El passat dijous 27 de maig es donà a conèixer el veredicte de la XVII edició del premi Hèracles, organitzat per la Secció Catalana d’Estudis Clàssics: el treball de l’Adrià Pérez (2n BAT-Arts), per la seva originalitat i creativitat, va rebre el 3r premi. Quan va decidir a què volia dedicar el seu TdR ho va tenir molt clar: art i mon clàssic. La recerca el va portar a conèixer en profunditat Apol·lo i el seu seguici de Muses per poder fer la seva versió artística que ja vam compartir en aquest article. Com a tutora, m’omple d’il·lusió veure el reconeixement que se li atorgà des de la Secció Catalana de la SEEC: per totes les hores que hi va dedicar, pel rigor en la recerca sobre els personatges mitològics i per una web que podríem definir com a apol·línia. Enhorabona pel premi, Adrià!
Qui era Hèracles? De qui era fill? Quin dels dotze treballs que li van encarregar és el que apareix en aquesta àmfora? Busca quins altres treballs va haver de fer i explica el que pel motiu que sigui t’hagi cridat més l’atenció. Hi ha escultures de Hèracles/Hèrcules a Catalunya? Recorda escriure el nom de la població on es troben i la web on has fet la troballa.
Àmfora del segle VI a C
Museu del Louvre
Vega Gómez
Moltes felicitats per l’Adrià Pérez i també per qui li ha dirigit la tasca: Dolors Clota.
Laia Altimira
Hèracles, també anomenat Hèrcules, és per a la mitologia grega un semidéu, ja que era fill del déu Zeus i de la mortal Alcmena.
L’Oracle de Delfos li va aconsellar que obeís al rei Euristeu de Micenes per redimir-se d’un error i bogeria que havia comès.
Així van començar els 12 treballs d’Hèracles, que van ser: “El lleó de Nemea”, “L’Hidra de Lerna”, “La cérvola de Cerinea”, “El senglar d’Erimant”, “Els estables del rei Augies”, “Els ocells de l’Estimfal”, “El bou de Creta”, “Les eugues de Diomedes”, “El cinturó d’or d’Hipòlita”, “Els ramats de Gerió”, “Les pomes d’or de les Hespèrides” i “El gos Cèrber”.
En aquesta àmfora hi surt representat l’últim treball que Hèracles va haver de fer, “El gos Cèrber”.
El treball que més m’ha cridat l’atenció és el de les eugues de Diomedes, ja que aquest, cada nit triava un hoste diferent per donar-los de menjar a les seves eugues.
Una de les estàtues d’Hèrcules que hi ha a Catalunya es troba a Barcelona, a la font de la cruïlla entre el passeig Sant Joan i el carrer Còrsega .
Xènia
Hèracles era un semideu, fill de Zeus i d’Alcmena.
Dels dotze treballs que li van encarregar el que apareix en aquesta àmfora és el de treure al gos Cèrber de l’infern.
Dels dotze treballs que van encarregar-li a Hèracles el que més em crida l’atenció és el del Bou de Creta, ja que anava per tota la ciutat fent-la malbé i ningú es va atrevir a fer res.
Aquí veureu una escultura d’Hèrcules.
Celeste
Hèracles era fill del deu Júpiter és a dir Zeus i de la mortal Alcmena. Hèracles era el més gran dels herois mítics grecs i semideu. Un dels seus atributs és la seva força extraordinària. Una dada interessant és que Hèracles va ser l’últim fill que va tenir Zeus amb una mortal.
A Hèrcules se li van encomanar 12 treballs. El primer dels treballs consistia a matar un lleó gegantí i monstruós que espantava la població de Nemea. El segon tractava de vèncer a l’Hidra de Lerna, aquesta era molt gran i cada cop que li tallaves un cap n’hi sortien 2 més. El tercer treball consistia a atrapar a la Cérvola d’Erinea i portar-la amb vida a Micenes. El quart era capturar el senglar d’Erimant. La cinquena tasca d’Hèracles era la de netejar els estables del rei Augies en un sol dia. La sisena tasca consistia a allunyar a unes bèsties que espantaven les persones i atacaven als animals, aquestes bèsties eren els ocells del llac Estimfal. La setena tasca va ser la del bou de Creta. La vuitena tasca es coneix per al nom de les eugues de Diomedes. La novena era la del cinturó d’or d’Hipòlita. La desena va ser la dels ramats de Gerió. L’onzena eren les pomes d’or de les Hespèrides. I per últim la dotzena tasca i la que surt representada en aquesta imatge és la del gos Cèrber, aquesta consistia a treure a aquest gos dels inferns i s’encarregava de vigilar que les ànimes no escaparen d’aquest.