Aquest article el trobareu també al blog de l’associació Som mar. La Xènia Ros, una de les ànimes del projecte, em va demanar si podia escriure alguna cosa relacionada amb el mar i els mites. Li vaig dir que sí. I aquí la teniu!
És ben probable que si algú us demana un color per associar a la diada de Sant Jordi, tot d’una us arribi a la punta de la llengua el vermell intens de les roses. Hi haurà qui, potser, pensarà en el verd del drac, en el platejat resplendent de l’espasa de l’heroi o en el blanc del cavall que l’ha dut fins a la princesa que rescatarà del drac malvat. La nostra tradició és una de les moltes versions del mateix mite: l’heroi que salva la princesa com a símbol del triomf del bé damunt del mal.
Navegant pels mites del nostre Mediterrani, descobrirem la història de l’heroi Perseu, fill del totpoderós déu Zeus i una mortal, Dànae. En una de les seves aventures, Perseu descobrí una jove princesa lligada a unes roques vora la mar. Era Andròmeda, filla del rei Cefeu i Cassiopea. La mare havia afirmat que ella era més bonica que les nereides i aquestes van reclamar al seu pare, el déu del mar Posidó, que castigués l’orgull de la reina. Sense dubtar, el déu marí envià el monstre Ceto a devorar la filla de Cassiopea a canvi de no enfonsar les seves terres.
Els pares de la noia no dubtaren a acceptar la proposta de Perseu: casar-se amb la seva filla si la salvava. Després d’una lluita intensa entre l’heroi i la fera marina, la costa s’omplí d’ovacions en veure que Perseu havia aconseguit travessar l’espasa una vegada i una altra a les entranyes de l’animal. En acabar de rentar-se les mans, va estendre un jaç tou de fulles i de tiges de plantes submarines i al damunt hi posa el cap de Medusa, el monstre a qui havia tallat el cap en un terrible enfrontament. Les tiges absorbiren la força de Medusa i començaren a endurir-se.
Quan les nimfes del mar es van adonar de la metamorfosi, començaren a llençar a les aigües les llavors d’aquelles plantes endurides. Encara ara el corall ha conservat la mateixa propietat: es torna dur en entrar en contacte amb l’aire, i el que era flexible dins l’aigua esdevé pedra en sortir-ne.
Fins aquí el mite recollit, entre altres, pel poeta Ovidi a les Metamorfosis (8 dC). Ara podeu deixar que la història teixeixi els fils que la porten fins a la nostra llegenda per descobrir en Andròmeda, la princesa rescatada pel cavaller Sant Jordi, com si talment fos Perseu. I, és clar, no hi ha rosa vermella, però sí una de les meravelles del fons marí: el corall.
De quantes nereides ens parlen els poetes antics? Escriu el nom de tres nereides i explica alguna història vinculada a una d’elles. Qui és aquest cavall alat que apareix a la pintura? Per què és un error mitològic que Pierre Mignard l’hagi pintat al costat de Perseu? Quina altra història de transformació coneixes que expliqui Ovidi a les seves Metamorfosis? Què en penses de la història de Perseu i Andròmeda?
Anna Galisteo
Els poetes no es van posar d’acord amb el nombre de nereides dins els seus escrits, però generalment es calcula que hi ha al voltant de cinquanta, com Calipso, Èrato i Oritia. De fet, Calipso interpreta un rol esencial en una de les històries més importants de la literatura llatina.
Calipso vivia en una cova profunda que amagava al seu interior meravellosos jardins naturals, amb un bosc sagrat, immensos arbres i fonts. Acostumava a filar i teixir mentre les seves serventes cantaven. Un dia, Ulisses va arribar a la cova i Calipso va intentar que oblidés la seva vida anterior, oferint-li la immortalitat i la joventut eterna. Tanmateix, ell enyorava Penèlope i Atena va demanar a Zeus que ordenés a Calipso que el deixés marxar. Hermes va transmetre el missatge i Calipso, veient que no tenia cap altra opció, va donar a Ulisses el material per construir una embarcació i li va indicar les constel·lacions amb les quals s’havia de guiar durant el viatge. Després de que marxés el seu estimat, Calipso va morir de pena.
El cavall alat de la pintura és Pegàs. La seva presència en aquesta pintura constitueix un error perquè no va ser ell qui va transportar Perseu fins on es trobava Andròmeda, sinó que l’heroi va arribar amb les sandàlies alades després de fugir de la cova on estava Medura perquè no el veiessin les Gorgones.
Ovidi, a Les Metamorfosis, explica altres transformacions, com la d’Aracne en aranya o la de Filemó i Baucis en arbres. Pel que fa al mite de Perseu i Andròmeda, crec que l’autor, a més d’intentar reflectir el triomf del bé damunt del mal, pretén mostrar la jerarquia dels rols de gènere. Òbviament, com a escriptor, l’elecció dels personatges i les històries mai és desinteressada. Per això, crec que mostrar que la dona sempre ha de ser salvada per un heroi, evidentment masculí, només accentua la petjada del patriarcat. Amb tot, s’ha de dir que aquest fet no resulta sorprenent venint d’una societat com la de l’Antiga Roma i, en lloc de constituir una singularitat, esdevé un reflex de la manera de fer i pensar d’aquella civilització.
Marina García
Podríem dir que els antics en parlen d’un nombre gran de nereides perquè en la Ilíada parlen de 34 nereides, Homer en parla de 53, en canvi, al Pseudo-Apol·lodor se’n citen 45 i Gai Juli Higi parla de 48 nereides.
Amfitrite, Calipso i Clímene són tres de les tan nombroses nereides de les quals en parlen els antics, també se les identifica en molts dels casos com a oceànides perquè s’assemblen. Calipso i Clímene són les que més m’han cridat l’atenció perquè estan relacionades amb Hèlios tot i que Amfitrite no. En canvi, aquesta, estava casada amb Posidó (surt a la pintura).
El cavall alat que apareix a la pintura és el pegàs i està erròniament al costat de Perseu perquè mitològicament Perseu va volant amb les ales d’Hermes. D’Ovidi també conec el mite d’Apol·lo i Dafne que es narra la transformació de la nimfa en llorer.
Crec que aquest mite s’assembla molt a la llegenda de Sant Jordi perquè la figura masculina ha de rescatar a la ‘donzella’ que està atrapada o encadenada del monstre o drac tal com a la llegenda catalana.
Xènia
Tot i que no s’hagi arribat a establir una xifra exacta de nereides, generalment es diu que ronden les 50.
Uns exemples de noms de nereides són:
– Actea
– Calipso
– Doris.
Avui, jo, em centraré en la història de Calipso.
Calipso vivia en una cova profunda. Per aquest mateix motiu, es passava el temps filant i teixint amb les seves serventes, les quals també eren nimfes. Calipso va intentar que Ulisses oblidés la seva vida anterior, i li va oferir la immortalitat i la joventut eterna a condició que es quedés amb ella. Però l’heroi es va cansar de les seves moixaines i va començar a enyorar la seva dona: Penèlope. Donada la situació, Atena va intervenir i va demanar a Zeus que ordenés a Calipso que deixés marxar Odisseu. Zeus hi va enviar el seu missatger Hermes. Calipso, en veure que no tenia més opció que obeir, li va donar material i vitualles perquè es construís un rai i continués el seu viatge, i li va indicar les constel·lacions per les quals s’havia de guiar. Odisseu es va acomiadar d’ella (amb certa desconfiança per por que es tractés d’una trampa, i va salpar). S’especula que Calipso va acabar morint de pena.
Tornant enrere, fixant-nos en el quadre, hi trobem un cavall alat. Aquest, va néixer del coll de Medusa, juntament amb un gegant, anomenat Crisàor.
És un error mitològic que Pierre Mignard l’hagi pintat al costat de Perseu perquè just quan Perseu va tallar el cap de Medusa, va fugir amb el cap cobert amb el casc d’Hades, i no va arribar a veure el seu naixement. És a dir, no van arribar a coincidir.
Forangel
De quantes nereides ens parlen els poetes antics? Escriu el nom de tres nereides i explica alguna història vinculada a una d’elles.
Les nereides eren cinquanta. Aquestes eren filles de Nereu i Doris i, entre elles, es trobaven Calipso, Amfiteatre i Tetis. Tetis, per exemple, va ser la mare d’Aquil·les i un episodi mitològic important en el qual va participar va ser en la seva mateixa boda amb Peleu, on es van oblidar de convidar a la deessa de la discòrdia anomenada Eris.
Qui és aquest cavall alat que apareix a la pintura? Per què és un error mitològic que Pierre Mignard l’hagi pintat al costat de Perseu?
El cavall que surt a la pintura és l’anomenat Pegàs. Aquest era el cavall de Zeus i va néixer de la sang del cap de Medusa. Potser, l’error recau en el fet que s’associava el vol de Perseu amb aquest cavall, però la realitat, era que ho feia a través d’unes sandàlies alades que li van proveir unes nimfes.
Quina altra història de transformació coneixes que expliqui Ovidi a les seves Metamorfosis?
A les metamorfosis també surt la història de transformació de Glaucó, un mariner que es va acabar convertint en un monstre i una divinitat marina, a causa d’haver-se menjat unes herbes màgiques a prop d’Antedón, a l’illa d’Eubea.
Què en penses de la història de Perseu i Andròmeda?
Des d’un punt de vista actual, penso que aquesta història pot arribar a ser una mica misògina, ja que en un principi no se li pregunta a Andròmeda si està disposada a acceptar el cost de casar-se amb Perseu i perquè es dona per suposat que necessita a algú que la salvi.
Alanna
De quantes nereides ens parlen els poetes antics? Escriu el nom de tres nereides i explica alguna història vinculada a una d’elles?
Ens parlen d’una nereida que era Ceto i el nom de tres nereides són Testi, Psàmate, Galatea.
Qui és aquest cavall alat que apareix a la pintura?
Un pegàs és un cavall alat de naturalesa màgica, que només pot ser domat per genets de bon cor.
Quina altra història de transformació coneixes que expliqui Ovidi a les seves Metamorfosis?
No sé si està bé, però crec que la de Menta és de transformació.
Què en penses de la història de Perseu i Andròmeda?
Que és una història una mica trista, però també bonica perquè ell l’ajuda.