Dijous 29 d’abril. Dotze del migdia. L’alumnat de l’humanístic de 4tB baixa de pressa les escales fins a la Biblioteca. Tot és a punt per participar a l’Olimpíada Jove organitzada des del programa Argó de la UAB. El repte era escoltar dues xerrades de professors universitaris i després “combatre” en un kahoot amb la resta de participants de 25 centres escolars. El professor Jordi Pàmies ens va acompanyar fins a l’antiga Grècia per mostrar-nos fins a quin punt els déus clàssics tenen característiques antropomòrfiques que els acosten a nosaltres, com ara l’art de la seducció o les trapelleries. Del mon romà, en canvi, se n’ocupà el professor Sebastià Giralt que ens acompanyà a descobrir què ens ha arribat de veritat i de mentida de les lluites de gladiadors als amfiteatres. Els diferents equips de 4t B no van arribar a les tres primeres posicions del pòdium, però es s’hi van implicar activament. Audaces Fortuna iuuat.
Alumnes de 4t, què recordeu de les xerrades? Què us va impactar? Humanístics de la resta de curs, busqueu informació sobre les Olimpíades a l’antiga Grècia i escriviu un text d’un màxim de deu línies sobre algun dels aspectes que hàgiu trobat interessants.
Annabel Cabezas
Després de buscar informació sobre les Olimpíades a l’antiga Grècia, el que més m’ha sorprès ha estat el paper nul de les dones en elles. Bé, no m’ha sorprès (tots sabem que elles no podien participar-hi), sinó que m’ha semblat curiosa la raó per la qual no podien ser espectadores. Resulta que els jocs tenien lloc al temple de Zeus, lloc sagrat i exclusiu pels homes, al que les dones tenien prohibida l’entrada.
El més graciós, però, és que, en una ocasió, una dona va guanyar la cursa de les àurigues ja que, en aquesta modalitat, el guanyador era l’amo del carro i no l’àuriga en si.
Hrant
A l’època de l’antiga Grècia, es van esdevenir el que coneixem avui en dia com els Jocs Olímpics, avui en dia es celebren cada quatre anys i són mundialment conegudes, però, com eren els Jocs Olímpics quan es van crear a l’antiga Grècia?
Investigant una mica he trobat diferents aspectes que m’han cridat bastant l’atenció. M’ha sorprès molt que als jocs olímpics abans els competidors haguessin d’anar sense cap tipus de roba, ja que personalment avui això seria impensable, però entenc la situació i el context en el que vivien.
De fet, a l’antiga Grècia no era molt sobrenatural no utilitzar roba crec, però mai vaig pensar que seria una obligació per poder competir als Jocs Olímpics en cap moment.
Nerea Carmona
L’olimpíada jove ha estat un esdeveniment molt interessant per a mi. Les xerrades que els professors de la UAB ens van donar van ser d’un caràcter molt enriquidor i, personalment, vaig gaudir molt de les dues.
Si més no, sempre he tingut un afecte especial a la mitologia i em vaig trobar molt entusiasmada mentre en Jordi Pàmies parlava. He de dir que conèixer aquests mites amb característiques tan humanes em va resultar molt curiós, sento que és una altra manera de veure la imatge d’aquests déus grecoromans. He de dir, però, que el mite d’Hera va ser el que més em va agradar, però tots em van fer una mica de gràcia.
Saber que els déus tenien la seva part humanitzada sempre és molt intrigant d’escoltar.
Raquel Vico Martos - BATX-2S
Fa poc el meu professor de l’acadèmia on estudio anglès ens va demanar a mi i a la resta de la classe una tasca que consistia a resumir un text expositiu que elll ens donà per després explicar-lo als companys i companyes. Cadascú tenia un text d’una temàtica diferent. Casualment, el meu tractava sobre la història dels Jocs Olímpics.
El que més em va cridar l’atenció i que vaig destacar en la meva exposició va ser, d’una banda, que els atletes que participaven als Jocs Olímpics a l’Antiga Grècia estudiaven, entre altres coses, filosfia i música. En segon lloc, em sobtà que els guanyadors fossin guardonats només amb una corona de fulles d’olivera… Doncs ja es conformaven amb l’honor que suposava guanyar tal competició!
Mélany
Recordo els 4 mites principals: Hera al tocador, Les trapelleries d’Hermes, La rialla de Demèter i La concepció d’Orió. El mite que més em va agradar va ser el de “La rialla de Demèter” perquè només el nom ja em transmet pau i felicitat. Em prenc el riure, les rialles com una cosa que hauríem de fer i d’agraïr moltíssim. Somriure és viure, i viure és estimar.
Em van fascinar les xerrades però molt més el kahoot i la competició amb els altres centres de tot arreu de Catalunya!
Moltes gràcies Dolors per aquesta oportunitat i experiència tan enriquidora!
Xènia
Em va semblar molt interessant la primera xerrada, em va sorprendre com els déus de l’antiga Grècia es poden assemblar tant a nosaltres en el dia a dia.
Com es manipulen els uns als altres, com va fer Hera amb Zeus per a manipular la guerra.
O com pateixen pels fills, igual que Demèter quan li segresten la filla i hi ha gent disposada a intentar tornar l’alegria a qui arrossega la tristesa, com va fer Baubo.
I tot i que les lluites entre gladiadors no són la meva devoció, també vaig trobar molt interessant tot el que ens va explicar. És impressionant com el món del cinema ho canvia tot!
Celeste
La meva experiència participant a l’Olimpíada Jove d’aquest any ha estat genuïna. Poques vegades he vist a tot el grup classe tan entusiasmat i atent. A l’hora de començar tothom estava expectant i amb la llibreta a punt per prendre apunts. Les dues xerrades van estar ben interessants, en la primera ens va explicar 4 mites/històries que tractaven sobre Hermes, Hera, Demèter i Orió. Aquestes històries tractaven d’allò més humà que tenien, o les conductes que van prendre, que són bastant característiques dels humans. La segona xerrada tractava sobre l’Amfiteatre Roma, recordo que el títol era Sang sobre l’arena. Ens va explicar una mica la història de l’amfiteatre i quines activitats es duien a terme.
Per finalitzar vam participar tots els centres en un Kahoot. Recordo que tothom reia dels nervis, estàvem a sobre de les taules expectants i impacients. Ningú va quedar al podi, però tots vam guanyar un nou record.
Sara Miralles
Navegant per Internet, m’he topat amb una pàgina web en la qual estava escrita aquesta frase “els Jocs Olímpics eren un esdeveniment tan important que les guerres i conflictes entre les ciutats-estat i regnes es paraven durant aquests dies…”
La veritat és que m’ha sorprès molt el fet de com realment podem controlar els nostres actes sota qualsevol circumstància i aturar allò que estiguem fent, per molt important que sigui considerat, per a realitzar allò que sí que ens omple i enfocar tota la nostra mirada i interès en això “nou” que promou el nostre plaer, i amb això m’adono que les guerres no eren tan important pels grecs, sinó que preferien realitzar o veure esports, ja que el fet de prioritzar és un indicador d’atorgar una mica més d’importància allò que es prioritza posant-lo en primer lloc.
Anna Galisteo
No m’ha sorprès gens descobrir que les dones no podien participar com als Jocs Olímpics, ni tan sols com espectadores. El que sí que m’ha sorprès descobrir és que els homes competien nus per assegurar-se que cap dona hi competís. El fet de no deixar a les dones competir, i a més, prendre mesures extremes per tal garantir-ho és una mostra d’arrogància o de covardia? L’única activitat on podien participar aquestes dones eren les curses de quàdrigues perquè no guanyava el que conduïa la quadriga, sinó el propietari dels cavalls.
Les dones, però, van demostrar que la competició esportiva no era únicament una activitat masculina, ja que van crear els seus propis jocs: les Herees d’Olímpia. Aquesta competició estava consagrada a Hera i va ser organitzada per 16 dones provinents d’Elisa. L’única prova era una cursa a l’estadi per edats i les guanyadores aconseguien una corona d’olivera i un tros de la vaca oferta com a sacrifici a Hera.
Anna-Xiang Valiente
Llegint informació sobre les Olimpíades a l’antiga Grècia m’ha sorprès que des dels dotze anys els nens (lliures) es comencessin a entrenar per anar als Jocs Olímpics.
També m’ha sorprès que els competidors competissin nus i que s’untessin d’oli.
Els Jocs Olímpics continuen sent molt importants avui en dia, però veig que no tant com abans, ja que ara no s’aturarien totes les activitats oficials per això.
M’ha sobtat saber que hi hagués sacerdots que supervisessin els temples, conservessin els altars i organitzessin ritus.
Tot i aquest aspectes que m’han semblat interessants, trobo injust que les dones casades i viudes tinguessin prohibit assistir als jocs i que els únics que competissin fossin homes lliures.
Marina Garcia
El que més m’ha sorprès de les Olimpíades a l’antiga Grècia és que hi competien homes lliures i ciutadans representants de cada ciutat; jo pensava que hi participarien els esclaus (homes no lliures), ja que quasi sempre eren els que feien tot el treball brut.
Els Jocs Olímpics tenien una gran importància religiosa perquè consistien en esdeveniments esportius (”sacrificis”) en honor als déus més rellevants de l’època, el més conegut és Zeus. La música era considerada com a prova per a competir i ara actualment no, però com a obertura de les proves Olímpiques si s’utilitza. Les Olimpíades actuals se celebren cada quatre anys alternant els Jocs Olímpics d’estiu i els d’hivern; en canvi a l’antiga Grècia només se celebraven a l’estiu.