Va ser l’any 2018 que la paraula sororitat es va incloure al DIEC després que sortís com a la més votada a la quarta edició del neologisme de l’any, iniciativa impulsada des de la UPF i l’IEC. L’origen de la paraula el trobem en el mot llatí soror, sororis que significa ‘germana’ i fa referència al vincle que es crea entre les dones basat en la solidaritat, el fet de compartir experiències i preocupacions, etc.
Soror. Mujeres en Roma és el títol de la historiadora Patricia González Gutiérrez en què fa un retrat del món femení a l’antiga Roma. A l’assaig hi té en compte tant les dones que van destacar pel poder polític que van exercir, Lívia o Cleòpatra per exemple, com aquelles dones de qui només coneixem el nom i algunes dades personals que han quedat segellades en els epitafis, en els murs o en els textos.
És una sort que cada vegada hi hagi més bibliografia sobre el paper de les dones a les antigues societats gregues i romanes. D’aquesta manera ens podem fer una idea més propera a la societat d’una època que es troba a la base de la nostra manera de fer i d’entendre el món.
Tria una de les dones romanes que apareix en el llistat. Busca informació sobre ella per escriure un petit text sobre la vida. Què t’ha sorprès del que has après? Si poguessis parlar amb ella què li voldries demanar? Llegeix l’entrevista que fan a la seva autora i dona la teva opinió o destaca algun aspecte que t’hagi sorprès.
https://efeminista.com/soror-patricia-gonzalez-mujeres-roma/
Anna Galisteo
Ànnia Faustina va ser una besneta de l’emperador Marc Aureli i una de les moltes esposes d’Elagàbal. Es va casar amb el polític romà Pomponi Bas, però al 221 l’emperador Elagàbal va mostrar el seu desig d’estar amb ella. Aquest, doncs, va ordenar l’execució del seu primer marit i va prohibir que Ànnia estigués de dol. Ella i Elagàbal es van casar un mes després de la mort de Pomponi Bas i l’emperador li va donar el títol d’Augusta. Elagàbal esperava que ella li donés un successor, però mai va arribar a donar-li. En conseqüència, Elagàbal va divorciar-se d’ella a finals d’aquell mateix any.
Ja res em sorprèn de les injustícies del món romà cap a les dones, però sí que m’ha cridat l’atenció l’enorme egoisme de l’emperador Elegàbal. En un principi va sentir una atracció tan forta cap a Ànnia que va ser capaç de matar al seu marit, deixant-la vídua i segurament desolada, i després va divorciar-se d’ella per no donar-li un hereu només sis mesos després del seu casament. A més, després del seu matrimoni amb l’emperador, s’ha esborrat l’empremta d’Ànnia; com si només hagués existit pel seu casament, com si aquest fos l’únic fet de la seva vida que la fes digna de ser recordada. Realment la història és cruel amb les dones.
D’altra banda, de l’entrevista cap a Patricia González, m’ha agradat com parla de la importància de mirar la Història amb perspectiva de gènere, no només per donar-li veu a les dones, sinó també per comprendre-la millor. L’eliminació sistemàtica del vestigi de les dones parla molt del tipus de societat que s’estudia, i d’alguna manera, mostra la natura del comportament de les persones que la conformaven. És necessari mirar la història des d’una perspectiva violeta.
Ainoa Mendez
Antònia la Major, va ser una dama romana dels segles I aC i I dC, filla de Marc Antoni i Octàvia la Jove i la neboda del primer emperador romà August. Antònia nascuda en Atenes, Grècia, l’any 39 aC i va morir abans del 25. Però poc temps després va ser portada juntament amb els seus germans a Roma l’any 36 aC.
Va ser educada per la seva mare, pel seu tiet i la seva tieta Lívia Drusila. De fet, després de la mort del seu pare, el seu tiet les va permetre a elles i a la seva germana la Menor heretar la fortuna del seu pare.
Es va casar amb Luci Domici Ahenobard l’any 26 aC, i d’aquest matrimoni van néixer tres fills coneguts com a Domícia Lèpida Major, Gneu Domici Ahenobard i Domícia Lèpida Menor.
Què t’ha sorprès del que has après?
El que més m’ha sorprès sobre Antònia la Major és una dona que ha passat per moments difícils, com en aquest cas, quan ella, amb els seus germans i la seva mare havien de traslladar-se’n altre lloc, va ser un canvi diferent, conèixer a altres persones de la ciutat.
Si poguessis parlar amb ella què li voldries demanar?
Li demanaria, quins materials utilitzava per a la seva educació? Com se sent traslladar-se en un altre lloc? I, quins canvis va tenir la seva educació?
Llegeix l’entrevista que fan a la seva autora i dona la teva opinió o destaca algun aspecte que t’hagi sorprès.
De fet, en l’entrevista he trobat dos aspectes a destacar que m’ha sorprès i que a continuació els explicaré. El primer aspecte, són les professions de les dones romanes en l’Antiga Romà, van desenvolupar diferents treballs que no m’hauria imaginat, com per exemple; eren ferreres, recaptadora d’impostos, bibliotecàries, copistes i fins i tot, poetes entre altres.
El segon aspecte és el treball domèstic, segons Patrícia González, ens diu que les dones no podien sortir de les seves cases per a anar a treballar i tampoc tenien treballs amb uns assalariats mínims.
Així també, hi ha una expressió que diu així “gaudint de temps lliure” referida cap a les dones, quan actualment nosaltres mentre intentem ajudar a les nostres famílies, comprar els aliments, etc. Fins i tot, no parem de treballar perquè volem el millor per a les nostres famílies i fills.
Anna-Xiang Valiente
Cornèlia Orestila va ser la segona esposa de Calígula. Tot i estar promesa a Calpurni Pisó, Calígula va obligar al promès de Cornèlia a anul·lar el casament el mateix dia de la celebració ja que d’aquesta manera es podria casar amb ella.
Pocs dies després, Calígula es va divorciar de Cornèlia i la va desterrar juntament amb Pisó després d’haver-li estat infidel.
M’ha sobtat que Calígula es casés amb ella quan en realitat, segurament, ella no es volia casar amb ell. Em recorda als contes infantils quan el príncep es vol casar amb la princesa just en el moment de veure-la. A mes a més ho fa en un mal moment, quan s’està casant! No trobo que el que va acabar fent Cornèlia fos incorrecte, sinó el que va fer Calígula al principi de tot.
Si pogués parlar amb Cornèlia li preguntaria què va sentir quan va ser obligada a casar-se amb Calígula.
Entrevista a Patricia González:
M’ha sorprès que les dones arribessin a treballar en tants àmbits diferents ja que no se’n parla gaire. Ens adonem poc que sempre han estat fent altres tasques que no fossin cuidar de la llar, ja que des de fa molt temps se li dona més importància al que fan els homes.