A les aules del centre és habitual trobar objectes “abandonats”: unes fotocòpies, un carregador o un estoig. El que no és tan habitual és descobrir, co que l’estoig en qüestió té nom llatí. Se’n van adonar dues alumnes de 4t, l’Íria i la Paula. I potser encara ho és menys la sincronicitat d’estar treballant una unitat amb el mateix títol. El mon clàssic grecollatí és una font inesgotable per als creadors de marques: Nike, Corpore sano, Homo ludicus, Caelum, Asics…
Què significa Quo uadis? Té relació amb l’objecte amb l’objecte de la fotografia? Hi ha altres productes que tinguin aquest nom? Imagina que vas a fer una prova per entrar a treballar en una companyia publicitària. A la prova et demanen que escriguis el nom de 2 productes i 2 establiments dels que t’hauries d’encarregar de fer la campanya. Només et posen una condició: han de ser noms relacionats amb el mon clàssic grecollatí. Quins escriuries?
Celeste
Quo uadis? Vol dir una cosa així com ‘cap a on vas?’
No crec que tingui cap relació amb el producte. Un estoig és per guardar llapis, bolígrafs, clips i altres materials escolars i no veig cap relació amb el seu significat. Potser si ens ho mirem com una metàfora podem relacionar el fet que els estudis et poden portar a un lloc o un altre depenent de quin camí escullis.
Utilitzant aquest mateix nom una de les campanyes que realitzaria seria amb un cotxe. Un cotxe et pot portar a gairebé qualsevol lloc que tu vulguis, i per tant el nom quedaria rodó.
Utilitzant ara l’objecte que es van trobar l’Íria i la Paula canviaria el seu nom per calamus, ja que en època romana s’escrivia amb aquesta eina. Nosaltres solem guardar els estris d’escriure en un estoig.
Marina Garcia
Quo uadis significa: Cap on marxes? On vas?
En veure el significat de la frase i la fotografia de l’estoig amb la frase com a marca, he pensat per què han decidit posar-li un nom així a un estoig i he arribat a la conclusió que la raó per la qual li ho han posat és perquè és una eina que crec que és molt essencial per a la majoria de persones, ja que sempre ens l’emportem a qualsevol lloc quan creiem que necessitarem els llapis per dibuixar, pintar, organitzar-nos, prendre apunts, etc. Per això, puc dir que l’ús d’aquesta frase com a marca d’estoig és molt encertada.
He trobat que no només utilitzen aquesta frase per posarse-la a un estoig, també l’utilitzen a: agendes, diaris, llibretes, plannings setmanals, calendaris, pacs de fulls en blanc i de colors, etc.
Si treballés en una companyia publicitària sense cap dubte faria servir la frase de Tempus Fugit, la utilitzaria en productes com els diccionaris, rellotges o llibres d’història/poemes. I pels establiments quedaria molt bé en els museus i biblioteques.
Xènia
Quo uadis? significa ‘Cap on vas?’
Considero que té relació amb l’objecte de la fotografia perquè si ho mirem de manera filosòfica, l’estoig s’utilitza per a guardar-hi material escolar, i a l’escola vas a aprendre cap a on vols anar en un futur, per tant, per a mi sí que té relació.
He trobat una pel·lícula anomenada també així que em crida l’atenció perquè sembla molt antiga.
Si a la prova d’accés em demanessis escriure el nom de 2 productes posaria:
– Liberae cogitationes. Traducció: Pensaments lliures. Per a un llibre reivindicatiu.
–Doceri. Traducció: Aprendre. Per a un llibre d’ensenyament.
I per dos establiments posaria:
–Ama, és a dir estima, perquè això és important. Podria ser per a una botiga de cosmètics.
– Memoriam Sempiternam. Traducció: Memòria eterna. Per un local de fotografies.
DOLORS CLOTA GARCIA
Certament, Xènia, hi ha una pel·lícula titulada Quo vadis, estrenada l’any 1951 i ambientada en època de l’Imperi Romà. El títol de la pel·lícula prové d’una frase que apareix en Els fets de Pere, un dels evangelis apòcrifs (que son textos que l’Església cristiana no accepta com a part de la Bíblia). Segons consta a la Viquipèdia Pere, escapant de la persecució a què eren sotmesos els cristians per l’emperador Neró, va tenir una visió de Crist on Pere li preguntà Quo vadis, Domine? (On vas, senyor?). Jesús va respondre-li: “A Roma, la ciutat que tu abandones per fer-me crucificar de nou”.