Viatge a Ítaca

Homer ens explica a la seva obra que Ulisses va travessar l’estret apropant-se a Escil·la per consell de la seva amiga Circe, i només va perdre sis homes, però finalment Caribdis va engolir la seva nau i només ell es va salvar agafat a una figuera. Unes marees el van guiar cap a l’illa d’Hèlios, on van trobar unes vaques. A Ulisses li havien aconsellat de no tocar-les, però van patir tanta gana que no van poder estar-se davant de la temptació: van menjar algunes d’elles. Això va desencadenar la terrible ira d’Hèlios, els quals va demanar a Zeus que el castiguessin. D’aquesta manera, mentre Ulisses i els seus homes intentaven navegar mar endins, una terrible tempesta els va atrapar i un llamp va partir els vaixells en dos. Van morir tots els seus companys, excepte Ulisses. Al cap d’uns dies de naufragar agafat a les restes del seu vaixell, va acabar arribant a l’illa de la nimfa Calipso. Aquesta es va enamorar d’Ulisses, els quals va retenir durant set anys i li va oferir la immortalitat si s’hi quedava; però l’heroi va voler tornar a Ítaca. Durant el viatge, fou castigat per Posidó per haver tret l’ull al seu fill, el ciclop Polifem. Hagué de passar moltes altres aventures marines, però finalment va poder arribar a Ítaca. Allà lluita contra els pretendents de la seva dona, als quals va vèncer sense dificultat, començant per Antínous, que havia gosat beure al seu calze, seguit immediatament per Eurímac.

Hi ha moltes obres d’art basades en l’Odissea, una d’elles el quadre de Pieter Lastman: “Odisseu i Nausica”, 1619 – Alte Pinakothek, Munic.

Escil·la i Caribdis eren dos monstres marins separats per un estret pas marítim. La primera, era una criatura marina de sis caps, que des del fons d’una cova vigilava el canal, atacant i devorant als mariners. A l’altre costat, residia Caribdis, un altre monstre marí, capaç d’empassar-se grans quantitats d’aigua i escopir-la, adoptant així, la forma d’un remolí. Ulisses, avisat per Circe va aventurar-se entre les aigües, aquest va seguir els seus consells, i per evitar acostar-se a Caribdis, va ordenar navegar arran d’Escil·la, perdent només a sis homes. Finalment, Ulisses va ser conduït pels vents a la boca de Caribdis, qui es va empassar les restes de la nau.

Les marees els van portar fins a l’illa d’Helios. Era realment bonica, i Ulisses va decidir amarrar-hi els vaixells i parar a descansar. Van arribar fins a un prat on pasturaven les vaques d’Helios. Ulisses, però, va recordar un dels consells de la seva amiga Circe. El va advertir de no tocar cap dels animals del ramat. No obstant això, els tripulants famolencs no van obeir les ordres d’Ulisses i van menjar-se-les.
El déu es va enfadar tant que va demanar a Zeus que els castigués amb duresa. Així que estant ja a alta mar, el cel es va enfosquir i va començar a caure una forta tempesta. El vent bufava amb fúria i la pluja queia sense parar. La tempestat era terrible, tant, que van morir tots els companys. Després de diversos dies de lluita incansable contra les onades, el guerrer va arribar, exhaust, a una bella illa, l’illa de la deessa Calipso.

A l’illa d’Ogigia, Ulisses va conèixer Calipso, qui es va enamorar perdudament d’ell. Paral·lelament, els deus s’havien reunit per decidir el futur d’Ulisses, concretant que ja era bon moment perquè tornés a casa. Per aquesta raó, van enviar a Hermes a transmetre la notícia a Calipso, qui va intentar que Ulisses oblidés la seva vida anterior, oferint-li la immortalitat i la joventut eterna si es quedava amb ella. Però aquest només tenia un pensament al cap: tornar a casa.

D’entre totes les seves grans aventures m’agradaria destacar la següent: Ulisses i el Ciclop. Polifem era el famós gegant d’un sol ull, fill de Posidó, déu del mar, i de la nimfa Thoosa. En desembarcar a Sicília, Odisseu i els seus homes van descobrir una cova carregada de provisions i es van dedicar a la festa. Quan el gegant va tornar de pasturar les seves ovelles, va empresonar els mariners i va començar a devorar-los sistemàticament. Per aquesta raó, Ulisses va idear un pla: oferir al gegant una quantitat de vi del seu vaixell per emborratxar a Prolifem. Aquest, enrabiat va preguntar el nom de la persona que tants problemes estava causant, l’aventurer astut va contestar “Ningú”. Un cop Polifem es va adormir, Odisseu el va encegar amb un bastó esmolat cremant al foc. Llavors va ordenar als seus homes que es lliguessin a la part inferior del ramat de Polifem. Aquest, va anar tocant l’esquena dels seus animals per impedir que els seus presoners s’escapessin, malgrat tot, no es va fixar en les panxes. Polifem, enganyat i encegat, quan els altres gegants van preguntar-li qui l’havia ferit els va contestar: “Ningú m’ha fet mal” La ferida del seu fill va fer que Posidó perseguís Odisseu al mar, allargant el seu perillós viatge cap a casa.

Després de gairebé vint anys, Ulisses va arribar a Ítaca, on va haver de fer front a la fúria dels pretendents de la seva dona Penèlope. Després de tants anys, els ciutadans d’Ítaca van pensar que Ulisses havia mort i no tornaria mai més, però Penèlope, esperançada i segura que el seu marit continuava amb vida, va anar-los entretenint.

Fa molts anys vaig veure una pel·lícula d’acció on sortia un Ciclop, i, redactant aquest text, m’he adonat que aquella obra recull les arrels i històries de l’Odissea d’Homer. Es tracta de la segona pel·lícula de Percy Jackson: The sea of the Monsters. Ens narra les aventures d’Ulisses al mar, entre d’elles la del Ciclop.

Què li va passar a Ulisses amb Escil·la i Caribdis, la ira d’Hèlios i la nimfa Calipso?
Ulisses amb Escil·la i Caribdis —> Escil·la i Caribdis eres dos monstres marins. Aquestes vivien al canal pel qual Ulisses havia de passar. Pel mateix motiu, Circe va advertir a Ulisses dels perills del canal.

Més tard Ulisses segueix els seus consells, per no acostar-se a Caribdis, va ordenar navegar arran d’Escil·la i només va perdre sis homes.

Finalment, Ulisses es va agafar a les restes de la quilla i el pal de l’embarcació i la marea el va portar a la boca de Caribdis, qui se l’empassà amb les restes del barco, això no obstant, el monstre l’escup.

Ulisses amb la ira d’Hèlios —> Ulisses i la seva tripulació desembarquen a una illa on està Hèlios amb ramats d’ovelles i vaques. Els tripulants i Ulisses els maten i les vigilantes d’Hèlios (les seves filles) li diuen al pare i, ell va apel·lar a Zeus i destrueix la seva embarcació, fent que els tripulants morin.

Ulisses amb la nimfa Calipso —> La nimfa Calipso va privar a Ulisses de la seva llibertat després de deu anys de la seva partida de Troia.
Quines altres aventures va viure Ulisses en el seu viatge de retorn a Ítaca?
Al país dels cicons.
Al país dels lotòfags.
Amb el ciclop Polifem.
A l’illa d’Èol.
La pèrdua d’una part important de la seva flota al país dels lestrígons.
L’arribada i estada d’Odisseu i de la resta de companys a l’illa de la fetillera Circe.
El descens a l’Hades.
Les dificultats del retorn amb les escenes de les sirenes.
S’havien acabat les dificultats en arribar a Ítaca? Per què?
Perquè adopta l’aspecte d’un pidolaire, perquè ningú sospiti d’ell i poder actuar amb sorpresa davant dels nobles pretendents de Penèlope, la seva dona.
Quines obres coneixes o has trobat que s’hagin inspirat en l’Odissea d’Homer? (cançons, novel·les, poemes, còmics, pel·lícules…).
– Divina Comedia de Dante Alighieri.
– Penélope de Joan Manuel Serrat.

Ulisses va viure diverses aventures en el seu viatge de retorn a Ítaca. Primerament, va ser en la terra dels Lotòfags. Ulisses i els seus homes van visitar una illa aparentment paradisíaca. Era un lloc on s’alimentaven d’una planta anomenada lotus. Però, el que la tripulació d’Ulisses no sabia era que les persones que menjaven aquest aliment ho oblidarien tot, inclosa la seva pàtria. En aquest lloc, Ulisses va perdre a alguns dels seus homes, però el seu següent destí va ser encara pitjor, la llar dels ciclops. Ulisses va voler robar vi i bestiar d’una cova desprotegida, això no obstant, va ser capturat per Polifem. Aquest ciclop va devorar alguns homes de la tripulació i els va empresonar, tapant l’entrada de la cova. Si més no, Ulisses va aconseguir emborratxar-lo, després encegar-lo i, per últim, li va clavar una estaca a l’ull. Finalment, va poder escapar ocultant-se sota la llana de les seves ovelles. Malauradament, Ulisses va cometre un gran error quan va presumir la seva victòria davant de Polifem i també, quan li va revelar el seu nom. A partir d’aquí, Polifem va jurar venjança i va demanar al seu pare, Posidó, que el castigués.

Després de l’aventura d’Ulisses i el ciclop Polifem, el vaixell dels guerrers va arribar a l’illa d’Èol, déu de tots els vents. Aquest déu li va entregar a Ulisses una petita bossa amb el vent de l’oest que el portaria directament cap a la seva llar. Això no obstant, no la podia obrir de cop, ja que sortirien tots els vents a la vegada i, això podria arribar a ser molt perillós. Així doncs, Ulisses li va dir a la seva tripulació que estava prohibit obrir la bossa. Si més no, això va provocar desconfiança a la seva tripulació i van creure que Èol li havia donat alguna riquesa al capità que no volia compartir. Malauradament, un dia, quan Ulisses dormia, la tripulació, encara que recordava l’advertència del seu capità, va obrir la bossa, alliberant els vents en el moment equivocat. Aquests vents van provocar una gran tempestat que va portar una altra vegada el vaixell d’Ulisses fins a Èol. Si més no, el déu dels vents el va expulsar de l’illa. Després d’aquest succés, van arribar a una terra desconeguda que estava habitada per lestrígons. Tres dels homes de la tripulació es van trobar amb una dona molt jove, Antífates, filla del rei de Lestrígons. Ells van decidir acompanyar-la a casa, atrets per la seva bellesa. Però, en arribar a casa seva, es van trobar a una dona gegant, que va resultar ser la dona del rei dels Lestrígons. Aquesta va agafar sense pietat un dels tripulants d’Ulisses per menjar-se’l, i els altres van sortir corrents. La dona va cridar per trucar al seu marit i, va ser quan els lestrígons van començar a perseguir els dos homes d’Ulisses, els quals corrien espantats. Els gegants van començar a llençar-los pedres i els homes no van tenir temps de fugir. Els vaixells van quedar destrossats i la major part de la tripulació va quedar aniquilada. Ulisses va aconseguir sobreviure juntament amb uns quants homes més i van escapar fins al vaixell.

Una vegada que es van salvar dels Lestrígons, Ulisses i els supervivents van arribar a l’illa de Circe, qui els va acollir amb amabilitat i els va oferir una beguda que els va convertir en porcs. No obstant això, Ulisses, alertat pel déu Hermes, va prendre una planta que el protegia de les pocions de Circe i, una bruixa li va prometre que alliberaria als seus homes. Finalment, Circe va deixar marxar a Ulisses i a la seva tripulació. Circe els va dir que, si volien tornar a Ítaca, l’únic que els podria ajudar era el vident Tirèsies, que els esperava a l’Inframon.

Ulisses i els seus homes van arribar a l’inframon, on van sacrificar una cabra negra i, van abocar la seva sang en un fossat per atraure els esperits. El vident li explica a Ulisses tot el que li passarà fins a l’arribada a Ítaca i l’adverteix dels grans perills als quals s’haurà d’enfrontar. Després d’aquesta conversació, Ulisses es troba amb els fantasmes dels grans herois de Troia (Aquil·les, Àiax i Agamèmnon) i amb la seva pròpia mare, Anticlea, que va morir de pena esperant el retorn del seu fill.

També, en el camí de retorn a casa, les naus d’Ulisses van haver de creuar l’estret de Messina, on les sirenes atreien els mariners per mitjà de les seves cançons, encara que això provocava que es xoquessin contra les roques i els devoressin. Ulisses va fer que tota la seva tripulació es tapés les orelles amb cera per tal de poder navegar sense perill. Si més no, ell volia presumir d’haver escoltat el cant de les sirenes i, per tant, poder sobreviure per tal d’explicar-ho. Així doncs, es va lligar al pal de l’embarcació. Després de la seva trobada amb les sirenes, per poder continuar amb la ruta desitjada, els vaixells havien de travessar un canal estret el qual estava vorejat per dos abruptes penya-segats. Ulisses sabia que en un d’ells es trobava Caribdis, un monstre marí, fill del déu Posidó i de la deessa Gea. A més, deien que tragava aigua sense importar el que es trobava en ella. Així doncs, Caribdis era capaç de destruir un vaixell sencer i tragar-se a tots els seus tripulants. Altrament, aquest monstre creava un remolí en el mar del qual ningú podia escapar. D’aquesta manera, Ulisses quan va entrar en el canal, va recordar el consell de Circe, la qual l’advertia sobre la força devastadora que tenia Caribdis. Per aquest motiu, li va recomanar a Ulisses travessar pel costat oposat. Malauradament, es va haver d’enfrontar també amb un altre monstre, anomenat Escil·la. Era un monstre amb tors de dona i una cua de peix de la qual sorgien sis gossos, que atacaven feroçment els vaixells que passaven pel seu costat. No obstant això, va acabar passant pel costat d’Escil·la, però va perdre sis mariners. Encara que, va aconseguir travessar el canal i Ulisses va poder seguir amb el seu viatge.

Una vegada superat això, els supervivents van arribar a l’illa on el déu Hèlios guardava el seu bestiar de vaques i ovelles. Des d’un principi, Ulisses no va voler desembarcar en aquest lloc, ja que Tirèsies li va advertir que l’evités, tot i que els altres homes de la tripulació el van convèncer en anar-hi. El mal temps va provocar que els viatgers no poguessin tornar al mar i, quan va començar a faltar menjar, la tripulació va decidir sacrificar algunes vaques d’Hèlios per tal de menjar-les, la qual cosa va provocar ira en els déus. Així doncs, quan van tornar a pujar al vaixell per dirigir-se cap a Ítaca, Zeus va desencadenar una terrible tempesta i, va enfonsar la nau amb els seus llamps. A causa d’això, l’únic supervivent va ser Ulisses qui va ser rescatat per Atenes.

A partir d’aquí, Ulisses sol i amb l’embarcació destrossada, va arribar a l’illa d’Ogígia, on vivia la nimfa Calipso, que el va retreure set anys al seu costat. Calipso es va enamorar d’ell i, va decidir retenir-lo fins que Ulisses acceptes convertir-se en el seu espòs. No obstant això, aquesta estança involuntària d’Ulisses no va ser gens desagradable per ell, ja que Calipso li oferia molts plaers. Però, Ulisses no oblidava casa seva, sentint nostàlgia per la seva dona Penèlope i el seu fill. Finalment, Zeus va ordenar a Calipso que alliberés a Ulisses.

Desafortunadament, no s’havien acabat les dificultats en arribar a Ítaca. D’una banda, Penèlope continuava esperant-lo. Hi havia molts pretendents que aspiraven a casar-se amb la dama, però Penèlope sempre havia esperat el retorn d’Ulisses. Així doncs, va proposar un termini als seus pretendents. Penèlope teixia una peça d’abric, i es decidiria per algun d’ells quan l’acabés. Si més no, ella teixia la peça durant el dia i la desteixia a la nit, d’aquesta manera allargava el temps d’espera. Tanmateix, amb el pas dels anys, el seu secret va ser desvelat i es va veure obligada a finalitzar la peça. Aleshores Penèlope va predisposar que aquell que triomfés en un concurs de tir d’arc seria l’escollit.
D’altra banda, Ulisses es va trobar amb Atena en arribar a Ítaca, a qui li explica com està la situació amb els pretendents i transforma en un ancià fent-se passar per captaire. Ulisses estant disfressat de captaire, va participar en el concurs de tir d’arc i va completar la prova. És aquí quan va revelar la seva identitat, donant principi a una massacre en què moren tots els pretendents.

Ulisses i Penèlope es troben i els dubtes de la dona desapareixen quan Ulisses li afirma com va construir el llit a partir d’un gran tronc d’arbre, una història que només ells coneixien. Tot i que, això no s’acaba aquí, ja que l’endemà Ulisses visita la casa del seu pare i li conta que ha tornat, així com totes les seves aventures durant el viatge. Mentre són a la llar del Laertes, els familiars dels pretendents envolten la casa en cerca de venjança i sembla que el resultat serà una segona massacre. Això no obstant, apareix Atena i defensa a Ulisses, implantant la pau entre les dues parts.

Per acabar, he descobert diverses obres que s’han inspirat en l’Odissea d’Homer. D’una banda, es va crear una pel·lícula anomenada Ulises dirigida per l’italià Mario Camerini el 1954. Pel que fa a la literatura, un dels llibres més importants inspirats en L’Odissea és la novel·la Ulisses de l’escriptor irlandès James Joyce. També, Greg Tocchini va realitzar un còmic inspirat en l’Odissea. Addicionalment, podem trobar el poema d’El humo de Ítaca i La mirada de Ulises de l’autor Jorge Urrutia. A la Divina Comèdia de Dante Alighieri, una de les obres més rellevants de tota la literatura universal, podem descobrir el viatge als inferns que va fer Homer a la seva obra.
D’altra banda, hi ha cançons que s’han inspirat en l’Odissea com per exemple, Penèlope del cantautor espanyol Joan Manuel Serrat.