder més i va retar a Atena a participar a un concurs a veure qui teixia millor.
Va decidir Atena baixar des del cel per donar-li una leció.
Van estar totes dues a veure qui feia el millor teixit. Per una banda Aracne representava en el teixit els déus com a borratxos i llops, mentes que Atena amb tota la seva bellesa.
Quan va veure Atena que la seva contrincant estava representant als Déus de forma negativa, es va enfadar i va trencar la tela.
Aracne es va adonar que havia ofès a tots els Déus, va tenir molta por, es va intentar suïcidar, però Atena li va salvar la vida, li va castigar convertint-la en una aranya i condemnant-la a teixir per sempre de la seva vida.
Què t’ha portat a reflexionar aquesta història?
M’ha portat a reflexionar que a vegades per comentaris o critiques, ens afecten molt i et poses el repte de fer coses que no tenim la necessitat de fer, simplement perquè no fessin més comentaris, les comparacions són odioses i qui les accepta es fa cada vegada més petit.
On es veu la història en el quadre Las hilanderas de Velázquez?
El quadre es veu al Museo del Prado.
A quins altres artistes ha inspirat Ovidi i les seves Metamorfosis?
Ha inspirat Ovidi i les seves Metamorfosis a:
– Les 6 Simfonies de C. D. von Dittersdorf.
– Las hilanderas de Velázquez de Diego Velázquez
-Paisaje con Mercurio y Herse de Juan Bautista del Mazo.
– Paisaje con Diana y Acteón de : Denys van Alsloot, Hendrick de Clerck.
-La muerte de Jacinto de Giovanni Battista Tiepolo